"Tu no ets de Rubí si...", un fenòmen social de la nostra ciutat

Ja porten, al moment d'escriure aquestes ratlles, 10328 membres, i fa potser una setmana o dues que aquest grup de Facebook està actiu a Internet.

El fet és que algú va tenir la idea de crear-lo a fi de contar "anécdotas típicas de nuestro pueblo para echarnos unas risas", tal com s'explica a l'encapçalament. I l'èxit ha estat aclaparador. Contínuament van apareixent, post rera post, comentari rera comentari, impressions, percepcions, opinions, sobre aspectes tan diferents entre sí, com personatges singulars de la ciutat, fotos del Rubíde fa anys (jovent que espera a l'estació antiga per anar a la discoteca diumenge a la tarda, botigues, bars, locals esportius, l'antiga piscina de l'Escardívol....). Ens trobem davant d'una font inesgotable, no només per a elaborar un estudi sociològic, sino també per a treballs sobre el Rubí del segle passat i la seva percepció per part dels rubinencs i rubinenques de l'actualitat. O també sobre el tema dels "personatges singulars", poc tractat i que mereixeria ser objecte d'algun estudi o tesi.

Fins i tot s'estan elaborant samarretes amb el lema "Tú no eres de Rubí si...", en castellà, idioma majoritari de la població de la ciutat. Els beneficis obtinguts de la seva venda aniran destinats a l'Hospital de Sant Joan de Déu.

També ja la idea agosarada per part d'un dels integrants del grup d'organitzar una gran paellada popular durant la Festa Major.

En suma, aquest grup, un fenòmen que, per cert està sent imitat per poblacions com Terrassa, a més de ser una font per la història de les percepcions, és també un alicient perquè les persones mostrin un aspecte de solidaritat que, per sort, està molt latent encara, malgrat la cultura materialista que se'ns imposa a través dels diferents mitjans.

És un grup que ha sortit del mateix poble i que té com a objectiu el poble. El Centre d'Estudis, a través del seu Facebook, hi participa activament.

La presentació d'un nou Butlletí, dedicat als 75 anys de la fi de la guerra civil

El passat divendres dia 14 va tenir lloc a l'auditori del Castell la presentació d'un nou número de la nostra revista "Butlletí", que ja porta 33 anys complint la seva missió de divulgar la història i el patrimoni de la ciutat.

Aquesta vegada el nou número està dedicat al 75è aniversari de la fi de la nostra guerra civil. Per commemorar aquest fet, hem comptat amb la ploma de dos importants historidadors rubinencs. Per una part, el Dr. Eduard Puigventós ens ofereix una panoràmica d'allò que va passar a Rubí entre els dies 24 i 25 de gener de 1939, fins que les autoritats militars col·loquen l'alcalde Casanovas al front de l'Ajuntament.

El Dr. Ramon Batalla ens oferix un documentat treball sobre els exiliats catalanistes rubinencs a Mèxic. Cal dir que aquest any també es compleixen els 75 anys de l'inici d'un llarg exili per part de moltes persones vinculades al règim republicà i als seus ideals. Els catalanistes, com és obvi, no varen ser-ne una excepció. 

I un altre article, dedicat a les troballes d'època romana republicana als entorns de can Ramoneda, completa el número. Les arrels del Grup, estretament vinculat al Centre d'Estudis, parteixen de la recerca arqueològica i no volem publicar cap Butlletí sense al menys alguna ressenya o article dedicat al món antic de Rubí.

Finalment, hem d’agrair a l’Ajuntament de Rubí la seva valuosa col·laboració en haver finançat l’edició d’aquest número del Butlletí, que aviat trobareu a les principals llibreries de Rubí per un preu de només 6 €.

Sortida al call jueu de Barcelona

El passat diumenge, de la mà d'en Pere Bel, un grup de rubinencs i no rubinencs vam passejar pels carrerons del call de Barcelona.

