Els antics horts de l'Escardívol

 Parlarem avui dels horts de l'Escardívol, la zona actualment ocupada pel pàrquing gratuït que es troba al costat de la carretera que va a Terrassa i de la riera, i de com van esdevenir al llarg del segle XX en àrea d'habitatges, desapareguts de manera tràgica.

Els horts davant la Pelleria. Foto de principis del s. XX

Cal dir abans de tot que el curs de la riera, des de temps ancestrals, descrivia un meandre ocupat actualment pels carrers de Blume i del Gimnàs. Tancava la Parellada del castell, una zona agrícola regada per les aigües d'aquesta riera. El 1844 es va canalitzar la riera i a partir del 1860 es començaren a plantar horts a banda i banda, així com al costat dels altres torrents que hi desguassaven: el de Xercavins, el de Can Serra, el del Magnà....  Així naixeren els horts de Can Serra, del Bullidor... Al nord de l'Escardívol hi havia la fàbrica que havia fet construir Narcís Menard, "la Pelleria" (actuals naus del complex cultural).

El 1875 es va presentar un projecte de "Reforma, mejora y ensanche del Pueblo de Rubí", en el qual, es pensava construir illes de cases a l'Escardívol. Aquesta zona, ja plena de cultius d'horts, es trobava compartimentada en parcel·les allargades i perpendiculars a la riera, que ja es veien en el mapa cadastral del 1854, fet després de la canalització de les aigües. Era propietat en aquella època de la marquesa de Moja, que també posseïa les terres del castell i altres zones de Rubí. Ens consta que els parcers eren, de nord a sud, Rafel Garrigosa, Josep Ubach, Jaume Batet, Josep Palet, Josep Ramoneda, Geroni Gaju, Bartomeu Llugany, Jaume Brugarola, Pere Calvet, la vídua d'Agustí Arús i una altra vegada Jaume Brugarola.

Detall del projecte de 1875 on es veuen les parcel·les que es volien tranformar en àrea urbana

Aquesta zona sempre havia estat inundable i es constaten diverses crescudes en diversos moments de la nostra història, la més tràgica de les quals va ser la del 1962.

Els horts de l'Escardívol a principis del segle passat

No obstant, ja els anys 20 es constata l'edificació de diverses cases a l'Escardivol, prop de la fassina de cal Corrons. I el 1935, un nou Pla d'Ordenació Municipal proposava construir habitatges, però la guerra civil va avortar aquest projecte.

 A partir dels anys 50, els propietaris dels horts, especialment els de la part sud de la zona (on ara s'ubica la rotonda aproximadament) van anar venent les seves terres als immigrants procedents del sud peninsular (si bé també hi havia bastants autòctons que s'hi feien la seva caseta), i, d'aquesta manera es van edificar fins a unes 80 cases (que no barraques com algú ha dit). La part nord de l'Escardívol, cap a la Pelleria, encara seguia ocupada per horts, com es pot veure en les fotografies aèries d'abans de la rierada.

Cases fetes els anys 50 a la part sud de l'Escardívol

 Actualment, l'Escardívol ha perdut tots els seus horts. Es tracta d'una zona de pàrquing, i, durant la Festa Major, el lloc dels concerts més importants.