dilluns, 10 de febrer de 2020

Antigues fàbriques convertides en equipaments culturals de Rubí

Al Celler Cooperatiu podeu visitat l'exposició "Espais recobrats. Els nous usos del patrimoni industrial català", organitzada pel Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i la Fundació Antigues Caixes Catalanes. A partir de la dècada dels 80, i a ran del creixent procés de terciarització de l'economia nostrada, així com per les normatives que exigien el trasllat i la implantació de les noves empreses en polígons industrials allunyats dels centres de les poblacions, moltes administracions, entre elles el nostre Ajuntament, adquiriren els vells edificis fabrils per tal d'adequar-los a nous usos de tipus bàsicament cultural.

En aquesta entrada mostrarem quatre casos rubinencs d'aquestes rehabilitacions, que també són exposades en un sector de la mostra.

En primer lloc, i per ordre cronològic d'obertura del nou equipament que utilitza l'antiga arquitectura fabril, esmentarem el Complex Cultural Escardívol, ubicat a les naus Pich Aguilera. El 1985 l'Ajuntament comprà totes les instal·lacions i el 1987 es va inaugurar com a seu de moltes entitats, moltes d'ells municipals: la Biblioteca Mestre Martí Tauler (ara reubicada des del 2010 a la fàbrica Josa, de la qual parlarem més avall), l'Escola d'Art i Disseny, el Centre de Recursos Pedagògics (també actualment en un altre lloc), l'Escola Municipal de Música, Ràdio Rubí, l'IES El Bullidor (substituït actualment per l'escola bressol Sol Solet i l'Escola d'Adults) i els espais d'assaig de l'Esbart Dansaire de Rubí. Va ser un de les fites culturals més importants de l'era Llugany.

Detall del Complex Cultural Escardívol

Hem d'esperar bastants anys, concretament el 2010, per veure l'obertura de dos nous equipaments més: Espona. Centre de Dansa Tradicional i la nova Biblioteca Mestre Martí Tauler. El 2005 l'antiga fàbrica de Cal Gaspà, després Espona, que era d'INCASOL, fou adquirida per l'Ajuntament, que la va habilitar en un principi com a sala d'exposicions municipal, fins que el 2010 s'hi va crear el Centre de Dansa Tradicional Catalana, un espai on "es promou la creació, la recerca, la formació i la difusió de la dansa tradicional catalana" i s'hi fan activitats educatives, cursos, conferències, etc. També allotja un centre de documentació sobre aquesta matèria.

L'Espona. Foto Jordi Vilalta

El mateix any 2010 Rubí comptava amb la segona biblioteca més gran de Catalunya en aquells temps, un cop rehabilitat una nau de l'antiga fàbrica de Bonaventura Josa Camarasa (BJC) o Electrotécnica Josa SA. Aquestes instal·lacions es traslladaren el 2002 al Polígon Industrial La Llana. I és que la BJC, de la qual encara podem veure les seves sigles al nou edifici de la biblioteca, encara perdura com a empresa, integrada a la multinacional Siemens i amb seus socials a Madrid i a la Llana. El 2010 el president de la Generalitat José Montilla, l'alcaldessa de Rubí Carme García i el president de la Diputació de Barcelona Antoni Fogué, després d'unes obres que duraren dos anys, entre 2008 i 2009, inauguraren la nova Biblioteca Mestre Martí Tauler a les estructures del sector 8 de la Josa, la fàbrica més important de Rubí durant els 60 i 70. Els arquitectes de l'adaptació al nou ús van ser Màrius Quintana i Pau Sierra.

L'edifici de la Biblioteca Mestre Martí Tauler el 2010. Foto Jordi Vilalta

Finalment, malgrat que l'adquisició per part de l'Ajuntament de Rubí fou el 1988, quan va plegar la junta que gestionava el vell celler cooperatiu (que precisament aquest 2020 compleix cent anys), no seria fins el 2011 que seria obert a la població com a equipament cultural. La causa va ser que fou objecte d'una sèrie d'intervencions arquitectòniques per part d'una escola taller que duraren molts anys, així com el l'aparició de diversos problemes tècnics. La rehabilitació fou obra de l'arquitecte Joan Albert Adell i va donar com a resultat poder usar de tres espais: la Sala de Tines (que es conservaren com a element patrimonial característic), per actes de format més o menys gran; la sala d'exposicions del soterrani, batejada com a Sala Cèsar Martinell en honor a l'arquitecte de l'edifici original (i on precisament s'ubica l'exposició de la qual parlem) i l'Espai Tremuja, per a esdeveniments de petit format.

El Celler Cooperatiu el 2014. Foto Jordi Vilalta



Cap comentari:

Publica un comentari