És una de les sortides que en Pere organitza de tant en tant, a fi de descobrir racons de la ciutat comtal que moltes vegades no prestem atenció. Moltes vegades allò que tenim més a prop és el que menys coneixem.

Així, com si fóssim un grup de turistes més dels que envaiexen Barcelona, vam anar captant l'essència del que va ser una de les comunitats jueves més importants de l'Europa medieval. Vam entrar a una antiga sinagoga ara reconvertida en botiga de souvenirs on una noia ens va explicar la seva història; també vam poder visitar el bonic Centre d'Interpretació del Call de Barcelona, així com la domus romana del carrer de Sant Honorat, amb un estrat del segle IV, i amb un altre amb imponents sitges d'època medieva, que havia pertangut a un acabalat hebreu. També vam deambular per estrets carrerons amb un gran sabor medieval i plens d'animades botiguetes. En alguna d'elles encara es conservaven restes importants de l'antiga comunitat jueva, com uns banys recentment descoberts.

Com hem dit abans, és important conèixer els racons interessants i plens d'història de llocs propers a nosaltres, però que de vegades no donem la importància que es mereixen. Barcelona és un pou de sorpreses en aquest aspecte.

La col·laboració amb altres entitats, un factor clau

El passat dia 31 de maig va tenir lloc una nova edició de les passejades literàries musicals, organitzades per Xavier Serrat (de l'entitat Segon Mil·lenni), l'Escola Municipal de Música i l'Ajuntament, i amb la col·laboració del Grup de Col·laboradors del Museu i, aquesta volta, també de la CGT. 

Els participants van visitar el forn de pa comunal de la guerra civil situat al local de la CGT, les entranyes del Teatre Municipal La Sala (amb les explicacions del tècnic municipal Àngel Miguel) i les Escoles Ribas. Els guies van ser, a part d'Àngel Miguel, Jaume Parras, Eduard Puigventós i Jordi Vilalta. L'Escola Municipal de Música va oferir petites actuacions amb música de Mozart, i es van recitar textos d'obres de Shakespeare. Una bona actuació dels nens i nenes de l'Escola Municipal de Música i un aperitiu als jardins de les Escoles van tancar l'acte. 

Per altra banda, el dijous dia 5, té lloc la presentació del número 7 de la publicació "Vallesos. Gent terra i patrimoni", al local del CRAC, que dedica la carpeta central a fer memòria dels 75 anys del final de la Guerra Civil al Vallès,

Comptarà amb la participació de l'historiador Eduard Puigventós,  que parlarà de la nostra ciutat, i de la mestra Pepa Gardenyes, autora del llibre "Joaquim Aragonès. De Rubí a Mauthausen", que hi han escrit articles, i també amb la col·laboració del Centre d'Estudis Rubinencs i de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica Neus Català.

El Grup de Col·laboradors del Museu ha participat en la primera de les dues activitats (la passejada) i el Centre d'Estudis en la segona (la presentació de "Vallesos"). 

Moltes vegades, la col·laboració amb altres entitats i institucions, tant de Rubí com de fora de la ciutat, és la garantía perquè una activitat tingui una major difusió. A més, creiem que tots els col·lectius que estem interessants per la mateixa temàtica, han de fer pinya i organitzar més actes on cadascuna de les entitats pugui aportar el que més sap fer.

La font de Sant Muç

Font: Rubí TV

El passat dia 18 de maig un grup de persones de l'activa entitat "Rubí d'Arrel" van dedicar els seus esforços a desbrossar l'entorn de la font de Sant Muç. És ja el tercer any que es fan aquests treballs.

El fet és que, abans de 2012, quan es van iniciar les primeres tasques per part d'un grup de voluntariosos/es rubinencs/ques, pertanyents a diverses entitats, la font romania oculta sota una gran capa de bardisses i escombraries.

A poc a poc, anava sorgint el que fa molt anys, i sobre tot a la primera meitat del segle XX, fou un animat lloc de reunió d'excursionistes, caçadors i amants de la natura en general.

