dimecres, 25 de novembre de 2020

Com va néixer el monument de la plaça d'Anselm Clavé

És segur que tothom de Rubí ha vist alguna vegada el monument que s'alça quasi al bell mig de la plaça d'Anselm Clavé, però molt pocs rubinencs i rubinenques potser no saben com es va arribar a prendre la decisió d'aixecar-lo.

Monument a Anselm Clavé. Foto Jordi Vilalta, 2010.

La idea inicial fou d'Antoni Parras, un destacat membre de l'agrupació coral claveriana "La Lira Rubinense", una de les més actives a Rubí en aquells moments de 1949. Feia molt poc que havia nascut la Unió Rubinenca i estaven també actives el vell "Parnaso Rubinense" i la Coral Sant Pere, aquesta vinculada a la parròquia. 

En principi la intenció era formar una comissió organitzadora formada per membres de la "Lira", així com encetar una rifa per recaptar diners. I així es varen posar en contacte amb l'alcalde Josep Fortino i amb la "Federación de Coros de Cataluña, Valencia y Baleares" per donar a conèixer el projecte de monument.

En aquells moments a la vila estaven actives tres corals més, a part de la "Lira": la Coral Sant Pere, el "Parnaso Rubinense" i la recentment creada "Uniòn Rubinense". Es va produir un debat intern dins dels integrants de la "Lira" entre els que volien que el monument fos creació exclusiva d'aquesta coral i els que advocaven perquè fos el fruit d'una col·laboració entre totes les entitats de cantaires de Rubí; aquesta segona opció és la que també defensà (i exigí) l'alcalde Fortino i preconitzà també la Federació de Cors.

Finalment es va decidir crear una Junta Pro-Monument amb la presència de representants de totes les corals rubinenques. La seva comissió organitzadora constava de 12 membres i seria presidida per Antoni Parras. Comptaria amb un representant de l'Ajuntament com a vicepresident, Francesc Ibáñez; un secretari, Joan Tresserras, de la Coral Sant Pere; un vicesecretari, Josep Tost, també de la Coral Sant Pere; dos tresorers, Àngel Paladín i Pere Vivancos, ambdós de la Unió Rubinenca; un comptador i un comptador suplent, Josep Rosés i Carles Soler respectivament, els dos del "Parnaso"; un encarregat de premsa i propaganda, Joan Raventós, de la "Lira", i tres vocals més, Pere Cornadó, Moisès Corbera i Rafael Ramos, pertanyents també a la "Lira Rubinense". La primera reunió es va efectuar el gener de 1951 i a partir d'aleshores, després de tenir un canvi d'impressions amb l'alcalde, es va començar a posar fil a l'agulla.

D'aquesta manera el mes de març d'aquell any ja es va constituir la "Comisión de Honor", composta pel batlle de Rubí Josep Fortino com a president, el caporal comandant de la Guàrdia Civil José Vera, mossèn Pere Brugal, Hug Teixidó, Francesc Güell, Antoni Bonsoms, Pau Gaju, Miquel Solà, Josep Abril, Rafael Perseguer, Josep Saltó i Vicenç Fontanals, molts d'ells persones destacables de la vila. La feina del dia a dia, no obstant, era tasca de la comissió organitzadora de la Junta Pro-Monument.

Els membres de la comissió organitzadora Pro-Monument
un cop va ser inaugurat. Foto J. Tresserras/Arxiu Marroyo

S'obrí una subscripció pública (a part de la rifa que feia temps s'havia organitzat) a fi de recaptar diners, encapçalada per l'Ajuntament i es va decidir que el monument a Clavé s'aixecaria a la vella plaça dedicada a aquest prohom coneguda popularment com "la plaça de l'Aurora" el 7 d'octubre de 1951.

Encara que la rifa no va tenir l'èxit esperat quant a vendes de números, això no va ser obstacle perquè les ganes i la il·lusió no fallessin i s'obrí aviat un concurs de projectes de cara al monument. A més, s'encomanaren unes cent medalles commemoratives amb la data inaugural prevista, es contractà una orquestra per la cercavila que es faria...

I arribà l'esperat 7 d'octubre d'aquell any. Una riada de cantaires de 46 corals procedents de molts racons de Catalunya i fins i tot de la província de Castelló inundà els principals carrers de Rubí per concentrar-se a la plaça de l'Ajuntament. Des d'aquí es varen dirigir a l'església de Sant Pere on es va celebrar un ofici de gràcies presidit per mossèn Brugal i amb les veus de la Coral Sant Jordi, per posteriorment adreçar-se tots a la plaça d'en Clavé.

La trobada a la plaça de l'Ajuntament. Foto cedida per Joan Calaf

Un cop allà, Pau Gaju, el cantaire de més edat de la població, que formava part com hem vist de la Comissió d'Honor, va destapar la làpida amb la trilogia "Progrés, virtut i amor", lemes del moviment coral claverià, que havia elaborat l'escultor rubinenc Miquel Gomita, autor del monument. El jardinet del seu voltant havien estat obra de Miquel Martínez, el jardiner municipal des de feia molts anys.

Un moment de la congregació de corals
entorn del monument. Fons Marroyo.

Tot seguit els cantaires congregats van entonar "Salut als Cantors", "Les Flors de Maig" i "L'Empordà" i s'imposaren llaçades als estendards de totes les corals assistents en memòria de l'acte.

La plaça, recentment inaugurada. Fons Marroyo

D'aquesta manera avui en dia encara podem admirar aquesta obra d'art figuratiu a la ciutat, una de les poquíssimes existents a l'actualitat i que fou obra d'una colla de rubinencs entusiastes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada