La Bastida, un molí i una fortificació medieval

 A la rotonda del McDonalds, prop de la masia de can Rosés, podeu veure un turonet amb una grandiosa nau industrial, la DSV, al peu del qual es troben les restes d'un antic molí medieval.

Sembla ser que al segle IX aquestes terres eren possessió de la domus Sancti Felici, esmentada en un precepte del rei carolingi Carles el Calb de l'any 875. Es tractaria d'una petita mansió senyorial que es situaria per les rodalies de l'ermita de Sant Feliu de Vilamilanys (per cert, el nom de Vilamilanys podria venir de Vil·la Emiliana, és a dir, una possible hisenda de l'època baix imperial romana). També hem d'afegir que a la zona de la Bastida s'han fet excavacions que han donat com a resultat una important vil·la romana que possiblement es podria identificar amb aquest assentament.

La casa de la Bastida abans del seu enderrocament. Pintura de G. Villaret

Un segle després, el 985, les nostres terres, especialment llocs com Barcelona, el monestir de Sant Cugat o el castell del Papiol, van ser assolades per l'expedició cordovesa d'Al-Mansur i va ser necessari una labor de reconstrucció del territori, en la qual va tenir molt pes el cenobi santcugatenc, que implicaria, entre altres tasques l'edificació de fortaleses. És concretament del 986 quan tenim la primera menció de la domus o casa forta de Sant Feliu al cartulari del monestir de Sant Cugat, a la qual pertanyia. Aquesta casa, segons Francesc Margenat, es pot identificar amb la Bastida, nom que indica la presència d'una fortificació. 

El molí de la Bastida, a l'esquerra, i la masia, a la dreta. Foto Roset

El molí fariner Rocherolo, situat sota el turó on s'assentaria la casa, va ser venut l'any 994 per certa Riquilda al bisbe de Barcelona, Vives, juntament amb la seva resclosa, el rec, les moles... És quasi segur que es tracti del molí de nom Viula que apareix a un document del 1140, del qual més avall en parlarem. D'aquest molí es conserven, d'època medieval, dues voltes datades al segle XIII, que encara podem contemplar a la zona de la rotonda de can Rosés.

El 1013 bona part de les terres de la domus de la Bastida va passar al comte de Barcelona, Ramon Borrell, per una permuta amb l'abat de Sant Cugat. Al segle següent, concretament a l'any 1140 es constata com el primicer Pere, de la seu de Barcelona, va establir el molí, ara anomenat Viula, al presbíter Guillem, de la parròquia de Sant Pere de Rubí, juntament amb una casa-torre per defensar-se dels sarraïns. Per tant, sembla que el molí i la fortificació havien passat a dependre de la catedral de Barcelona. Com apunta l'estudiós Francesc Margenat, aquest establiment feudal es trobava repartit entre diferents termes i parròquies i d'aquí la diversitat de senyors feudals amb interessos al lloc, especialment el monestir de Sant Cugat i la seu de Barcelona.

Les voltes de l'antic molí actualment. Foto: Jordi Vilalta

Al segle XIII, concretament en un document del Cartulari de Sant Cugat del Vallès de 1234 en què el rei Jaume I confirma les possessions del monestir, copsem que el molí i la casa de Sant Feliu encara pertanyen en la seva major part a aquest cenobi. No obstant, el 1287 el molí i la domus de Sant Feliu el té Guillem de Sant Feliu, potser com a vassall de l'abat santcugatenc. 

Durant el segle XIV ja tenim la família de Sa Bastida o de La Bastida consolidada. D'aquesta manera comptem el 1347 i el 1367 amb el militar Arnau de Sa Bastida com a senyor de Sant Feliu de Vilamilanys i és en aquesta època quan el molí passa a anomenar-se de la Bastida, del qual coneixem el moliner que en tenia cura el 1370: un tal Vidal. 

Com assenyala Margenat, aquesta possessió tenia com a nom la quadra de la Bastida i les quadres sovint comptaven amb una fortalesa. Així, aquest estudiós va descobrir ja fa anys, mentre encara romania en peus la masia abans que fos enderrocada el 1974, uns merlets sota la seva teulada que indicaven el seu caire de fortificació. 

Merlets trobats per Francesc Margenat.
Foto: F. Margenat

El 1390 es constata com un cert Pere Marí, que s'havia casat uns deus anys abans amb la pubilla Blanca, germana de Bernat de la Bastida, va passar a ser senyor de la Bastida i va llogar la casa de Sant Feliu a Pere de Papabous. Aquesta Blanca torna a aparèixer més tard, a principis del segle XV, com a vídua d'en Pere Marí.

L'última notícia d'època medieval del molí i la casa de la Bastida és del 1440, on veiem esmentada la torre de defensa adjunta a la casa (domos cum cortello et turrem).

Avui en dia només resten els vestigis de l'antic molí medieval. La casa, l'antiga domus convertida en masia, ha desaparegut per sempre per deixar pas a una enorme nau industrial. El signe dels temps. 

Bibliografia

- Garcia, L., 2020: "Les masies desaparegudes de Rubí", Butlletí, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, juny de 2020, p. 7-29.

- Margenat, F., 1982: "Índex dels documents històrics de Rubí, ss. IX-X", Butlletí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 1982, p. 129-134.

- Margenat, F., 1988: "Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí", Butlletí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, juny de 1988, p. 403-422.

- Margenat, F., 1995: "Rubí a l'època alt medieval", Butlletí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, març de 1995, p. 297-308.

- Merino, J. M., 1982: "Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII", Butlletí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, setembre de 1982, p. 114-118.

- Rufé, M., 1984: Les masies de Rubí, Rubí, Fundació Museu-Biblioteca de Rubí.