Quan les tropes de Franco entraren a Rubí (1939)

La nit del 24 al 25 de gener de 1939, les restes de les tropes republicanes, en la seva fugida cap a França després tres anys de cruenta guerra passaren per Rubí, tot i demanant menjar a la població civil, molta de la quel també abandonà les seves llars, amb el seus carrauatges, carros que acollien les seves pertinences, animals... El fet és que molta part de la població, els dies anteriors, encara esperava la imminent derrota del "feixisme", com es pot veure, per exemple, a la publicació rubinenca La Lluita. Així que els fets van agafar per sorpresa molta gent que encara esperava una victòria final republicana. A la matinada del 25 les últimes unitats de l'exèrcit popular ja havien abandonat la vila, encara que sovintejaren alguns intercanvis de trets fins a la mateixa arribada de les tropes insurgents.

Portada de La Lluita pocs dies abans de l'entrada dels "nacionals"

Sembla ser que, segons l'historiador local Eduard Puigventós, del qual hem agafat la informació per redactar aquesta entrada, un 25 % aproximadament de la població de Rubí va marxar a l'exili forçat. Si el 1938 la vila comptava amb 9.500 habitants, el 1939, al primer recompte efectuat per les autoritats franquistes donava 7.128 persones.

Molta gent que es va quedar a Rubí aquella nit romangueren amagats mentre se sentia el soroll de les canonades i trets des de Castellbisbal (és el cas, per exemple, de Joan Cardona i Joan Calopa, que s'estigueren a una cova del torrent de Can Xercavins fins que passà el perill).

El 25 de gener al matí Castellbisbal es va rendir a les tropes "nacionals", després s'aixafar una petita resistència militar republicana. Entraren posteriorment a Rubí per dues zones, segons Puigventós: una per Cova Solera i la fàbrica del Pujol i Tarragó, i una altra per Can Xercavins i Ximelis. Està documentat el fet que alguns soldats republicans que no havien marxat la nit anterior (i també alguns civils) moriren en diversos intercanvis de trets i llançaments de bombes per part dels "nacionals, que afectaren diverses zones rurals i també edificis del centre de Rubí. A les 4 ja havien arribat al centre de Rubí i, un cop ocupada la població, ja no hi hagué episodis remarcables de violència per part dels "nacionals": només alguns robatoris i saquejos. No obstant, a la zona de la Serreta encara hi hagué alguns tirotejos.

Sempre s'havia dit que la unitat que conquerí Rubí als republicans fou la 4a Divisió de Navarra, comandada per Julián Domingo (fins i tot l'actual plaça de Figueres, a Rubí, en època franquista,va rebre el nom de "Cuarta de Navarra"), però Puigventós ha investigat aquest tema i manifesta que fou concrtament el Tabor (unitat composada de soldat "moros") del Grup de Forces Regulars Indígenes de Tetuán núm. 1 (que pertanyia a la 5a División de Navarra, no a la 4a). D'aquí la gran quantitat de soldats marroquins que s'estaren a Rubí aquells primers dies de l'ocupació.

Julián Domingo va prendre l'Ajuntament la tarda del 25 de gener i va designar les noves autoritats, entre elles, l'alcalde, Miquel Casanovas, un monàrquic conservador lligat a la Cambra Agrícola. Aquest fet li va agafar per sorpresa.

Casanovas, primer alcalde de Franco a Rubí

Les tropes franquistes passaren la nit del 25 al 26 en cases particulars i masies de la població i de fet s'estaren poc temps a la vila, tret d'algunes unitats, que hi romangueren una setmana: se sap que alguns "moros" que en pertanyien es dedicaren els dies successius a vendre galetes, xocolata o tabac a canvi de plata.

Alegoria de les Forces Regulars Indígenes de Tetuan núm. 1

 Començava a Rubí la dura postguerra.

Nota: per a més informació, anècdotes i detalls, us remetem al magnífic article d'Eduard Puigventós "25 de gener de 1939: l'entrada dels franquistes a Rubí", publicat al Butlletí del GCMR-CER núm. 62 (juny de 2014).