divendres, 30 d’octubre del 2020

L'arribada de l'aigua corrent a Rubí, 1897

El 1897 fou un any que podríem qualificar de transcendent per a la vida quotidiana de les persones que vivien a un Rubí que feia tres anys que ja havia rebut el títol de vila (ja no era un poblet) per concessió de la reina regent Maria Cristina. El 1897 va venir a la vila, doncs, l'aigua corrent i l'electricitat, encara que el seu ús, podríem dir, massiu per part de la població, s'aniria desenvolupant gradualment. Hem de dir que abans de l'aigua corrent, els rubinencs i rubinenques es feien servir de safareigs comunals alimentats per recs que procedien de déus situades als afores (vegeu Antigues basses i safarejos públics de Rubí).

Can Corbera, una masia situada a Les Fonts, però al terme de Sant Quirze de Terrassa, fou el lloc d'on procediria aquesta aigua que tant va contribuir a elevar el nivell de vida dels nostres avantpassats en aquells temps. Aquí, ja des de temps molt reculats, se sabia de l'existència de vetes aqüíferes i el 1878 ja s'hi havien realitzat minats. Es va crear una societat anomenada "La Inesperada" (Planas i Cia) que el 1879 va aconseguir un permís per part de la Diputació Provincial per fer una canonada de conducció d'aigües a Rubí, i el 1883 ja tenim constatades dues fonts públiques, una d'elles a uns terrenys del marquès de Barberà (el major propietari de terres a la població en aquells temps) situats a l'actual plaça que porta el nom del marquès, a l'altra banda de la riera. 

Contracte de "La Inesperada".
Arxiu Família Margenat.

Aquesta companyia va patir tota una sèrie de plets judicials (per a més informació podeu consultar l'article de F. Margenat al Butlletí núm. 41 del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, titolat "De la prehistòria a SAUR. L'arribada de l'aigua corrent a Rubí i els seus antecedents històrics") fins que el 1897 Josep Margenat, propietari de Can Corbera, va comprar a l'Ajuntament de Rubí les instal·lacions de "La Inesperada", que havien estat embargades a instàncies de la Diputació de Barcelona, acabà unes obres i creà una nova companyia anomenada "Aguas de la Mina Corbera de José Margenat y Palet", a la qual el municipi va concedir la distribució del líquid element a la vila.

Josep Margenat

Margenat va adquirir les canonades per portar les aigües de les mines de la seva propietat a la població de Rubí i els terrenys per instal·lar el dipòsit redistribuidor, al carrer de Sant Muç, on després es bastiria la torre Bassas. 

El 12 de setembre de 1897 fou un gran dia a Rubí: es va inaugurar el pont penjant del Vapor Nou, la fàbrica de producció elèctrica i la distribució de l'aigua, amb la instal·lació d'un sortidor a la plaça Major (actual del Dr. Guardiet). A més, es va celebrar un banquet amb la presidència del diputat monàrquic Alfons Sala (per cert, dos anys abans s'havia estrenat la gran ampliació del vell "carrer Fondo" mercès a la seva intervenció i se li va atorgar el seu nom), l'alcalde de Rubí Sebastià Ferrer i altres diputats provincials. 

Va ser, doncs, Josep Margenat l'artífex de l'arribada del líquid element a totes les cases de la població, concretament als safareigs privats, des d'on els habitants de cada casa (en cas que no tinguessin el seu pou) la distribuirien per a les seves necessitats quotidianes.

Masia de Can Corbera, als terrenys de la qual estaven les mines d'aigua.
 Pintura de Guadalupe Villaret

L'any següent, el 1898, l'Ajuntament va vendre a Margenat 490 m de minats i 1130 m de canonades que havien pertangut a l'antiga "Inesperada" per tal d'augmentar la conducció d'aigua des dels terrenys de la masia de Can Corbera fins a Rubí, i el 1907 el propietari d'"Aguas de la Mina Corbera" va rebre del municipi la notificació d'un Reial Decret que reglamentava la inspecció i verificació periòdica i oficial de les aigües, així com del servei de comptadors i aparells de mesurament.

D'aquesta manera, al llarg de bona part del segle passat fou la família Margenat qui va controlar la distribució de l'aigua corrent a Rubí, fins que el 1976 (en temps de la legislatura de l'alcalde Manuel Murillo) se'n va fer càrrec una nova companyia: SAUR (Sociedad de Abastecimientos Urbanos y Rurales), tret del barri del Pinar, la Bastida i un petit sector situat a la carretera de Terrassa. El 1995 es va fer oficial la concessió administrativa de la distribució de l'aigua corrent a SAUR a tota la població, fins que el 2006 va ser SOREA qui faria aquesta tasca.

2 comentaris: