La campanya electoral de les primeres eleccions municipals (1979)

Primer de tot cal dir que les campanyes electorals dels primers temps del règim democràtic res tenien a veure amb les d'avui en dia. En aquells temps, finals dels 70, no existia ni Internet ni les xarxes socials, i la publicitat es feia amb els medis de comunicació disponibles, que, en el pla local eren bàsicament els cartells electorals i els mítings.

Els diversos partits que es presentaven a les primeres eleccions municipals de la democràcia, que tindrien lloc el 3 d'abril de 1979, empastifaren literalment els carrers i les places de Rubí amb els seus pasquins. Fins i tot no se salvaven ni les cabines telefòniques ni alguns parabrises de vehicles (Parras, 2004 i 2019). Els llocs més cobejats, com apunta Parras, dels escrits del qual hem extret quasi tota la informació que oferim en aquesta entrada, eren la plaça "del Domènech" (plaça del Dr. Pearson), la de Catalunya i la del Dr. Guardiet. A més, tot es feia de manera completament altruïsta i no existien empreses de màrqueting i de publicitat pagada. Va ser un exercici de voluntariat que possiblement seria molt difícil que es repetís en els moments actuals, també afegit a la gran decepció ciutadana d'avui en dia per l'acció dels polítics/ques.

Míting del PSUC a la campanya d'abril de 1979. Foto Roset

Però en aquells dies hi havia per part d'una majoria de la població un desig de canvi. Feia quasi 4 anys que havia mort Francisco Franco i ja al govern central de Madrid d'havia establert un règim democràtic en el què la UCD era el partit majoritari. No obstant, encara mancava fer eleccions als municipis, on leslegislatures franquistes encara estaven instal·lades, si bé, en alguns casos com a Rubí, s'hi constiuiria una mena de govern "frontissa" entre l'anterior règim i el que vindria després de les eleccions de 1979.

Analitzem tot seguit, de manera resumida, les principals formacions polítiques que pugnaren per ternir representació municipal als comicis del 3 d'abril de 1979 a Rubí, seguint l'ordre basat en el nombre de regidors/es electes a l'Ajuntament constituït aquella jornada. Hem de tenir en compte que 29 partits presentaren candidatures, des de Falange Española de las JONS o Falange Española-Unidad Falangista, fins a l'esquerra més extrema, com la gran quantitat de formacions comunistes que eren incloses a la llista, algunes de les quals comentarem a finals d'aquesta entrada, passant per alguna formació independentista (molt minoritàries en aquell temps) com Estat Català.

Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

El seu lema era "Fem un Rubí nostre. Hagamos el Rubí de todos", i la candidatura era encapçalda per l'arquitecte Miquel Llugany, amb Fernando Moreno, de Comisions Obreres, de segon en la llista. La seva ideologia era comunista i havien fet una gran labor infintrant-se en els moviments veïnals i reivindicatius en general del Rubí dels anys 70. Havien jugat, com apunta Parras, un paper destacat en diverses lluites obreres. Ja en una entrada anterior analitzàvem el paper que havia tingut aquest partit en la Transició a la nostra localitat. De fet, segons apuntava el seu líder rubinenc Miquel Llugany en una entrevista publicada al Butlletí núm. 68 del CER i del GCMR (2017), el candidat havia de ser en Pere Ysàs, peró en renunciar, les regnes van ser agafades pel jove arquitecte. 

S'erigien en defensors dels interessos de les classes treballadores i, entre altres promeses electorals, estava la realització d'un cens escolar i la compra de terrenys per edificar nous centres educatius 

Donaven una imatge de gran unitat i solidesa i, contra quasi tot pronòstic, van guanyar les eleccions municipals (es creia que els vencedors serien la gent del PSC) com a fruit de tota aquella activitat desenvolupada al moviment obrer i veïnal prèvia als comicis.

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

El lema electoral era "Entra amb nosaltres a l'Ajuntament" i el cap de llista era Josep Maria Marfà, amb Miquel Raso, vinculat a UGT, de segon. Era la formació favorita a guanyar les eleccions, ja que havien tingut un gran nombre de vots a Rubí als anteriors comicis generals, però aquest fet no va tenir lloc. 

Míting del PSC a la campanya. D'esquerra a dreta, Martí Pujol,
Joan Raventós, Josep Maria Marfà i Miquel Raso. Foto Roset

Marfà i els seus propugnaven un sanejament de les arques municipals i un sistema tributari equitatiu.

Hem de dir, com apunta Parras en els seus escrits, que tant PSC com PSUC estaven integrats per persones sindicalistes, però també petits comerciants, membres d'associacions de veïns, gent vinculada al món cultural i a l'esport, o bé també a l'ensenyament. És a dir, formaven part del que podríem dir classe baixa o mitjana-baixa.

Convergència i Unió (CiU)

Es tractava d'una coalició formada per Covergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya, de caire catalanista i de centre (una mica més conservador en el cas d'UDC). El seu lema va ser "Al servei del nostre poble" i el cap de llista era Miquel Sugranyes, seguit de Ramon Rusiñol, un home vinculat a la Cooperativa La Rubinense i aficionat a la Història local. 

