Durant el període del franquisme l'abastiment d'aigua corrent a Rubí va ser a càrrec de l'empresa que dirigia la família Margenat, de can Corbera, tal i com venia fent des del segle XIX. El gran creixement demogràfic i urbanístic del Rubí de la segona meitat del Nou-cents, no obstant, plantejà un conjunt de problemes que intentarem exposar breument en aquesta entrada i que acabaren amb la municipalització del servei per part de l'Ajuntament encapçalat per Manuel Murillo.
A la postguerra, concretament el 1949 l'empresa dirigida pels Margenat havia aconseguit instal·lar una xarxa d'abastiment d'aigua de 15 km, i l'any següent, segons el Sindicat Vertical d'Aigua, Gas i Electricitat, aquesta constava d'una xarxa principal de 1.500 m, una secundària de 13.740 m i un dipòsit clarificador de 23 m3.
El 1953 tingué lloc el projecte de reestructuració de la xarxa principal i s'allargà 2.175 m més. També es col·locà un aparell esterilitzador automàtic de clor al dipòsit esmentat.
Dos anys més tard es va acordar un conveni entre els propietaris de la incipient urbanització de Can Fatjó i Josep Margenat, per tal d'instal·lar una canonada de conducció als horts. El mateix any també es varen realitzar esborranys del projecte d'un nou dipòsit. Hem de tenir en compte l'alçada dels diversos barris que naixerien en aquells anys, que necessitaven aquestes estructures per fer elevar el líquid element i així poder proveir-les.
Josep Margenat moriria el 1958 i els seus fills Pere, Jaume i Montserrat varen heredar la concessió del servei d'abastiment, de tal manera que a partir d'aleshores començaren nous projectes, que el 1962 serien ralentitzats per la catàstrofe de la rierada, la qual va fer que l'empresa es dediquès en aquells moments a reconstruir les instal·lacions afectades per l'aiguat. El mateix 1962 es construiria el dipòsit elevador de la Serreta.
 |
| Construcció del dipòsit distribuidor situat a la Serreta. Foto: Bartomeu Cucurull |
El 16 de juliol de 1963 l'empresa familiar es va convertir en SAP (Suministro de Aguas Potables) i es van reprendre actuacions a fi d'abastir d'aigua els blocs del 25 de Setembre que s'estaven edificant aquell any. L'any següent Pere Margenat quedaria com a propietari únic de SAP.
 |
| Pere Margenat i la seva muller el 1976. Arxiu Família Margenat |
El 1965 es van descobrir noves deus d'aigua prop dels antics pous de can Corbera que afavoririen la portada de més aigua a un Rubí que estava començant a crèixer de manera desmesurada. El 1966 la xarxa de distribució comptava amb una longitud de 42.953 m, és a dir, el doble de la que tenia 15 anys abans. Nous barris com els ja esmentats de Can Fatjó i el Grup 25 de Setembre, als quals caldria afegir el de la Serreta, foren abastits pel SAP i el 1967 es va començar amb el subministrament del naixent nucli del Pinar, on els primers habitants havien d'extreure l'aigua d'un pou propi o bé anaven a buscar-la a altres llocs on hi havia fonts. La portada d'aigua a aquest barri no es faria oficial fins el 15 de gener de 1969.
 |
| Barriada del Pinar, on el 1967 va començar a abastor-se d'aigua mercès a l'empresa SAP. Foto: Jordi Vilalta |
Existia un dipòsit regulador al carrer de Sant Muç, on també s'ubicaven les oficines de l'empresa, i un altre elevat a la Serreta. Així mateix els barris de Can Fatjó (on també hi havia un altre dipòsit regulador), del 25 de Setembre i el del Pinar comptaven amb grups de pressió.
Però el nombre de canonades de distribució era cada vegada més insuficient. El fet és que, com indica l'historiador J. Parras (2016), una xarxa d'aigua potable pensada per a 10.000 habitants el 1960 va haver d'abastir-ne 20.000 el 1968.
