dissabte, 15 de gener de 2022

Per què han desaparegut algunes masies de Rubí?

Comptem al terme municipal de la ciutat encara amb nombroses masies, moltes de les quals es dediquen a a activitats que moltes vegades no tenen res a veure amb la pràctica del conreu de la terra. Però l'important és que han sobreviscut i podem gaudir-ne com a patrimoni que són del nostre Rubí.

Però per què moltes altres ja no es troben senyorejant els nostres camps? Abans de continuar, hem d'afegir que no només ha estat la segona meitat del segle passat l'escenari de la devastació de tantes cases pairals, sinó que hem de tenir en compte que abans de la pesta negra del segle XIV a les terres que ara conformen el terme de Rubí existien unes 110 explotacions rurals, entre masos i masies. Desprès de l'epidèmia moltes s'enrunaren i les seves terres passaren a engruixir la de les cases que havien sobreviscut, les quals en els segles següent veieren augmentar la seva riquesa. 

Enderrocament de la masia de can Cabanyes. Foto J. M. Roset

A més d'epidèmies, esdeveniments històrics com guerres i revoltes, sequeres o inundacions, o bé confiscacions polítiques, endeutaments, vendes o alienacions, així com també la mort dels seus propietaris, han estat claus en la degradació i posterior desaparició de les cases pairals. 

Un altre cas són els de les masies enderrocades o enrunades que han estat substituïdes per noves edificacions com és el cas de can Barceló o can Sant Pere, encara que aquest fenomen no és privatiu dels anys 70 del passat segle, sinó que hem d'esmentar el cas de can Serra del Padró (can Bertran), tirada a terra el 1911 a fi d'obrir el carrer de Xile i bastir les flamants torres modernistes Riba i Gaju.

La finestra gòtica de la desapareguda masia de can 
Bertran. Arxiu L. Garcia.

Pel que fa a causes relacionades amb conflictes bèl·lics, hem d'esmentar que can Guilera va ser dinamitada a la guerra civil.

Runes de la masia de can Guilera. Foto arxiu CEPNA

Però és a partir de mitjans del segle passat quan la desaparició de masies va adquirir proporcions que podríem titllar com de dantesques. El gran creixement de la població i la conseqüent especulació urbanística, unit a l'aparició de la societat de consum i al fet que era molt més atractiva la possibilitat de tenir un treball fix a alguna empresa de la vila, va fer que les joves generacions abandonessin el treball agrícola i, per tant, les masies. Com deia Òscar Puig, "van arribar les fàbriques i la gent se n'hi va anar a treballar".

Estat actual de la masia de can Calopa, força degradada. 
Foto: Jordi Vilalta

De moltes cases pairals desaparegudes ara només en resten topònims o bé, com és més freqüent, els noms de polígons industrials (bastits a les terres cultivables de les masies), urbanitzacions i barris. Així doncs, comptem amb el polígon industrial de la Bastida (desapareguda el 1974) o el de Can Jardí (ja molt malmesa amb la rierada i després enderrocada). I pel que fa a barris o urbanitzacions, esmentem el de Can Vallhonrat (on la masia fou tirada a terra els anys 80 per unes obres a la carretera que menava a Molins de Rei). Altres nuclis d'habitatges amb nom de masies encara conserven aquesta, però amagada o mig enderrocada entre els nous edificis i carrers (com can Fatjó). Parlant de carrers, també hem de fer esment que alguns han mantingut el nom de la masia per les terres de la qual s'aixecaren amb motiu de la gran onada urbanística dels anys 70: és l'exemple a Rubí de l'avinguda de Can Cabanyes, a Les Torres, casa que fou enderrocada sense miraments el 1974 per tal d'implementar la segona fase de la construcció de l'anomenat "conjunt residencial".

Lloc on s'ubicava la masia de can Fatjó.
Foto: Miguel Romero

Pel que fa a les cases que no foren destruïdes directament a causa del gran moviment d'expansió urbanística, algunes ha sofert un notable procés de degradació que, segons Lluís Garcia, va començar per l'abandó i posteriorment per l'enrunament per la manca de manteniment o el vandalisme, encara que de vegades han estat enderrocades pels mateixos propietaris.

Runes de la masia de can Riquer vell, on es por veure 
encara un rellotge de sol. Foto: Jordi Vilalta

Finalment direm que no tot està perdut. Encara podem gaudir de belles masies al nostre entorn rural, malgrat que avui en dia poques masies sobreviuen mercès a l'agricultura, com és el cas de can Serrafossà i can Santjoan, totalment dedicades al conreu de la terra. Altres com Can Xercavins i ca n'Oriol combinen l'activitat agrícola amb altres tasques. Però moltes han canviat l'activitat primària per la terciària: can Ramoneda (centre de càtering), can Feliu (restaurant), can Pi de la Serra (granja escola). Altres resten en perill de degradació si no s'actua (can Roig, can Balasc...), o bé es troben fortament degradades com can Calopa.

Bibliografia

- Bancells, F., 2021: "Dels reis de la vinya als supervivents del cereal", L'Esquitx, 4,  Associació Rubí d'Arrel, Rubí, tardor de 2021, p. 6-17.

- Garcia, L., 2020: "Les masies desaparegudes de Rubí", Butlletí, 78, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Rubí, juny de 2020, p. 7-29.

- Julià, N., 2015: La vinya a Rubí. Un passeig per la història, Rubí.

- Puigventós, E., 2021: "De masia a restaurant o casa particular", L'Esquitx, 4,  Associació Rubí d'Arrel, Rubí, tardor de 2021, p. 28-32.

- Relats, V., 2017: "Òscar Puig, l'últim vinyater de Rubí", Vallesos, 14, ed. Gent i terra, SL, Santa Eulàlia de Ronçana, p. 82-84.

- Rufé, M., 1984: Les masies de Rubí i la seva gent, Fundació Museu-Biblioteca de Rubí, Rubí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada