Hem de destacar a la nostra població la troballa el 1996 d'uns ossos humans al carrer de Sabadell, 21-23, datats entre el 1500 i el 1000 aC, acompanyats de restes d'ovella i de cabra, així com de petits rosegadors. També s'hi va trobar petits trossos de ceràmica feta a mà decorada amb cordons i impressions digitals. Segons els arqueòlegs que hi varen intervenir, "correspon a una necròpolis del Bronze Antic / Mig. Durant les obres de construcció d’un immoble el 1996 es va documentar una estructura excavada a l’argila amb el fons pla i parets de tendència còncava, i una profunditat d’1 metre. Es tractava d’una inhumació col·lectiva en la qual van distingir-se tres individus: un de 12-13 anys, que havia estat en contacte amb algun objecte de bronze; un de 19-20 anys femení; i un adult mascle de 23-25 anys dipositat en posició fetal. També es recuperà ceràmica, restes de fauna, indústria lítica i material antracològic".
A Can Xercavins es va trobar a principis del segle passat, i fora de context estratigràfic (per la qual cosa es fa difícil la seva datació), una destral de vores realçades ara malauradament desapareguda, entre altres materials.
Materials trobats a Can Xercavins (dibuix de P. Bel) |
Cap a l'any 1000 aC aproximadament la zona de la península hispànica al nord del riu Ebre va rebre la immigració de pobles procedents del centre d'Europa que varen aportar nous sistemes ideològics, com el ritual de la incineració dels difunts. Les cendres es dipositaven en urnes que després es col·locaven en petites fosses circulars i d'aquí que a aquesta cultura se l'anomeni "cultura dels camps d'urnes" o "urnenfelder" (en alemany). Aquestes gents es varen fusionar amb els indígenes i varen portar a terme una gran colonització agrícola de la plana del Vallès: s'organitzaren en llogarrets i per això s'ha trobat a la nostra comarca molts establiments d'aquesta època a l'aire lliure, així com necròpolis.
Jaciment de camps d'urnes de Can Missert |
A Rubí hem de ressenyar, dels finals d'aquesta època, la troballa l'any 1973 de l'anomenada sitja 89 de Can Fatjó, al carrer del Brillant, efectuada per Francesc Margenat, i que es va datar del segle VII aC, en una època de transició de l'edat del bronze a la del ferro: es tracta de tres grans urnes de ceràmica feta a mà amb decoració de cordons aplicats, una tasseta d'una sola nansa, un vas de provisions de cos globular amb decoracions de garlandes i una urna bitroncocònica amb carena arrodonida i sense vora.
Restes ceràmiques de l'edat del bronze trobades a Can Fatjó |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada