diumenge, 25 de febrer de 2018

Les primeres excavacions arqueològiques a Can Fatjó (1918-1919)

Aquest any 2018 celebrarem un important centenari, el de la vinguda del tren elèctric a la nostra població, però també hem de recordar que també farà 100 anys de les primeres excavacions arqueològiques a la zona de Can Fatjó. Aquests treballs, de l'Institut d'Estudis Catalans, tingueren lloc precisament a ran de les obres d'instal·lació de la via fèrria, que donaren com a resultat l'aparició de força estructures d'època ibèrica i romana.

El turó de Can Fatjó el 1918. Arxiu Museu Arqueologia de Catalunya (MAC)

Però ja des de finals del segle XIX algunes persones interessades en el nostre passat, com el rubinenc Joan Roura, o Josep Soler i Domènech Palet (del Centre Excursionista de Terrassa), havien recollit algunes restes arqueològiques a la zona. Així, hem d'assenyalar el descobriment per part d'en Roura, a  l'actual àrea ocupada per la urbanització de Sant Jordi Park, del cremador de perfums, del qual al Museu tenim una cópia.

Cremador de perfums trobat a Can Fatjó.

El setembre de 1918, doncs, acabaren les obres d'instal·lació de la via del tren i el turonet de Can Fatjó es va partir en dos, cosa que deixà veure estructures d'època ibera i romana. L'octubre del mateix any, Joan Roura i Domènech Palet, juntament amb mossèn Blanch (rector de Sant Pere de Rubí) i Josep Vilanova (professor de les Escoles Ribas), que havien vigilat els treballs dels operaris de la companyia del tren, recolliren les restes trobades en tres sitges que havien excavat (amb el resultat de ceràmica ibèrica i romana), així com 50 monedes ibèriques i romanes de bronze (segons la premsa de l'època) i altres restes com una làpida i objectes de bronze i os.

Finalment, l'Institut d'Estudis Catalans, el novembre d'aquell mateix any, començà les tasques d'excavació arqueològica, a càrrec de Josep Colominas, que finalitzaren el febrer de 1919. A l'actual àrea actualment ocupada pels pisos Huarte, envoltats pel carrer de Sant Roc, tocant el tall de la via del tren, descobriren 33 sitges. Es tractava de grans forats excavats al terra on els ibers guardaven les seves provisions alimentícies i comerciaven amb elles, però que quan es deixaven de fer servir s'hi abocava material com ceràmica i escombraries de l'època, que són els que estudien els arqueòlegs. No obstant, en aquells primers moments, es creia que eren tombes d'incineració (on es dipositaven les urnes amb les cendres dels difunts). Les restes que s'hi trobaren anaven des del s. V aC a l'època imperial romana (s. I dC).

Imatge de l'excavació del 1918, al costat del tall de la via. Arxiu MAC

Molts d'aquests materials ara es troben al Museu d'Arqueologia de Catalunya (alguns ja han estat estudiats, però molts altres encara romanen a l'espera que algun investigador se n'ocupi) i altres reposen al magatzem del Museu de Rubí. Per cert, els trobats per Josep Soler estan al magatzem del Museu de Terrassa.

Excavant a Can Fatjó el 1918. Arxiu MAC

Als anys 20 començarien de nou les intervencions dels arqueòlegs al turó de Can Fatjó... Des d'aquells anys fins a l'actualitat s'han anat succeint diverses excavacions que han contribuït a explicar una mica millor els remots orígens de Rubí, malgrat que encara manca molt per investigar i descobrir.

3 comentaris:

  1. Només una petita rectificació, el 1918 el rector de Rubí era el Dr. Guardiet, mossèn Blanch era el vicari que ja ho era amb el rector anterior Mossèn Josep Jeremias

    ResponSuprimeix
  2. Moltes gràcies. Així s'escriu la História. Del boca a orella, sense dir-nos que aquesta potser la veritat o no. Cadascú te la seva versió viscuda. Les nostres experiéncies són sempre les nostres realitats. Al estudiosos els corresponen comprobar, desfer "entuertos de la vida".

    ResponSuprimeix
  3. Moltes gràcies. Així s'escriu la História. Del boca a orella, sense dir-nos que aquesta potser la veritat o no. Cadascú te la seva versió viscuda. Les nostres experiéncies són sempre les nostres realitats. Al estudiosos els corresponen comprobar, desfer "entuertos de la vida".

    ResponSuprimeix