Carnestoltes a Rubí: de la República als nostres dies.

Estem en temps de Carnestoltes i, com tots els esdeveniments festius de casa nostra, també és força celebrat a Rubí.

Es tracta d'una festa (a l'igual que tantes), de tradició profana. Dins del calendari catòlic, no obstant, dóna pas a un perìode d'abstinència (quaresma) que acaba amb la Pasqua.

Anys 50. Una colla d'amics celebren el Carnestoltes. Font: "L'Abans"

A Rubí va tenir un gran auge abans de la guerra civil. Hi havia dues entitats que celebraven aquesta festa: el Centre Democràtic Republicà ("Casino") i el "Círculo de Rubí", ("la Cambra"). De fet ja el diumenge abans es feia un ball organitzat de cara a les dones, ataviades amb màscares, on elles prenien el relleu en convidar els homes a ballar. Dijous Gras, el d'abans del diumenge de Carnaval pròpiament dit, quan es feia el gran ball, es menjava la típica botifarra d'ou; els infants anaven d'excursió als afores per saborejar aquest aliment tradicional que només s'elaborava aquella diada. Diumenge de Carnestoltes, com hem dit, era quan es celebrava, tant al "Casino" com a "la Cambra", el ball més important, on tothom hi acudia disfressat, especialment amb vestits de nadius de diferents països del món.

Carnestoltes el 1944. Foto Joan Calaf.

Durant el franquisme els balls públics i les disfresses pel carrer varen estar prohibides. Només es feia un ball, de manera bastant discreta, al que ara és el Casino Espanyol (l'antiga Cambra Agrícola). Tot i així, alguns aspectes del cicle festiu continuaren celebrant-se. El matí del dimarts després del ball del diumenge, el senyor Carnestoltes agafava una malaltia infecciosa i no hi havia més remei que cremar-lo per evitar la propagació del virus. El dia següent, Dimecres de Cendra, l'enterraven als afores de la població, per les immediacions d'alguna masia. Per influència castellana es va començar a celebrar l'enterrament de la sardina, la qual es penjava d'una canya, ataviada amb llaços i vestits, i s'anava a fer un berenar al lloc on era sepultada.

Enterrament de la sardina per les obreres de la fàbrica FOZ a ca n'Oriol, 1960

Amb l'arribada de la democràcia, es va tornar a reivindicar la celebració del Carnestoltes al carrer, a l'igual que també succeí amb la Festa Major.

 Carnestoltes el 1982. El Gra.

D'aquesta manera, avui en dia, tot allò que era organitzat per colles d'amics o entitats pivades com ara empreses s'ha institucionalitzat i ha esdevingut públic. L'Ajuntament és qui organitza els saraus. S'organitza una gran rua de carnaval amb cercavila de comparses que recorre el "carrer Fondo" la nit de dissabte per acabar en un ball. Diumenge pel matí té lloc la rua infantil on pares i mares passegen amb els nens i nenes disfressats. Finalment, per l'enterrament de la sardina, els escolars porten sardines de veritat (com sempre s'ha fet, aixó sí) decorades per tal de cremar-les en un acte públic.

Comparsa del Carnestoltes de 2016. www.rubi.cat

Gran part de la informació d'aquesta entrada ha estat extreta del llibre L'Abans.