Els morts de la rierada

S'apropa el dia en què commemorarem el 55 aniversari de la rierada de Rubí, que va marcar una fita en la nostra memòria col·lectiva. Allò més tràgic no fou la desaparició d'indústries, infraestructures o edificis, sinó, la quantitat de víctimes humanes que comportà. Com diu Eduard Puigventós, en el seu article publicat al Butlletí del GCMR-CER núm. 58 (setembre de 2012), "la part més crua de la realitat no parteix de les fotografies que podem veure o els testimonis que podem escoltar, sinó, justament, del silenci d'aquells que desaparegueren enmig del brogit i la força de les aigües".

Injectant formol a un cadàver. Foto J. Feliubadaló (Arxiu Roset/AMR)

Aquest historiador rubinenc, després de feixugues i àrdues investigacions, encarregades per l'Arxiu Muincipal de Rubí, va aconseguir estrablir la llista de les persones de Rubí mortes a causa de la rierada del 1962. D'aquesta manera, segons l'estudi publicat al nostre Butlletí 58, són 255 les víctimes de la catàstrofe (211 d'elles amb nom i cognoms que podrien augmentar en 44 més si tenim en compte el global de no identificats a tot el Vallès). És una quantitat inferior a la que sempre s'havia sospitat (500, 800 o fins i tot 1.000). D'aquestes 211 víctimes identificades, hi ha comptabilitzats 106 morts i 105 desapareguts. Cal dir que Rubí fou la segona població de la zona afectada amb més morts després de Terrassa, però la primera quant a percentatge sobre els habitants totals.

Taüts al cementiri. Foto J. Feliubadaló (Arxiu Roset/AMR)

Les tasques d'identificació dels cadàvers trobats es feia al cementiri de Rubí, on s'anaven dipositant a l'espera que fossin reconeguts pels familiars. No obstant, es van trobar molts cossos al mar, especialment a la zona de les costes tarragonines, els quals eren enterrats a les poblacions on eren desembarcats.

Pel que fa a les zones afectades per la rierada, al barri de l'Escardívol, desaparegut totalment la nit del 25 de setembre de 1962, hi havia unes 50 cases, on hi residien 176 persones; al carrer de la Riera eren 96 els veïns, mentre que a la zona de Can Fatjó més propera a la riera habitaven 331. Segons Puigventós no eren molts els no empadronats; possiblement un 10 % més.

Zona arrassada per la rierada. Extret del video "La rierada de Rubí pam a pam"

Les cases de l'Escardívol i de la Font de la Via no eren barraques com s'ha dit alguna vegada, sinó cases d'autoconstrucció que no pogueren resistir l'embat de les aigües.

Cases de l'Escardívol. Extret del video "La rierada de Rubí pam a pam"

Quant a la procedència geogràfica de les víctimes, hem de dir que tant hi havia immigrants d'altres zones peninsulars (a la llista publicada al Butlletí hi ha majoria de cognoms castellans) com del "Rubí de tota la vida". Llevat de la zona de Can Fatjó, on la majoria eren procedents de la zona andalusa, a l'Escardívol i el carrer de la Riera abundaven els nascuts a Rubí i a la resta de Catalunya, fills molts d'immigrants establerts amb anterioritat a la vila.