La guerra civil vista amb ulls de nena: "El Petit Noticiari" de les Escoles Ribas

Estem en plena guerra i no tenim il·lusions per a res (Francesca Roura, 30 de juny de 1938).

En un article aparegut al número 32 del Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí (editat el 1988 en ocasió del 50è aniversari de la fi del conflicte) Antonio Moro i Anna Rialp exposaven el contingut d'una publicació feta per les nenes mateixes de les Escoles Ribas que tingué una vida compresa entre el 1934 i les acaballes de la guerra civil. Era "El Petit Noticiari", al qual els autors esmentats van poder accedir gràcies a la gentilesa de les Escoles (concretament es van consultar els números corresponents al curs 1934-1935 i 1938-1939).

Portada del Petit Noticiari del curs
1936-1937

Les alumnes pertanyien al grau superior de l'escola i tenien una edat compresa entre els 12 i els 13 anys, i en aquest Noticiari transcrivien cada dia  a partir del curs 1934-1935 (abans les col·laboracions havien estat setmanals), les seves impressions de l'actualitat del país, marcada per la preguerra i la guerra. En aquells temps el director del centre era Martí Tauler, però va ser la mestra Teresa Altet qui impulsà la redacció d'aquelles impressions infantils que a hores d'ara són encara un valuós testimoni del conflicte.

Teresa Altet als anys 40. Detall d'una
fotografia cedida per Joan Mumany a
l'arxiu del CER-GCMR

Les Escoles Ribas foren l'ùnic centre escolar que no tancà les seves portes durant la guerra, llevat de l'estiu del 1936. El curs següent va començar el primer d'octubre de 1936, però fins a l'últim dia del conflicte, el 25 de gener de 1939 s'hi va anar a classe cada dia, de dilluns a dissabte de 9 a 12 del matí i no es va fer mai vacances. De fet, el diari escolar que comentem en aquesta entrada finalitzà el 16 de gener de 1939, molt pocs dies abans que les tropes franquistes entressin victorioses a la vila.

Aquestes anotacions infantils són una important font per conèixer la nostra història local, especialment per copsar les impressions que es tenien a la reraguarda i com ho sentien, en aquest cas, les nenes d'una escola.

Un grup d'alumnes del curs 1936-1937. Foto cedida per Maria 
Rusiñol a l'Arxiu del CER-GCMR

Les primeres línies del noticiari són referents a la vaga general de 1934. La nena M. Torné ens diu: Jo he tingut molta por. A veure quan acabarà la vaga (escrit el 6 d'octubre d'aquell any). Potser hi havia la sensació general que una guerra no trigaria molt en venir? Si no, per què aquesta por?

Les eleccions de 1936 també hi són presents. M. Gaju ens comenta el 16 de febrer: De retorn, vaig assabentar-me que aquí a Rubí les esquerres havien sortit vencedores per 615 vots més que els altres.

Un cop esclatada la guerra, es fa esment de les marxes dels milicians cap al front. M. Assumpció Poch ens explica el 9 d'octubre de 1936: A la vila s'estan preparant per a marxar demà, al front de Madrid, un grup de milicians rubinencs. Més endavant, el 20 d'abril del 1938 Montserrat Pernas, sobre el drama familiar que suposa la marxa d'un noi al camp de batalla, escriu: Quan la maleïda guerra se li endú un fill, ella (la mare) amb el cor destroçat pensa, en veure'l partir, que potser ja no el veurà més.

Dibuix de Josefina Arís. Publicat al Butlletí 32 del
GCMR

Precisament l'ajuda als milicians tingué un pes important en les activitats escolars de les alumnes, impulsada per la mestra Teresa Altet. Van destinar l'hora de labor a confeccionar jerseis per als soldats i recollir diners per comprar-na la llana. I cal destacar també el recolzament als milicians que es trobaven de permís a la vila. A tall d'exemple, els cinemes de Rubí, el Domènech i el del Centre Democràtic Republicà, projectaven pel·lícules bèl·liques, i també alguna que altra d'entreteniment (comèdies), així com peces de teatre. Montserrat Simó, el 31 de gener de 1937, apunta al noticiari: Al Centre Democràtic Republicà han estat representades unes obres... Comèdia de Comèdies, per un grup de milicians que actualment gaudeixen de permís.

Un altre aspecte recurrent durant el temps de guerra és l'ajuda als refugiats, tant soldats com civils, procedents de Madrid, de Barcelona o altres llocs. La confecció de roba a l'assignatura de labor no era només per abastir als milicians, sinó també per ajudar a aquestes persones que fugien de l'horror de la guerra. A tal efecte, la nena Magdalena Aris escriu el 6 de gener de 1939, dies abans que acabi el conflicte: Avui han arribat molts soldats procedents dels darrers poblats de Catalunya que han caigut en poder dels feixistes.

Confeccionant roba per als milicians. Foto cedida per
Montserrat Escayol i Carme Carrera. Arxiu CER-GCMR

No podia mancar tampoc el tema relatiu a la fabricació de material militar a les fàbriques incautades de la població. Enriqueta Martínez, el 24 d'abril de 1938, ens diu: Moltes fàbriques d'ací treballen de nit i també els diumenges (per tal de fer armes).

Altres temes presents al noticiari són l'escassetat del pa, l'enterrament de Buenaventura Durruti, els bonbardejos a les poblacions veïnes (per sort Rubí es va escapar d'aquestes accions contra la població civil)...

Si voleu aprofondir més en aquest tema i llegir moltes més anotacions de les nenes de les Escoles Ribas durant el conflicte civil, no dubteu en consultar l'article d'A. Moro i A. Rialp del qual hem extret aquest resum. Mai no s'havia reflectit en una publicació sobre la guerra del 36 a casa nostra aquesta classe de documents que ens mostren les impressions d'unes nenes de 12 o 13 anys sobre el conflicte que assolà les nostres terres aquells fatídics tres anys. 

Bibliografia

- Moro, A., i Rialp, A., 1989: "Impressions infantils de reraguarda. Les Escoles Ribas de Rubí, 1936-1939", Butlletí, 32, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, març de 1989, p. 49-60.

- Vilalta, J., 2016: "Les escoles Ribas: 100 anys educant (1916-2016", Butlletí, 67, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2016 (número monogràfic).