L'historiador Jaume Parras, en el seu article publicat al Butlletí del GCMR núm. 42 (Nadal de 1998) titulat "La industrialització de Rubí al segle XIX", ens exposa el fet que a mitjans del Vuit-cents es va produir un estancament quant a l'activitat fabril a la nostra població. Això ho podem constatat a un cens de 1844 on només figuraven sis empreses rubinenques (la societat Menard i Vall, que era propietària de la fàbrica situada al lloc anomenat "les Fonts", a l'Escardívol, i la del Vapor Vell; la fàbrica de filats de cotó de Vicens Ferrer; la de Ramon Malet, també de cotó; la de Josep Bonastre, de cotó; la de la Llana, de la societat Vallhonrat i Solà, i una fassina d'aiguardent propietat de "Gasset y Compañía") Existia, això sí, molta petita indústria de caire familiar dedicada a l'alimentació, la producció de roba, l'estabulació d'animals... Aquest estancament, segons Parras, va ser a causa bàsicament que Rubí era una població mal comunicada i per tant era difícil comercialitzar els seus productes. També hi hagueren nombrosos litigis amb els pagesos causats per l'aprofitament de l'aigua, tant necessària per poder regar els cultius, com per al funcionament de les primeres fàbriques, totes instal·lades al costat dels aqüífers, especialment de la riera de Rubí, que va ser durant tot el XIX la gran font d'energia de la indústria rubinenca.
 |
| Complex del Vapor Vell, a ca n'Alzamora, a la primera meitat del segle passat |
No obstant, cap als anys 60 del segle XIX hi hagué a Rubí una revifalla de la indústria. Un dels factors fou la millora de les vies de comunicació: el 1863 es va realitzar una carretera que anava a Molins de Rei i entre 1878 i 1881 va ser construïda la que es dirigia a Terrassa, un gran nucli fabril.
Una altra causa que va impulsar el redreçament i la instal·lació de noves fàbriques fou la introducció de la màquina de vapor, que va comportar la construcció d'airoses xemeneies (vegeu l'entrada "Antigues xemeneies industrials de Rubí").
A Rubí la primera empresa que va fer ús d'aquesta nova font d'energia fou la del Vapor Vell a Ca n'Alzamora (d'aquí el seu nom popular) quan es va ampliar el 1874. Dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó i panes, des de 1865 era propietat de Manuel Bertrand i disposava de 185 telers manuals moguts per l'energia hidràulica i el vapor.
També aprofitaren la força del vapor des de 1879 la fàbrica de Can Parellada, creada el 1856 i situada al carrer de Santa Llúcia, de tissatge de seda, i una nova fàbrica de panes instal·lada aquell mateix any per Pau Ribas a uns terrenys propietat del castell de Rubí i que anys després rebria el nom d'"Hilados de Confianza de Luis Ribas", possiblement el fill d'en Pau. Ens referim al Vapor Nou, que va rebre aquest nom a partir de 1914, quan la va adquirir Manuel Bertrand, el propietari del Vapor Vell.
A finals del segle XIX varen néixer i es varen renovar diverses indústries, moltes del sector tèxtil, que també incorporaren la força del vapor i la instal·lació de xemeneies. Així, pel que fa a la fàbrica de l'Escardívol, que el 1870 va ser propietat de la societat d'Espalter, Garrigosa i Companyia i es va dedicar al torçat de seda, el 1888 seria adquirida per Pere Ribas, de l'empresa "Hijos de Pedro Ribas", i la seva activitat passaria a ser el rentat de llana (cosa que va fer que rebé popularment el nom de "la Pelleria" des d'aquell moment). A l'altra banda de la riera, la Seda, instal·lada entre 1892 i 1896 i propietat de Rafael Pich, fabricava teixits de seda, com el seu nom popular indicava. Era situada a terrenys que havien pertangut al castell de Rubí, igual que la de Pau Ribas.
Als afores cal destacar la fàbrica de F. Serrat i els seus fills, de 1891, ubicada prop de la masia de Can Rosés, i que produïa teixits de fil i lli per als exèrcits combatents a les guerres de Cuba i de Filipines,
Pel que fa a a l'antiga fàbrica de la Llana, s'havia reconvertit en una instal·lació de producció de paper i cartró.
Les màquines de vapor i les xemeneies només pertanyien a les indústries més grans i importants. De fet, també existien moltes petites fàbriques o tallers que utilitzaven amb telers manuals i algunes d'elles treballaven per a naus situades a Terrassa i a Sabadell, els grans nuclis industrials de la comarca.
No només es crearen noves fàbriques tèxtils, sinó que altres branques de la producció també tingueren els seus exponents a Rubí. Hem d'esmentar la la fassina de cal Corrons, des de 1860, amb una important producció d'aiguardent, o el Molí dels Bessons, al costat també de la riera, com quasi totes les indústries, dedicada des de finals del XIX a la fabricació de bales de pedra per als jocs dels infants. No hem d'oblidar dos forns de maons, el de cal Gerrer (de la família Duran), que fabriocva també tota classe de productes de ceràmica, i un altre al carrer de Sant Gaietà. Per altra banda, cal destacar persones i oficis que feien una producció paral·lela (manyans, calderers, tintorers, ganiveters, constructors de carros per poder transportar els productes de les fàbriques...) que complementava la de les grans indústries.
I pel que fa a l'economia de Rubí, com és obvi, no només de la producció fabril es vivia. I és que també a les diverses matrícules industrials del segle XIX apareixen també molts oficis: cafeters, metges, sastres, sabaters, forners de pa, venedors de roba, fruiters, paletes...
Per altra part, cap al 1900 va començar el retrocés de l'ús del vapor en favor de l'energia elèctrica. De fet és de 1897 la creació d'"Electricidad Rubinense", la fàbrica dels germans Salsas, de producció elèctrica, al carrer de Sant Pere. I l'activitat industrial en general no va minvar, ans al contrari: és d'aquests últims anys del XIX quan constatem una gran afluència de persones que abandonen el camp (especialment a ran de la pesta de la fil·loxera) per anar a prestar els seus serveis a les diferents fàbriques.
El treball a les naus fabrils, com ja vam dir fa temps (vegeu "El treball de les dones a les fàbriques de Rubí") era prestat bàsicament per dones (nenes i adolescents sobre tot) i nens, mentre que els càrrecs com contramestre o similars estaven constituïts per personal masculí. Les condicions de treball eren molt dolentes i sovintejaven els accidents laborals. També està constatat que es produïren algunes vagues, com la que hi hagué a la fàbrica de Ramon Malet, situada al carrer de la Justícia.
Rubí, a poc a poc, anava cada vegada més a constituir-se com a un important pol industrial.
A Rubí la primera empresa que va fer ús d'aquesta nova font d'energia fou la del Vapor Vell a Ca n'Alzamora (d'aquí el seu nom popular) quan es va ampliar el 1874. Dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó i panes, des de 1865 era propietat de Manuel Bertrand i disposava de 185 telers manuals moguts per l'energia hidràulica i el vapor.
També aprofitaren la força del vapor des de 1879 la fàbrica de Can Parellada, creada el 1856 i situada al carrer de Santa Llúcia, de tissatge de seda, i una nova fàbrica de panes instal·lada aquell mateix any per Pau Ribas a uns terrenys propietat del castell de Rubí i que anys després rebria el nom d'"Hilados de Confianza de Luis Ribas", possiblement el fill d'en Pau. Ens referim al Vapor Nou, que va rebre aquest nom a partir de 1914, quan la va adquirir Manuel Bertrand, el propietari del Vapor Vell.
 |
| El Vapor Nou a principis del segle passat |
A finals del segle XIX varen néixer i es varen renovar diverses indústries, moltes del sector tèxtil, que també incorporaren la força del vapor i la instal·lació de xemeneies. Així, pel que fa a la fàbrica de l'Escardívol, que el 1870 va ser propietat de la societat d'Espalter, Garrigosa i Companyia i es va dedicar al torçat de seda, el 1888 seria adquirida per Pere Ribas, de l'empresa "Hijos de Pedro Ribas", i la seva activitat passaria a ser el rentat de llana (cosa que va fer que rebé popularment el nom de "la Pelleria" des d'aquell moment). A l'altra banda de la riera, la Seda, instal·lada entre 1892 i 1896 i propietat de Rafael Pich, fabricava teixits de seda, com el seu nom popular indicava. Era situada a terrenys que havien pertangut al castell de Rubí, igual que la de Pau Ribas.
 |
| La fàbrica de la Seda a principis del segle XX |
Als afores cal destacar la fàbrica de F. Serrat i els seus fills, de 1891, ubicada prop de la masia de Can Rosés, i que produïa teixits de fil i lli per als exèrcits combatents a les guerres de Cuba i de Filipines,
 |
| Casa Serrat o Cal Muntades, tal com es conserva actualment |
Pel que fa a a l'antiga fàbrica de la Llana, s'havia reconvertit en una instal·lació de producció de paper i cartró.
 |
| Producció de cartró a la Llana |
Les màquines de vapor i les xemeneies només pertanyien a les indústries més grans i importants. De fet, també existien moltes petites fàbriques o tallers que utilitzaven amb telers manuals i algunes d'elles treballaven per a naus situades a Terrassa i a Sabadell, els grans nuclis industrials de la comarca.
No només es crearen noves fàbriques tèxtils, sinó que altres branques de la producció també tingueren els seus exponents a Rubí. Hem d'esmentar la la fassina de cal Corrons, des de 1860, amb una important producció d'aiguardent, o el Molí dels Bessons, al costat també de la riera, com quasi totes les indústries, dedicada des de finals del XIX a la fabricació de bales de pedra per als jocs dels infants. No hem d'oblidar dos forns de maons, el de cal Gerrer (de la família Duran), que fabriocva també tota classe de productes de ceràmica, i un altre al carrer de Sant Gaietà. Per altra banda, cal destacar persones i oficis que feien una producció paral·lela (manyans, calderers, tintorers, ganiveters, constructors de carros per poder transportar els productes de les fàbriques...) que complementava la de les grans indústries.
 |
| Complex de cal Corrons, amb la fassina i la seva xemeneia a la dreta |
I pel que fa a l'economia de Rubí, com és obvi, no només de la producció fabril es vivia. I és que també a les diverses matrícules industrials del segle XIX apareixen també molts oficis: cafeters, metges, sastres, sabaters, forners de pa, venedors de roba, fruiters, paletes...
Per altra part, cap al 1900 va començar el retrocés de l'ús del vapor en favor de l'energia elèctrica. De fet és de 1897 la creació d'"Electricidad Rubinense", la fàbrica dels germans Salsas, de producció elèctrica, al carrer de Sant Pere. I l'activitat industrial en general no va minvar, ans al contrari: és d'aquests últims anys del XIX quan constatem una gran afluència de persones que abandonen el camp (especialment a ran de la pesta de la fil·loxera) per anar a prestar els seus serveis a les diferents fàbriques.
El treball a les naus fabrils, com ja vam dir fa temps (vegeu "El treball de les dones a les fàbriques de Rubí") era prestat bàsicament per dones (nenes i adolescents sobre tot) i nens, mentre que els càrrecs com contramestre o similars estaven constituïts per personal masculí. Les condicions de treball eren molt dolentes i sovintejaven els accidents laborals. També està constatat que es produïren algunes vagues, com la que hi hagué a la fàbrica de Ramon Malet, situada al carrer de la Justícia.
 |
| Treballadores de "la Seda" a principis del segle passat |
Rubí, a poc a poc, anava cada vegada més a constituir-se com a un important pol industrial.
molt interresant
ResponEliminaque pasa mundo erjgntigbbijejmv utkrj ijrjg kriieru 4jl e jth oiij wojh iypie ij p 6ugpwpewj p9 jtgp prgj g hboue yhpijnrgfb i tgpfp gun g tuuh yj oihj 9h uh 88 9 n t9un 9v954y
ResponElimina