Novetats sobre la repressió franquista a Rubí

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha publicar una llista que es basa en els procediments judicials militars que els vencedors de la passada guerra civil van efectuar entre el 1936 i el 1980.

Dels 3.358 executats a tot Catalunya, sis eren de Rubí, A part de les sentències de mort hi hagueren moltes condemnes de tots tipus, i a la nostra ciutat foren en total 136 les persones represaliades.

Segons aquest recull de la Generalitat, a Rubí els condemnats a mort i executats el 1939 foren Pere Carné, afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya i a la CNT; Joan Llosas, que era d'UGT; Joan Rivas, del Centre Democràtic Republicà i afiliat a la CNT, i Amadeu Basomba, que va pertànyer a la CNT i a la FAI. El 1940 va ser afusellat Manuel Rodríguez, afiliat a la UGT, i el 1943, va ser el torn de Ramon Arís, d'ERC i de la Unió de Rabassaires. Tots havien estat acusats de rebel·lió militat, precisament el mateix delicte que cometeren anys anteriors els que varen ordenar les execucions.

Antic local de la CNT, ara de la CGT.

El Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí va publicar el 1989 un recull de tots els rubinencs morts a causa de la guerra civil, i un apartat anomenat "rubinencs afusellats al Camp de la Bota pels Nacionals" figuren ja aquestes persones, llevat de Manuel Rodríguez.

Per tant, cal destacar, doncs aquesta nova dada que la Generalitat de Catalunya aporta a la tràgica història dels derrotats a la guerra, ja que fins ara a la historiografia local sempre s'havien esmentat cinc rubinencs,

A part dels afusellats, hem de dir que bona part de la població rubinenca va patir les represàlies dels vencedors, Ja hem dit que oficialment són 136, però potser en realitat varen ser molt més. Molta gent va cremar possessions personals, llibres, documentació, com sol passar en tota debacle entre guanyadors i vençuts. I tants d'altres s'exiliaren a l'estranger.

Miquel Casanovas,
 primer alcalde franquista de Rubí

Un dels més destacats personatges rubinencs que va patir aquesta repressió fou Martí Tauler i Pruneda, mestre de les Escoles Ribas, acusat d'ateu. massó, catalanista i simpatitzant d'organitzacions polítiques republicanes.

Martí Tauler, mestre represaliat

Si voleu saber més detalls sobre aquest tema a Rubí, consulteu l'article de Manel Santirso  "La repressió a Rubí durant el primer franquisme a Rubí", publicat al nostre Butlletí núm. 44, de desembre de 2000.