Els motius o malnoms de Rubí també formen part del nostre patrimoni col·lectiu

No només de monuments emblemàtics es composa el patrimoni cultural d'una comunitat. També hi ha un patrimoni immaterial composat d'elements tals com les cançons, les rondalles, els contes i, sobre tot la memòria de la gent gran. Però n'hi ha un que moltes vegades no ha estat molt pres en compte i que formava part de la vida quotidiana de moltes persones que ara ja ens han deixat o estan a punt de deixar-nos; ens referim als malnoms o motius de les cases. Qui escriu aquestes ratlles encara recorda haver sentit la pregunta, quan ens topàvem amb un avi o àvia de Rubí: "de quina casa ets?", i esperava rebre alguna resposta de l'estil: "de cal tal o de tal qual", amb l'expressió d'algun d'aquells entranyables motius.

La família de "cal Miliu Coix" o Bendranas

Ja el nostre erudit local Ramon Rusiñol (E.P.D.) va publicar un llibret sobre els motius de Rubí, però va ser ja fa uns anys que el Grup Fotogràfic "El Gra", per preservar aquesta memòria col·lectiva, va editar un volum anomenat "Motius de Rubí. Una ullada amable a la gent d'abans", on van recopilar gairebé 244 noms de famílies rubinenques. També van fer una exposició al local de l'Escola de Sardanes Flor de Neu sobre el amteix tema, amb l'ajuda de molta gent de Rubí, que hi aportaren fotografies i documentació.

Els malnoms de Rubí, tal com s'explica al volum editat per El Gra, responien a característiques especials. Així, es poden establir diversos grups: els formats per nom amb sobrenom ("cal Josep de la Pelleria", "cal Mariano Copes", "cal Milio Coix"...); per cognom amb sobrenom ("cal Guilera de la Plaça", "cal Pont dels Licors", "cal Rosés de la Bastida"...); per la deformació del nom o simpelement pel nom o cognom ("ca l'Arís Casanovas", "cal Culumines", "cal Fèlix"...); els qui indicaven la procedència, generalment una masia o població ("cal Cabanyes", "cal Fonollet", "cal Sant Joan"...); els que assenyalaven la pràctica d'un determinat ofici ("cal Ferrer de Tall", "cal Rellotger", "cal Barraquer"...), i, sobre tot, els que eren simplement malnoms, de vegades amb cert mal gust ("ca l'Advocat dels Pobres", "cal Camanyet", "cal Kapi", "cal Cagatomàquets", "cal Cul d'Or", "ca l'Estripacalces"...).

La casa de "cal Cul d'Or"

Aquest també és un element de la nostra memòria com a poble i que s'ha anat perdent. No obstant, un grup de persones ha fet una bona labor perquè es preservin, al menys, en el paper.