dilluns, 11 de juny de 2018

El carrer de Sant Pere, un dels més antics de Rubí

Avui us oferim unes quantes línies sobre els orígens del carrer de Sant Pere, un dels més antics de la nostra ciutat. La informació està extreta del llibret que el company Pere Bel va escriure ara farà uns vint anys i escaig anomenat justament El carrer Sant Pere.

Vista aèria de part del carrer de Sant Pere, amb la casa de cal Met Lleó. Google Maps.

Els carrers més antics de Rubí portaven sempre noms de sants: Santa Maria, Sant Josep, sant Gaietà, Sant Isidre... producte de la gran religiositat que fins a la primera meitat del segle XX sempre ha impregnat la manera de viure dels nostres ancestres. Quasi tots els carrers tenien una capelleta dedicada al seu sant que s'arreglava i adornava amb flors el dia de l'onomàstic corresponent. Així també al carrer de Sant Pere, on a finals de juny es celebrava la festa (que ara és la Festa Major, estesa a tota la ciutat).


Capelleta de carrer dedicada a Sant Pere

Sembla ser que ja en època medieval estava habitada la zona, que sonstituïa un petit barri anomenat "el Padró", documentat des de l'any 1172 (segons F. Margenat), en contraposició a la Sagrera, que envoltava l'església de Sant Pere. El carrer actual del qual parlem en aquesta entada n'era la artèria principal.

Croquis fet per P. Bel sobre com seria la trama urbana del Rubí del segle XVIII

Més tard, va formar part de les terres de la masia de Can Serra del Padró (que després seria Can Bertran, ara desapareguda, i que estava situada al carrer de Xile actual) i no tenim cap notícia més fins a finals del segle XVIII, quan apareix un document que diu que s'estava fent el carrer. Fins aleshores era el camí del Padró i enllaçava a sud amb el camí del Príncep, que menava a la masia de Can Cabanyes, mentre que al nord es trobava el camí que portava a Sabadell (carrer Nou i després carrer de Sabadell, per la Serreta).

A la part est del carrer es trobava el camp de Panical, documentat des de principis del segle XIX. Estava delimitat pels carrers de Sant Pere, de Magallanes, del Mestre Feliu, de Sant Miquel i part del de Sant Isidre. Era propietat de la família Molins, procedent de Barcelona, que anaren comprant-lo a la masia de Can Serra del Padró de mica en mica durant el segle XIX, i que establiren la seva residència a la casa anomenada "cal Met Lleó" (que ve de "Jaumet el Lleó", dit així per la seva força física, sembla). Aquesta casa pairal, amb el seu retllotge de sol, és un dels valors patrimonials més interessants del carrer actualment.

Cal Met Lleó

També sabem que el 1860 el carrer tenia 30 cases i hi vivien 144 persones. Es va fer un projecte, auspiciat per la família Molins, de connectar el carrer amb l'actual del Mestre Feliu, que rebria el nom de Sant Mariano, a causa del nom de pila d'un dels paterfamilias de la influent nissaga. De moment només en resta del projecte l'entrada al col·legi Pau Casals, davant precisament de Cal Met Lleó.

I ja ens anem a 1969 quant a modificacions urbanístiques a la zona, quan es va obrir la prolongació del carrer de Sant Jaume amb el de Sant Pere, i més recentment, cap als anys 90 del segle passat, es va obrir un nou vial que enllaçava el carrer amb el de Montserrat.

A part d'aquestes obres, cal destacar quant a història d'aquest vial, l'establiment de la fàbrica tèxtil de Ramon Dachs o de cal Bassas, ja a finals del segle XVIII (al Museu de Rubí es conserva un teler procedent d'aquest establiment), el de la cooperativa de consum La Rubinense, el 1894 (fins que el 1968 la vant traslladar a l'actual edifici que allotja sis Jutjats d'Instrucció i en l'antic es bastí el centre educatiu "Schola"), el de la fàbrica d'electricitat dels germans Salsas ("Electricista del Vallés", SA), des de 1897, o el de la serradora Claret, que ocupà posteriorment el lloc de la fàbrica emsentada.

La cooperativa La Rubinense. Font: "L'Abans"

Però de tot aixó possiblement ja ens ocuparem en altres entrades del blog...

Cap comentari:

Publica un comentari