El castell i la nissaga dels Rubí

El castell de Rubí tal i com el coneixem actualment és una edificació bastida al segle XIII. Ja fa temps que, a ran de les diverses excavacions i treballs publicats, s'ha establert que el primer castell era ubicat des del segle X a prop de l'ermita de Sant Genís i formava part de la línia de fortificacions que defensava el comtat de Barcelona d'eventuals invasions sarraïnes.

El dia 9 d'agost de 1233 el rei Jaume I el Conqueridor va autoritzar al militar Berenguer de Rubí construir una domus o casa forta en un turonet de 143 m d'alçada proper a la riera per tal de poder defensar-se dels seus enemics i de mai fer guerra contra el monarca. En el document llegim en el llatí de l'època: domum sive casam planam in qual contra inimicos vestros possitis vos defendere.

El castell, bandes est i nord. Postal d'Àngel Toldrà, 1910.
Acolorida per Josep Cornella.

Qui era aquest Berenguer de Rubí?  

Pertanyia a una nissaga de cavallers, la petita noblesa de l'època, fidels al rei i que participaven en les seves campanyes militars i es beneficiaren dels repartiments de terres conquerides al musulmà a Mallorca, València i a altres indrets. Alguns, com el nostre Berenguer, acabaren establint-se al nord d'Àfrica al servei del sultà en virtut d'una mena de "conveni" amb el rei.

Segons F. Margenat els Rubí descendien de la família de Seniofred, qui havia estat ja veguer de la primera fortalesa establerta prop de Sant Genís a cavall dels segles X i XI.  

Mercès a un estudi de C. Batlle i J. Amigó, sabem que Berenguer de Rubí i la seva muller Aledis van tenir 8 fills. Dos d'ells, Guillem i Bernat van marxar al nord d'Àfrica a servir a la milícia catalana: Guillem a Tunis, i Bernat a Tlemcen. Sembla ser, segons aquests estudiosos, que Berenguer també tindria un germà de nom Guillem, que va ser monjo al monestir de Sant Cugat del Vallès, i també altres propietats (entre feus i alous) a Alella, l'actual Valldoreix i Terrassa. De fet, els Rubí posseïen moltes terres i domus en diversos llocs. Berenguer també va marxar a Tlemcen (actual Algèria) a fi de servir al sultà de Tunis dins la milícia catalana que s'hi havia establerta, però abans, el 1254 (1253 segons altres fonts) va fer testament en el qual, entre altres disposicions, deixava 20 sous a l'església de Sant Pere de Rubí i 2 sous al seu l'altar de Santa Maria i repartia totes les seves possessions entre els seus fills Guillem i Bernat.

Guillem va testar a la seva vegada el 1259 en favor del seu germà Bernat i aquest, el 1265 va nomenar hereu de tots els béns al seu germà Berenguer (de mateix nom que el seu pare), sense fer cap partició de l'herència. També en aquests testaments es varen fer donacions a l'església de Sant Pere i a l'ermita de Sant Genís. Per altra banda, és possible que aquest Guillem sigui el mateix que surt esmentat en un document de 1273 com a beneficiari de l'establiment del mas Fonolleto (can Fonollet actual).

L'església de Sant Pere era beneficiària de moltes 
donacions testamentàries. Foto: Josep Salvany, 1918

També es constata l'existència d'una altra branca dels Rubí establerta a Barcelona que encara era més poderosa econòmicament. Una dels seus membres, Elisenda de Rubí, va fer generoses deixes pecuniàries a l'església de Sant Pere en el seu testament de 1258.

Pel que fa a l'aspecte d'aquesta domus o casa feudal fortificada de Rubí, que després prendria el nom de "castell", en el seu primer temps, a mitjans segle XIII, tenia una planta en forma de L, amb un cos de planta rectangular de 10,5 per 5 m en direcció oest-est i un altre més curt a la part est que girava cap al sud. Les parets eren de tàpia però la seva base estava constituïda per carreus de pedra sorrenca, potser procedents de la zona de Can Fatjó. L'edifici tenia dues plantes i un terrat (emmerletat?). Dues finestres estaven disposades a la segona planta del costat curt de la L mirant cap a l'est. A més també conservem encara dues finestres encara d'estil romànic a la façana nord. A la part sud disposaria d'una tanca que generaria un pati de planta trapezoïdal, amb la porta al costat més curt i meridional. A la cantonada interior amb el cos nord hi havia una arcada de mig punt relacionada amb el mur interior d'aquest. També es troben 4 arcades gòtiques (possiblement hi haurien més), 2 a la paret externa de la banda est del costat curt de la L i 2 a la de la banda nord (en aquest lloc hi deurien haver més, ara tapades) que feien la funció d'arcs de descàrrega, per donar més solidesa a l'edifici. A l'interior es poden veure 3 d'aquestes arcades. 

Més tard, però també al segle XIII, es va incorporar un cos rectangular adossat al tram curt per la part del pati on es situava la porta i, seguint un petit vestíbul de dos àmbits interconnectats, el porxat de dos grans arcs de mig punt que encara es conserva actualment. La planta superior d'aquest nou cos allotjava la sala principal de l'edifici i una balconada (situada per sobre la porta i el porxat) que presentava un bonic finestral. Aquesta última part va ser suprimida a la rehabilitació dels anys 80 del segle passat.

Balcó desaparegut del segle XIII-XIV, amb el finestral. Foto:
Francesc Margenat, anys 70.

L'any 1358 els Rubí tenien un deute a penyora del castell en favor dels Torrelles, que posseïen la fortalesa del costat de l'ermita de Sant Genís. Ramon de Torrelles finalment el 1361 prendria possessió de la domus dels Rubí i s'abandonaria el vell castell. S'iniciaria així el període de la senyoria d'aquesta família al nostre terme, que duraria fins al segle XV.

Bibliografia

- Batlle, C, i Amigó, J., 1986: "Els Rubí, una família de cavallers del segle XIII", XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, vol, I, Rubí, Fundació Museu-Biblioteca de Rubí i Centre d'Estudis Rubinencs, p. 111-117.

- Casas, M., i Ponce, N., 2001: "El llinatge dels Torrelles i les seves possessions", Butlletí, 45, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2001, p. 15-48.

- Margenat, F., 1987: "El castell de Rubí", Butlletí, 24, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, març de 1987, p. 216-221.

- Margenat, F., 1995: "Rubí a l'època alt medieval", Butlletí, 39, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, març de 1995, p. 297-308.

- Margenat, F., 2001: "Els Torrelles i el castell de Rubí", Butlletí, 45, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2001, p. 9-14.

- Merino, J. M., 1983: "Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII", Butlletí, 10, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, setembre de 1983, p. 191-210.

- Miret, J., 2007; Itinerari de Jaume I el Conqueridor, Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrica-Arqueològica. LXV, Barcelona (edició facsímil).

- Vila, J. M., 1993: "Estudi històrico-arqueològic del castell de Rubí", Butlletí, 36, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2001, p. 143-191.