Aquests dos últims anys Rubí d'Arrel ha tornat a revitalitzar la font. Els participants a les dues últimes festes dels xatos han pogut gaudir d'un espai d'una font, amb la seva bassa, nets i polits. I també s'hi han celebrat les vetllades "Ran de Font", el juliol, amb música i altres activitats lúdiques.

Però cada any, a la primavera, les persones de Rubí d'Arrel i els ciutadans que els ajuden han de tornar a realitzar les tasques de desbrossament. El que no fa l'Administraciò (que, per cert, últimament sembla que vol començar a posar fil a l'agulla) ho fan les entitats, la societat civil. Tenim a Rubí altres exemples al respecte.

Però el de la font de Sant Muç, pel seu valor patrimonial i pel que representa quant a recuperació d'una part de la nostra història, per qui estimem la història i les tradicions de Rubí, és especial.

La visita del Bisbe de Terrassa i els problemes del Museu de Rubí

El divendres dia 23 de maig va tenir lloc, dins dels actes de la visita pastoral del Bisbe auxiliar de Terrassa, Mons. Salvador Cristau a la nostra localitat, una reunió de les entitats rubinenques que foren fundades per Mossèn Josep Guardiet, a principis del passat segle.

Entre elles podem esmentar l'Esbart Dansaire de Rubí, la nostra associació més coneguda al món; el Foment de la Sardana; l'Associació de Pessebristes, i, especialment, el Museu de Rubí.

També hi van acudir representants del Grup de Col·laboradors del Museu, ja que, encara que aquesta entitat fou fundada el 1980. la seva missió ha estat sempre el treball conjunt amb la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí, així com la divulgació i estudi dels materials que constitueixen el fons del Museu.

Malgrat l'antiguitat de la Fundació i el valor afegit d'haver estat una de les obres del gran Dr. Guardiet, a hores d'ara travessa una situació més que precària. El gran problema, que planeja sobre tots els restants, és que no es disposa d'un espai on poder presentar al públic els fons museístics. Una petita part es mostra a l'exposició permanent del Museu Municipal, però el visitant no pot gaudir, dins dels estrets límits d'una sala del castell, de la gran varietat i qualitat dels materials que malauradament reposen en diversos magatzems escampats per Rubí.

Per tant, creiem que la visita del bisbat a Rubí hauria de constituir una oportunitat perquè el bisbat s'adonès de la situació que travessa el nostre museu, un dels més antics de Catalunya, i comencès, a través de les diverses institucions implicades, entre elles el Grup de Col·laboradors del Museu, a posar fil a l'agulla i a solucionar un problema que ja fa més de 30 anys que planeja sobre la cultura del nostre Rubí.

El patrimoni humà de la ciutat

Aquest divendres va tenir lloc l'última de les entrevistes que Jordi Margarit va realitzar a cinc persones de Rubí que s'han destacat per la seva vida al servei de la nostra ciutat.

Organitzada per Rubí Identitat i RubíTV, és la segona edició d'aquest cicle de xerrades. Creiem que han servit per mostrar a la ciutadania una sèrie de vides força interessants d'homes i dones, ben diferents entre sí quant a caràcter, ideologia i trajectòria vital, però que han deixat una perjada en l'esdevenir humà de la col·lectivitat de Rubí.

Es tracta del patrimoni humà. El patrimoni no és només els objectes, les obres d'art, les manifestacions del folklore, la literatura.... és també el conjunt de persones que fan possible l'existència de tot aquest món que llegarem als nostres descendents. És la vida al servei de Rubí de cadascun d'aquests homes i dones. I, per segon any, hem tingut el plaer de poder-les escoltar, de fruir amb les seves paraules que condensaven tota una trajectòria plena de plaers, dolors, sentiment, i, sobretot d'amor, d'amor per la nostra ciutat.

Esperem que un proper any podem comptar amb més relats que ens ensenyin com pot ser de profitosa una vida dedicada a realitzar-se i a treballar per sí mateix, però també per Rubí.