El moviment coral a Rubí: un petit resum de la seva història

Josep Anselm Clavé, poeta, polític i músic, al qual Rubí té dedicada una plaça, fou el promotor de les corals d'obrers a mitjan segle XIX, que integraren un bon contingent de treballadors masculins de les incipients fàbriques, sobre tot tèxtils, que aparegueren per Catalunya. Tenia una visió progressista i estava compromés amb la llibertat i la justícia social. Va crear el 1850 "La Fraternidad", la primera coral de treballadors que aparegué a l'estat espanyol.

Pocs anys després, a la població de Rubí, el 1860, va néixer la primera associació coral amb el nom d'El Laurel Florido, al café de cal Boniquet (a l'actual carrer de Sant Joan).

El 6 de novembre del 1863 es va fundar El Parnaso Rubinense, la que més ha durat a la història del moviment coral rubinenc, ja que es va mantenir activa fins a 1973. Es va formar al cafè El Jardín, actual Casino Espanyol, i el 1864, els membres d'El Laurel Florido es van adherir a la nova agrupació.

El Parnaso Rubinense el 1933. Foto procedent d'Emili Soler.

El 1883, al Centre Democràtic Republicà, que aglutinava les forces que avui en dia consideraríem d'esquerres, es va crear l'associació coral Los Obreros Rubinenses, que fou disolta el 1939, amb la victòria de Franco.

Coral Los Obreros Rubinenses el 1899. Fons Marroyo

El 1903 fa acte de presència la Coral Antigua Amistad. No se sap el període d'activitat d'aquest grup, però es creu que va ser molt curt.

Estendard de la Antigua Amistad. Fons Marroyo

Ja en època franquista, continua El Parnaso, però entre el 1945 i el 1946 està activa La Colla de la Punxa, amb els seus pupurris sobre l'actualitat rubinenca.

El 1946 van néixer dues corals més: la Coral Sant Pere, fins el 1963, i La Lira Rubinense, que durà fins a principis dels anys 60.

Benedicció  de l'estendard de la Lira Rubinense, 1976. Fons Marroyo

I esmentem finalment la que encara es maté activa actualment, la Coral Unió Rubinenca, que va néixer el 1949 composada per antics cantaires de Los Obreros Rubinenses, de La Colla de la Punxa i de la Lira Rubinense, i que va tenir com a objectiu reflectir de manera inequívoca l'obra de Josep Anselm Clavé, com ens comenta Joan Sutrias en el Butlletí  núm. 54 del GCMR-CER (maig de 2010).

Coral Unió Rubinenca el 1951. Foto Eulàlia Turu (Fons Marroyo)

El 1951 es va inaugurar la plaça i el monument a Josep Anselm Clavé, amb l'assistència d'un gran nombre de corals de tot Catalunya.

Monument a J. A. Clavé

L'existència de totes aquestes agrupacions corals forma part del patrimoni musical de la ciutat, que algun dia hauria de ser tingut en compte quan a la difusió i protecció del patrimoni immaterial. I també del material, ja que cal conservar adequadament els estendards i altres elements que han format part de la tajectòria de cadascuna d'aquestes entitats, comptant també amb el monument a Josep Anselm Clavé que tenim a la plaça del mateix nom.

Per a més informació, podeu consultar el Butlletí del GCMR-CER núm. 54, de maig de 2010, disponible a la Biblioteca Mestre Marti Tauler i al local del CER.