Míting de Covergéncia Democràtica de Catalunya durant la 
campanya. S'hi pot veure Jordi Pujol presidint la taula entre Miquel
Sugranyes a l'esquerra i Àngel Perera a la dreta. Foto Roset

Els principals objectius que propugnaven en la seva campanya era establir un pla d'ordenació i una bona xarxa viària.

Centristes de Catalunya-UCD 

Aquesta formació no era de caire tan catalanista com l'anterior i abraçava persones que se sentien més de dretes en l'especte polític, malgrat el nom del partit. El cap de llista era l'empresari i amo de can Rosés Josep Viladiu i el segon de llista era Víctor Cucurull, actiu col·laborador de la publicació Rubricata.

Segons ens comenta l'amic Xavier Arís, es tractava de l'únic partit que no va enganxar cartells a les parets, sinó que els penjava sobre els carrers transversalment (de manera similar a les llums de Nadal).

Volien, tal com es propugnava en la seva campanya, introduir i practicar el referèndum municipal així com instaurar la figura del Síndic de Greuges. També defensaven la reducció radical dels excessos de velocitat als carrers.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

El cap de llista era Pere Aguilera, de 79 anys d'edat, que havia estat diverses vegades acalde de Rubí en època de la II República i la guerra civil, és a dir una figura de prestigi dins els àmbits de la ruptura amb el règim franquista. No obstant, els temps havien canviat molt, i només obtindrien un regidor, Aguilera mateix. Els lemes de la seva campanua eren "Honradesa i treball a l'Ajuntament", que reflectia ben bé la idiosincràsia del "Torrelleta" (com es coneixia popularment l'Aguilera), i "Per un Ajuntament al servei de tots". Un dels temes bàsics que defensaven era la inclusió dels immigrants procedents d'altres terres d'Espanya dins un projecte català de caire progresista. Altres qüestions amb les quals foren particularment sensibles foren l'urbanisme, l'ensenyament, la cultura i la sanitat. Finalment hem de dir que en aquells temps no es consideraven independentistes.

Pertada del programa electoral d'ERC.
Podem veure d'esquerra a dreta Albert Roma,
Màrius Claveria, Pere Aguilera i Antoni Nicolau.
Arxiu ERC Rubí

                                                            

Aquests són els partits que aconseguirien representació en el consistori format a ran de les eleccions del 3 d'abril de 1979. Parras, en els seus dos escrits que esmentem a la bibliografia, també ens destaca Comunistes de Catalunya (amb Josep Maria Pijuan com a cap de llista, un actiu combatent d'extrema esquerra), amb el lema "Anem a la casa de la Vila", i la Lliga Comunista Revolucionària, amb Miguel Molina, vinculat a la UGT, com a primer en la candidatura, que tenia com a slogan "Rubí para los trabajadores" (a propòsit, observeu com encara no havia aparegut en aquell temps, fins i tot en les formacions més esquerranes, el llenguatge inclusiu actual). Als resultats electorals aquestes dues formacions comunistes es situaren per sota ERC i no aconseguiren cap regidor. De caire fortament rafical, volien la liquidació del règim franquista i impulsar la lluita ciutadana i consideravem el PSUC i el PSC com a reformistes. La seva simpatia pels règims soviètic o maoista es mostra en una de les mesures que propugnava un dels dos parits concretament, la LCR, que era acabar amb l'atur mitjançant la realització d'obres públiques (a la manera dels règims comunistes de Xina o la URSS).

Altres formacions presents a la contesa electoral i que no aconseguiren representacio, varen ser el Moviment Comunista de Catalunya, amb Mercé Guinart com a cap de llista, i el Partit del Treball de Catalunya, amb Jordi Bonell, aquest segon perquè acabaria retirant-se a última hora de la campanya.

Com tothom sabem, aquella apassionada lluita electoral acabà amb la formació d'un nou Ajuntament encapçalat per Miquel Llugany, que aconseguiria mantenir el seu poder i liderat a l'àmbit municipal fins el 1994.

Bibliografia

- Anònim, 1979: "Encuesta sobre las elecciones municipales", Endavant, 13, Rubí, abril de 1979, p. 13-22.

- Batalla, R., 2021: Pere Aguilera. Alcalde republicà de Rubí, Fundació Josep Irla.

- Lloses, G., 2017: "Conversa amb Miquel Llugany, primer alcalde de la democràcia a Rubí", Butlletí, 68, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu, juny de 2017, p. 30-37.

- Parras, J., 2004: La Transició a Rubí. Retalls d'història d'uns anys viscuts acceleradament, Beques per a la Recerca, 4, El Castell-Ecomuseu Urba, Ajuntament de Rubí.

- Parras, J., 2019: "Les primeres eleccions municipals després de la mort del dictador. 3 d'abril de 1979", Butlletí, 76, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu, p. 20-31.