Rubí va experimentar al llarg del segle passat un creixement inaudit de la seva població que va transformar una petita vila de 4.400 habitants l'any 1900 en una ciutat de prop de 60.000 habitants l'any 2000.
Assenyalarem en aquesta entrada els factors múltiples que han contribuït a aquest augment demogràfic desmesurat, especialment als anys 60 i 70 del segle XX.
Com ja hem dit, Rubí el 1900 comptava amb 4.400 ànimes, quantitat que només es va elevar als 4.429 els deu anys següents. De fet encara cuetejava la gran crisi agrícola provocada per la pesta fil·loxèrica que havia provocat certa immigració a l'estranger, però a partir de mitjans dels anys 10 hi hagué un augment de la productivitat agrícola i de la demanda de mà d'obra per treballar a les fàbriques, amb la consegüent vinguda de mà d'obra de l'exterior (Freixes, 2000). A això s'afegí l'arribada del tren elèctric el 1918, amb l'arribada de treballadors, molts de Múrcia. Per tant, començaria certa represa demogràfica.
 |
| Evolució general de la població de Rubí al segel XX.Font: |
Durant els anys 20 va crèixer la població des dels 5.239 habitants de 1920 als 6.623 de 1930, però a la dècada dels 30 observem un cert estancament demogràfic, ja que segons les dades amb què comptem de 1931 fins al 1936 l'increment fou només de l'1,62%.
La Guerra Civil va fer minvar el nombre d'habitants en un 8,48 %. El fet és que, a més dels estralls que va provocar el conflicte bèl·lic, es constatat el fet que molts rubinencs i rubinenques es van traslladar a ciutats més grans de les rodalies a fi de fugir de la repressió exercida pel bàndol victoriós (Batalla, 2015). Durant la primera meitat de la dècada dels 40 el ritme de creixement es va recuperar però de manera molt lenta, per sota de la mitjana catalana. Si el 1940 la població era de 6.159 persones, el 1945 només havia augmentat a 6.221, però a partir d'aleshores va començar a normalitzar-se, fins que el 1950 (6.953 habitants) va tornar a situar-se a nivells dels anys 30.
Però la població va experimentar la gran arrencada a mitjans del segle XX, quan la indústria va convertir-se en la principal font de riquesa i les primeres onades immigratòries massives van efectuar la seva aparició. Entre 1950 (6.953 habitants) i 1960 (9.907 ànimes) el nombre de rubinencs i rubinenques va crèixer en un 43 % aproximadament. Cal dir que a la segona meitat dels anys 50 l'increment demogràfic va ser notablement superior al de la resta de la comarca, ja que es van guanyar quasi 2.000 habitants en només 5 anys.
Però és a partir de 1960, especialment després de la rierada, quan l'allau immigratori provocarà un creixement demogràfic importantíssim que durarà les dues dècades següents, Aquest any Rubí era la cinquena població de la comarca en nombre d'habitants i entre el 1960 i 1975, any en què va ser la tercera després de Terrassa i Sabadell, la població passà de 9.907 a 35.855 persones, és a dir, es va quasi quadriplicar en quinze anys. La taxa anual de creixement era del 10,68 %, el doble de la mitjana catalana. Es va iniciar el fenomen de la urbanització de zones abans dedicades a l'agricultura com la zona dek 25 de Setembre, Can Fatjó, Can Cabanyes (Les Torres) o Ca n'Oriol, amb els consegüents problemes d'habitatge per a la població nouvinguda i els pocs serveis, peró amb un bon negoci per a les immobiliàries.
 |
| Als anys 60 i 70 la perifèria de Rubí comença a poblar-se de grans blocs de pisos. Foto: Miquel Mumany |
El fet és que a partir dels inicis dels anys 80 es va produir una ralentització provocada per l'esmentada frenada de la immigració, la crisi econòmica i la disminució de la natalitat, però a partir de 1986 (46.360 habitants) va tornar a augmentar amb una mica més de velocitat la població, encara que a un ritme molt més lent que als anys 60 i 70 (Anguera, 1987). Es calcula que unes 1.000 persones més cada any anaven engruixint la població rubinenca.
Tot i així, a finals del segle passat la taxa de creixement de la nostra població era 8 vegades superor a la mitjana de Catalunya. De 1996 (54.085 habitants) es va passar al 2.000, l'últim any del segle XX, als 58.646. En aquests anys es va iniciar el nou fenomen de la immigració procedent de països extracomunitaris, especialment de Llatinoamèrica i del Marroc, que contribuïria a un cert creixement. Peró això ja seria matèria per una altra entrada.
Bibliografia
- AAVV, 1994: Rubí a l'Abast. Ciències Socials, Ajuntament de Rubí.
- Anguera, J.:1987: Rubí, un estudi sòcio-econòmic, Ajuntament de Rubí i Banca Catalana.
- Batalla, R., 2015: "Rubí: creixement i transformació de la ciutat industrial durant el franquisme", Butlletí, 64, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, juny de 2015, p. 2-35.
- Freixes, J. M., 2000: "Rubí (1918-1930): una vila en creixement", Butlletí, 44, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2000, p. 17-31.
- Molinero, C., i Ysàs, P., 1986: "Rubí al segle XX: una vila en transformació", a Aproximació a la Història de Rubí, Ajuntament de Rubí, p. 221-279.
- Parras, J., 2000: "La llarga postguerra franquista (1939-1962)", Butlletí, 44, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2000, p. 53-73.
- Parras, J., 2004: La Transició a Rubí. Retalls d'història d'uns anys viscuts acceleradament, Beques per a la Recerca, Ajuntament de Rubí.
- Prat, J., "1962-1979: de la rierada a la democràcia", Butlletí, 44, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2000, p. 74-84.
Webgrafia
www.foro-ciudad.com/barcelona/rubi/habitantes.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada