diumenge, 22 de gener de 2017

Rubí en època de l'imperi romà (segles I i II)

En època de l'alt imperi romà, és a dir, als segles I i II de la nostra era, el poblament (a l'actual Rubí) es trobava bàsicament a can Fatjó, amb una cronologia que arriba fins al segle III. A la zona del Parc Ibèric han aparegut restes d'una muralla i de dues torres, de difícil interpretació. També s'hi havia excavat en diverses campanyes un "camp de dolia", és a dir, una zona on es guardava vi o altres aliments en gran gerres. Al tall de la via dels ferrocarrils i a la zona ara ocupada pels pisos Huarte han aparegut també moltes restes arqueològiques, entre elles un curiós aspirall romà.

Aspirall romà de Can Fatjó. Foto FMBR

Qui sap si en aquesta zona de Rubí, situada a l'altra banda de la riera, s'hi ubicava l'antiga "polis" esmentada per Ptolomeu al segle II i anomenada "Rubricata". Mentre no trobem una prova concluent, ens mourem sempre en el territori de les elucubracions.

El turó de Can Fatjó amb els pisos Huarte al damunt.  Foto J. Vilalta

No obstant, també han aparegut restes en diverses parts del casc urbà de la ciutat. És molt probable que una gran vil·la o assentament rural s'estengués entre on ara s'aixeca l'església de Sant Pere i el col·legi Regina Carmeli. Nombroses intervencions arqueològiques efectuades a la zona així semblen testimoniar-ho.

Intervenció de 2016 al carrer de Santa Llúcia.

I si ens anem a l'entorn rural, constatem com el Rubí romà estava rodejat de nombrosos assentaments, ara ocupats per masies. Eren les vil·les (uillae), que, situades al costat de torrents i de camins, cultivaven els camps, especialment ocupats per vinyes en aquella època. Vil·les importants devien ser la de Ca n'Oriol i la de Can Sant Joan, o fins i tot, atesa la proximitat entre elles, podria ser que fossin una sola. I cal dir que prop de Can Feliu, va aparéixer un bell rellotge de sol.

Rellotge de sol de Can  Feliu

Altres llocs del camp rubinenc que han ofert vestigis són Can Bosch, Can Ramoneda, Can Pòlit, Can Santpere, Can Xercavins...

Roda de molí romana apareguda a Can Xercavins. Foto J. Vilalta

Per Rubí passava amb tota probabilitat el ramal interior de la via Augusta. Altres vies secundàries connectaven aquesta amb les ciutats d'Egara (Terrassa) o amb el pont del Diable, que creuava el Llobregat.

Mapa de les vies romanes de l'entorn de Rubí segons F. Margenat

Set inscripcions sobre pedra, un segell sobre un dolium i un grafit sobre ceràmica fina ens han fet conéixer diverses persones que vivien a Rubí en aquells segles. Hi havia diverses categories: els ingenus o nascuts lliures (ciutadans romans de naixement), com Domici Macrí o Luci Furi (que sembla que va pagar un banc dels de seure); els lliberts o esclaus alliberats que esdevingueren ciutadans, com Urs o Epafrodit, i els esclaus, representats per Chares i Irineu.

Banc de seure romà amb el nom de Furius,

Pel que fa a la religió, hem trobat diverses ares votives (4 a Can Fatjó i 2 a Ca n'Oriol) i representacions de divinitats com el capet de Bacus de Can Bosch i el tors pertanyent al mateix déu que va sorgir a una sitja de Ca n'Oriol.

Tors del déu Dionís, trobat a Ca n'Oriol. Foto J. Vilalta

Respecte a altres obres artístiques, esmentem els tres fragments de cornisa romana de marbre de Carrara, trobats en diversos punts de Rubí i que probablement pertanyien a un edifici públic, o la font romana que va aparéixer a la plaça del Dr. Guardiet, o el capet de marbre del déu Bacus de Can Bosch, esmentat anteriorment. Altres elements són diverses plaques de revestiment ornamental, també de marbre.


Capet de Bacus, trobat a Can Bosch. Foto MMUC

Rubí, en època de l'alt imperi romà, estava inclós dins les grans rutes comercials. Estava ubicat a la Laietània, una regió productora de vi a gran escala. Aquest, al segle I, s'exportava, principalment, a les Gàl·lies a canvi de vaixella fina de taula: l'anomenada terra sigillata. Més endavant, al segle II, el vi ja no s'exportava, però ens vénien productes del nord d'Àfrica: oli, ceràmica...

Lacus o cup de vi romà de Ca n'Oriol. Foto J. Vilalta.

Cap al segle III aquest món a poc a poc va anar entrant en crisi. Ja en parlarem en alguna altra ocasió. Serveixi, de moment aquesta entrada per descobrir als lectors la importància que va tenir el nostre Rubí als segles de màxim apogeu de l'imperi romài com aixó es reflecteix en la gran riquesa arqeueològica de la ciutat pel que fa a aquesta època.

Cap comentari:

Publica un comentari