diumenge, 19 de gener de 2020

Les primeres botigues i serveis municipals de Rubí (segle XV)

A finals del segle XIV la població de Rubí va aconseguir d'alliberar-se dels mals usos feudals i es va formar la Universitat (el que ara anomenaríem municipi), regida per un consell de prohoms o caps de les masies, el Consell General.

L'actual plaça del Dr. Guardiet al segle XVI. Dibuix del Museu de Rubí

A banda i banda de l'església de Sant Pere, lloc de reunió d'aquest primigeni "ajuntament",  així com al lloc que ara ocupa la plaça del Dr. Guardiet, varen anar formant-se unes rengleres de petites cases, de les quals actualment ja no en queda cap rastre, que constituïren el que podríem dir les primeres botigues de Rubí, la major part subjectes a arrendament pel Consell General. Aquesta zona era la Sagrera, situada al voltant de l'església, i, per tant, el consell, a la seva vegada, havia de pagar uns censos i un manteniment a la parròquia, a part de comprometre's a traslladar el cementiri a un terreny de la seva propietat. Durant el segle XV també es van començar a edificar més cases prop del temple parroquial; algunes d'elles es trobaven en terrenys que eren propietat del castell (les situades a la banda nord de l'església, fins a l'actual carrer de Cadmo, que conformarien un barri d'artesans) i altres, a terres de Can Xercavins, a la part sud (d'aquí ve el nom de carrer de Xercavins). També es començava a poblar la part est d'aquest nucli del voltant de l'església, concretament els terrenys del mas Serra del Padró (que després rebria el nom de Can Bertran, avui desaparegut). Aquests assentaments foren l'origen de l'actual centre de Rubí.

Pel que fa a les primeres botigues, analitzarem de manera somera quines van ser, al llarg dels segles XIV i XV, aquests diferents serveis bàsics per a la petita comunitat de pagesos que seria l'origen de Rubí, molts dels quals encara vivien als masos dispersos pel terme. Abans hem de dir que aquests petits establiments constaven d'una habitació a la planta baixa per destinar-la a local comercial, d'unes golfes, d'un pati cobert amb funcions de magatzem i d'unes estances per a habitatge de les persones que hi vivien.

El Consell, en contraposició moltes vegades amb els interessos dels senyors del castell, va crear una carnisseria, una ferreria "municipal" i, possiblement ja en aquells temps, una serradora i una rajoleria. En parlem tot seguit.

El 1400 el municipi va intentar instal·lar una ferreria, tant necessària per reparar i fabricar eines per treballar el camp. Des de feia molt temps aquest servei era monopoli del senyor del castell i l'any següent el rei Martí l'Humà, pressionat per aquell, va prohibir la decisió de crear una nova farga. Sembla, no obstant, que el 1430 ja era propietat del Consell i era situada al costat de la riera i de l'actual casa rectoral (la riera passava molt més a la vora de l'actual plaça del Dr. Guardiet en aquells temps). El 1460 també està documentada una farga, que podria ser aquesta. Entre altres coses, fabricava carruatges i se sap que el 1497 el ferrer es deia Alonso Ramos.

La ferreria comunal de Rubí a principis del s. XIX segons interpretació de P. Bel.

La carnisseria es troba datada del 1441, regentada per Antoni Clapés (de Can Ramoneda, molt probablement). El Consell General el 1448 va aconseguir del Batlle General de Catalunya un privilegi per establir una carnisseria i van voler reclamar l'establiment per al municipi, de tal manera que es va fer un acord amb en Clapés, que va renunciar a la concessió. En aquesta botiga, on el municipi fixava el valor dels productes venuts, s'hi podia trobar carn de moltó, cansalada, peix salat, embotits...

Cal ressenyar també el molí fariner del castell, des de 1497, amb el moliner Vila i també a partir d'aquesta data tenim constància de la rajoleria instal·lada a l'actual lloc de cal Corrons, al costat de la riera. En aquest any el concessionari era Joan Oriol, de la masia de Ca n'Oriol, que també era veguer del senyor del castell.

Els teixidors eren situats a la cantonada entre l'actual plaça i el carrer de la Riera. Feien servir l'aigua canalitzada del Clausell, que procedia de la zona on després s'ubicaria la font del Bullidor.

Durant el segle XV, a més d'aquestes botigues, també es va construir la rectoria. El rector feia les funcions d'escrivà o secretari del batlle reial del municipi i del Consell General.

Als segles següents apareixerien més serveis, tots arrendats pel municipi: la botiga del blat, la "tenda", la fleca, la taverna, l'hostal, un lloc de venda d'aiguardent, i allò que fou el més important: la plaça, que amb el temps esdevindria el mercat municipal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada