dissabte, 7 d’abril de 2018

El clima de Rubí

Ara que ve la primavera i comencen a alterar-se els factors climatològics, presentarem unes línies sobre com és, en trets generals, la climatologia del nostre Rubí. Es tracta d'un clima mediterrani "de llibre", podríem dir, amb estius secs i calorosos i hiverns suaus, amb un màxim de precipitacions a la tardor.

Gràfic de les temperatures anuals a Rubí. Resaltem el mes més càlid, agost.

No obstant, com a tots els llocs, també presenta petits matissos. La influència marítima (estem a uns 25 km del mar aproximadament) fa que els estius no siguin tan tòrrids com a comarques més interiors, però sí més xafogosos a causa de la humitat. Els hiverns, com hem dit, no són excessivament freds llevat d'alguns dies. El mes amb temperatures més baixes és el gener (mitjana de 9,5º) i el més més càlid és l'agost (amb una mitjana de 25º). De fet, a l'estiu moltes màximes diàries superen els 30º i a la nit no es baixa quasi mai dels 15º.  La calor comença entre l'abril i el maig i de vegades es perllonga fins al novembre, especialment als últims anys, probablement com a conseqüència del cnavi climàtic i l'escalfament global. I una altra característica és el pas de vegades sobtat entre l'època freda a la càlida i a l'inrevès.

La gran humitat que regna a Rubí, a l'igual que passa a moltes zones properes al mar Mediterrani, fa que augmenti la sensació de fred a l'hivern i la de calor a l'estiu (és la famosa i molesta "xafogor"). Així mateix, també cal dir que als mesos més freds de vegades apareix la boira sobre la riera de Rubí i els torrents.

Règim pluviomètric anual. El mes d'octubre (resaltat) és el més plujós.

Pel que fa a precipitacions, la mitjana anual, en els últims anys, és de 604 mm, amb un règim de pluges irregular al llarg de l'any, fenomen típic del clima mediterrani. Les màximes de pluviositat es registren a la tardor (l'octubre té una mitjana de 96 mm als últims 20 anys) i, una mica menys, a la primavera (especialment el març, amb 56 mm). El més més sec és el juliol, amb només 25 mm de mitjana. Les tempestes més fortes es produeixen a finals d'estiu i de vegades, com és ben sabut per la tragèdia de 1962, han provocat fortes inundacions.

Un aspecte de la rierada del 1962 a Rubí.

La neu és escassa (un dia a l'any com a mitjana) i generalment no agafa. Curiosament, moltes precipitacions de neu s'han produït a finals de l'hivern, però no oblidem la gran nevada del 1962, que ta tenir lloc el mateix Nadal.

Rubí nevat. Foto CEPNA

Parlarem ara dels vents: Rubí, situat a la depressió prelitoral, està protegit per les elevacions que la rodegen; el massís de l'Obac i de la Mola fan que no entri gaire vent del nord. Normalment, les ràfegues d'aire procedeixen de l'oest o el nord-oest, que venen de l'Atlàntic i porten pluges, o bé del nord-est, que vénen acompanyades de fred sec. Algunes vegades també patim irrupcions de vents meridionals que transporten partícules de sorra del Sahara, que cauen en forma de pluja fangosa o bé queden en suspensió en l'aire i formen la calitja. Finalment, direm que són a les estacions de la primavera i la tardor quan es produeixen més vents.

Cap comentari:

Publica un comentari