Se sap, segons el treball de Margenat publicat al Butlletí del GCMR núm. 41 (1997), que el 1969 l'aigua s'extreia d'un pou situat prop de la masia de can Corbera, d'una galeria anomenada Mina Pedro, construïda el 1967, i altres 10 pous més, situats a can Serra, can Cabanyes i altres llocs del terme.
Segons indica F. Margenat al seu article, SAP mai no va rebre cap subvenció per part de les administracions públiques, com en canvi sí succeí en altres municipis i ja des de mitjans dels anys 60 l'ajuntament de Manuel Murillo recelava fortament de l'empresa.
Rubí no només creixia en població i en noves urbanitzacions en alçada, sinó també en naixents zones industrials. Varen aparèixer a partir de finals dels 60 els nous polígons fabrils a la perifèria, amb una importantíssima demanda d'aigua que calia atendre. Per altra banda, els nous barris, con Can Vallhonrat, disposaven encara de pous insalubres i tampoc tenien aigua potable altres nuclis com Ca n'Oriol o Can Fatjó. A més, el barri del Pinar començaria el 1971 a tenir poblemes a causa de les filtracions a les canonades d'abastiment. Per tant, entre els anys 60 i 70 es varen necessitar més estructures, especialment electrobombes, per elevar l'aigua i més recursos per reparacions. Feia falta, doncs, més inversions i més diners.
 |
| Xarxa de distribució d'aigua potable a Rubí. Memorandum del SAP,1968. Arxiu familia Margenat |
El 1970 l'empresa SAP va renovar el personal enginyer i Jaume Nonell deixà pas a Lluís Ibáñez. També es ve demanar la realització d'un pou per extreure aigua del Llobregat i és que, com hem dit, Rubí cada vegada en necessitava més. D'aquesta manera el 26 de febrer de 1970 l'empresa "Aguas de Castellbisbal, SA" va fer un acord amb SAP pel qual aquèlla li vendria 1.000 m3 cada dia. Es van realitzar al terme de Castellbisbal dos pous, concretament, al costat de l'antic Pont del Diable, per satisfer les creixents necessitats d'aigua del nou Rubí, la qual seria distribuïda a la part occidental del nostre terme, on ja havien crescut alguns polígons industrials. Encara que les pluges de 1971 causaren desperfectes a les instal·lacions, el projecte seguia en marxa per tal de realitzar un abastiment des de Castellbisbal i des del Papiol, on el 1973 es feren gestions per comprar terrenys i excavar més pous.
Malgrat els esforços de SAP per millorar l'abastiment d'aigua des de can Corbera, Castellbisbal i el Papiol, a partir de la segona meitat dels anys 60 veiem aparèixer una guerra freda entre aquesta empresa i l'Ajuntament. Segons ens explica Francesc Margenat en el seu treball la casa gran tenia la intenció de municipalitzar la portada d'aigües tot i posant impediments a les gestions de SAP. A més, aquesta empresa no va poder fer les reformes necessàries a causa de la manca de capital, ja que no rebia cap mena de subvenció, al contrari del que succeïa en altres poblacions. Fins i tot l'enginyer Nonell ja havia aconsellat als Margenat, abans que aquell deixés l'empresa el 1970, que venguessin la concessió de les aigües.
Per altra banda, continuaven apareixent problemes en la distribució del líquid element: així, el 1972 la urbanització de Castellnou i el barri de Les Torres no disposaven encara de la cloració de l'aigua de les aixetes.
Aprofitant aquestes dificultats de l'empresa dels Margenat, l'Ajuntament de Rubí encetaria una campanya de desprestigi contra SAP i fins i tot el 1972 va intentar crear una nova societat paral·lela que portaria aigua del Papiol a Rubí anomenada "Distribuidora de Servicios, SA", però no va reeixir. En el seu llibre de memóries (p. 41), Murillo, per justificar la municipalització de l'abstiment, diu que no hi havia cap mena de control sanitari per part de SAP i que sus conducciones, construídas a principios de siglo, estaban carcomidas por el óxido; esto daba lugar a continuas fugas, que dejaban a barrios enteros, durante muchos días, sin el preciado elemento. A més, afegia que l'empresa era recolzada i protegida per autoridades foráneas superiores, de les quals no hem trobat cap esment en el treball de F. Margenat.
Mentre tant, la companyia Aigües de Barcelona (actual AGBAR) tenia la intenció d'absorbir altres empreses per tal de constituir un monopoli, tot i amb la connivència de l'Ajuntament franquista de Rubí.
El fet és que el 1974 aparegué a Rubí una nova empresa que gaudia del beneplàcit del consistori de Manuel Murillo. Era la SAUR, una filial d'Aigües de Barcelona i l'alcalde rubinenc va fer tot el possible perquè aquesta adquirís tota la part de Pere Margenat. Finalment, com deia Murillo después de ocho años de lucha sorda y cotidiana con la Empresa de la familia Margenat, SAUR va comunicar a l'alcalde rubinenc que estava en condicions d'assumir el subministrament d'aigua, procedent del riu Ter, a Rubí. A més, el governador civil Tomás Pelayo, que era també Jefe Provisional del Movimiento, recolzaria les intencions de l'alcalde rubinenc, no obstant la petita oposició interna de dos regidors municipals. Així doncs, encara que un plet guanyat per Pere Margenat el mateix any 1974 donés la raó a SAP, com diu el seu fill Francesc Margenat, les circumstàncies, malgrat tot, l'obligaren a cedir. Difícil era oposar-se a les estructures del franquisme.
 |
| Manuel Murillo, alcalde de Rubí entre 1962 i 1977. Foto: autoria desconeguda. Fons Marroyo |
Els problemes d'abastiment seguien afectant els nous barris, especialment entre 1974 i 1975 Can Serrafossà i Ca n'Oriol, on els veïns que encara no disposaven d'aigua corrent es proveïen mercés a pous particulars o buscant-la a les fonts properes i fins i tot al dipòsit de la Serreta, d'on l'extreien amb galledes. A Can Vallhonrat, per altra banda, els habitants del barri van haver de pagar-se un dipòsit subministrador. Tot això facilitava les intencions de l'Ajuntament de desprestigiar SAP i donar pas a la nova empresa.
Finalment, el 1976 es va arribar a un acord entre SAP i el govern de Murillo pel qual es van vendre totes les instal·lacions de l'empresa dels Margenat a SAUR excepte la del barri del Pinar i un petit sector de la carretera de Terrassa i la Bastida, que serien abastides per SAP fins el 1994.
Les noves conduccions de SAUR procedien de Sant Cugat del Vallès i en un primer lloc proveïrien d'aigua el barri del 25 de Setembre i empreses properes, per després apoderar-se del subministrament a tota la població.
Actualment és Aigües de Barcelona (AGBAR), per tant, qui té el monopoli de la distribució d'aigua a la nostra ciutat, amb la seva oficina al carrer de Sant Muç, el mateix lloc on hi havia la seu de SAP.
Bibliografia
- Aguilar, R.; Monfort, A., i Ysàs, P., 2014-2015: Rubí. De la dictadura a la democràcia, Ajuntament de Rubí i Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (Universitat Autònoma de Barcelona).
- Cañizar, B., 2016: El barri de Ca n'Oriol. Una història oral, Ajuntament de Rubí.
- Margenat, F., 1997: "De la prehistòria a SAUR. L'arribada de l'aigua corrent a Rubí i els seus antecedents històrics", Butlletí, 41, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Nadal de 1997, p. 2-38.
- Murillo, M., 1995: 40 años de Rubí, Impremta Torrella, Rubí.
- Parras, J., 2016: "Temps de canvis. Els darrers alcaldes del franquisme a Rubí: Manuel Murillo i Pere Comellas", Butlletí, 66, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, juny de 2016, p. 20-42.
- Pérez, M., 2006: El Pinar: història i vida, Ajuntament de Rubí.
- Prat, J., 2000: "1962-1979: de la rierada a la democràcia", Butlletí, 44, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2000, p. 74-84.
