Els Sunifred, senyors feudals de Rubí

Els primers senyors feudals a Rubí dels quals coneixem la seva existència van ser els components de la família Sunifred.

El feudalisme és el sistema pel qual uns senyors s'apropien de les terres dels petits propietaris rurals mitjançant la força i l'extorsió. Aquest procès es desenvolupà a casa nostra al segle XI. Els pagesos es convertiran molts en serfs de la gleba, adscrits a la terra sense poder vendre-la ni abandonar-la mai. Rebran, aixó si, la protecció dels senyors a canvi de la donació de part de les collites i d'una sèrie de serveis. Les servituds feudals eren anomenades "mals usos".

Reproducció del primitiu castell de Rubí, segons Pere Bel.

Sunifred, el 995, era veguer del comte de Barcelona, i sabem que es va casar amb Engilrada, amb la qual va tenir tres fills: Ramon, Guifred (que va ser clergue) i Amat, i una noia, Nèvia. Sembla que va morir una mica abans del 1021, si fem cas de la documentació que ens ha arribat. Com a veguers, eren garants de l'ordre públic i  feudataris o vassalls del casal de Barcelona, al qual havien jurat fidelitat. En aquella època el comte era Berenguer Ramon, però cap a mitjan segle XI els Sunifred passaran a deprendre de la nissaga dels Claramunt.

Malgrat que eren fidels servidors del comte de Barcelona, tenien el ple domini de terres (alous) a Valldoreix, Rubí (per tot el terme), Sarrià, Olesa, Gramenet, Solsona, el Maresme... I no eren només camps amb els seus masos, sinó també esglésies i altres castells, a més del de Rubí, situat al costat de Sant Genís. Així, Ramon Sunifred tenia el domini de l'església de Santa Agnès de Malagnanico (Santa Agnès de Malanyanes, a la Roca del Vallès) i també el castell d'Arraona, a Sabadell.

Turó on es trobava el castell d'Arraona, a Sabadell, possessió dels Sunifred

Cal destacar que no tenien molt bones relacions amb el monestir de Sant Cugat, amb el qual sempre mantenien plets pel domini de terres.

La major part de les terres eren destinats a la vinya, però també trobem cultius de cereals (que alimentaven els molins fariners del costat de la riera) i horts d'arbres fruiters. De fet el control dels molins era molt important per als senyors feudals i els Sunifred posseïen molins al nostre terme.

Quant a principals testimonis de la senyoria dels Sunifred a Rubí, comptem amb les restes del castell o Castro Rivo Rubeo, així com un important document que es conserva a l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona i que ha estat estudiat per Juanjo Cortés, datat del 1043, en el qual Guillem Ermemir i la seva esposa Ricarda venen a Engilrada i al seu fill Ramon Sunifred terres i béns situats al terme de Sant Pere de Rubí. A part, els Sunifred es troben moltes vegades en la documentació dels segles XI i XII de casa nostra.

El document de 1043.