Hem d'esperar fins a finals del segle XIX per veure com la població de Rubí va poder fruir de l'energia elèctrica, tant imprescindible avui en dia. De fet la nostra vila va ser un dels primers llocs del país on l'enllumenat públic fou instal·lat, concretament el 1897.
Coincidint amb l'exposició que el Centre d'Estudis Rubinencs presenta des del setembre passat al local de la Biblioteca Mestre Martí i Tauler, farem una somera exposició de les principals fàbriques productores d'electricitat i material elèctric a Rubí fins a l'arribada de la Josa, a mitjans segle passat.
Electricidad Rubinense
El 26 de desembre de 1896 l'Ajuntament de Rubí va acordar fer un Plec de Condicions d'una subhasta per a la instal·lació de l'enllumenat públic. Un projecte basat en el gas no va arribar a bon port i es tractava s'apostar per l'energia elèctrica. Els germans Salsas (Manuel, Josep i Francesc) foren qui varen oferir al consistori la possibilitat de muntar una xarxa d'enllumenat i fer una central amb dos generadors situada al carrer de Sant Pere (davant de cal Met Lleó, on ara es troba el carrer de Montserrat). Aquesta subhasta, on només es varen presentar els Salsas (que formaven la companyia Electricidad Rubinense), va trenir lloc el 10 de febrer de 1897. Finalment, el 12 de setembre d'aquell any es va ianugurar la xarxa d'enllumenat públic amb 136 bombetes, que només eren enceses determinades hores de la nit. La fàbrica posseïa dos motors de gas tipus V de 25 cavalls de vapor.
 |
| Manuel Salsas. Arxiu Foto Roset |
Al cap de pocs anys molts llocs de la població, com l'escorxador públic, la secretaria de l'Ajuntament, el jutjat o la caserna ja tenien il·luminació elèctrica, fins al punt que el 1902 a Rubí ja hi havia 159 fanals pels nostres carrers, L'1d'agost de 1907 es va renovar el contracte de l'Ajuntament amb els germans Salsas, però el 1911 la Companyia Electricidad Rubinense va ser adquirida per Riegos y Fuerzas del Ebro, per la qual cosa va canviar el seu nom pel d'Electricista del Vallès, SA.
Malgrat que el 1912 es presentà un projecte de la Societat Autònoma Energia d'Energia Elèctrica de Catalunya per fer una línia des de can Barata fina a Rubí, la concessió es va atorgar finalment el 1917 a Electricista del Vallès, integrada, com hem dit, a Riegos y Fuerzas del Ebro. Hem de dir que fins al 1930, malgrat aquesta absorció, la companyia seguia teninr el nom antic d'Electricista del Vallès.
Va sorgir també una companyia que feia la competència a Riegos y Fuerzas del Ebro, anomenada Cooperativa de Fluido Eléctrico, que subministrava corrent, durant els anys 30, a fàbriques com el Vapor Nou i Can Sedó. No obstant, moltes empreses tenien la seva pròpia instal·lació de generació d'energia elèctrica (Pich Aguilera, cal Serrat...).
A Rubí, durant la dècada dels 30 es va instal·lar el corrent elèctric a llocs com el mercat municipal, les escoles públiques o la casa dels mossos (al carrer de mossèn Jacint Verdaguer).
A partir dels anys 20 començaren també a aparèixer els primers electrodomèstics (planxes. estufes, neveres...) connectats a la xarxa elèctrica, que ja abastia la major part dels habitatges. Però en aquell temps només eren a l'abast de butxaques més riques. Hem de dir, no obstant, que no seria fins al 1930 que es crearia la primera fàbrica d'aparells elèctrics a Rubí, com veurem tot seguit.
Elèctrica Rubí, SA
Seria popularment coneguda com a "Els Timbres". Era situada a l'altra banda de la riera, on ara es troba la plaça del Marquès de Barberà. Concretament durant la República, era situada entre el passeig de García Hernández, 10 i el carrer de Concepción Arenal, 21. Consta que el 1932 donava feina a 60 obrers, que elaboraven aparells de ràdio, gramoles, transformadors, timbres, interruptors, polsadors, planxes, elevadors, resistències, carrgadors de bateries, ventiladors, bobines de motor, etc.
Després d'haver-se col·lectivitzat durant la guerra civil, on produïa material bèl·lic les 24 hores del dia, el 1941 va entrar a formar part de la multinacional alemanya AEG. Tenia un economat, un taller de fusteria a la mateixa plaça i el 1948 va poder comptar amb un generador d'electricitat propi.
Durant els anys 50 van ampliar i modernitzar les seves instal·lacions, com també van fer moltes indústries rubinenques de l'època.
 |
| Fàbrica d'"els Timbres" els anys 50. Arxiu Nacional de Catalunya |
El 1962 va ser afectada per la rierada, però se seguida va reanudar la seva activtat mercés bàsicament als ajuts estatals, fins el punt que el 1971, quan es va cremar, era la tercera fàbrica de Rubí quant a nombre de persones que hi treballaven, només superada per la Josa i Relampago Zipp.
Tymesa (Timbres y Material Eléctrico, SA)
El 1940 Ramon Farran, persona vinculada a l'Ajuntament de l'època, i Joan Gaju, varen crear aquesta empresa que s'ubicaria en un primer moment al carrer de Sant Joan. El 1948 va entrar en funcionament una nova fàbrica al carrer del 18 de Julio (actual del carrer del Dr. Gimbernat). La seva principal producció eren els timbres, però a partir de 1952 es van dedicar també a elaborar ventiladors, estufes i extractors. El 1964, quan comptava amb una plantilla de 80 persones quue hi treballaven, es van traslladar a l'actual carrer de Sant Jordi, al lloc que posteriorment seria ocupat per IPAGSA, actualment enderrocada.
 |
| Fàbrica Tymesa als anys 60-70. Arxiu Nacional de Catalunya |
Posrteriorment, als 80, va esdevenir una cooperativa, situada a la carretera de Terrassa, als afores del casc urbà, per finalment desaparèixer.
Era una indústria força important, encara que a partir dels 50 seria eclipsada per la Josa quant a importàcia i nombre d'obrers/es.
Supersond
Hem de remetre el lector/a a l'entrada corresponent a aquesta empresa al nostre blog. Direm, per resumir, que a mitjans anys 50 Hug Teixidó va instal·lar a la cantonada entre els carrers del Castell i del Pont una fàbrica d'elements elèctrics de la marca Supersond (la central era a Barcelona), on en un principi s'elaboraven màquines de cinema, tocadiscos, receptors de ràdio, altaveus, per passar a finals de la dècada a fabricar televisors en blanc i negre de molt bona qualitat, exportats fins i tot a països estrangers. De fet va ser una de les últimes indústries de televisors de l'estat espanyol en tancar als anys 70, a causa de la gran competència dels aparells que procedien d'altres nacions.
 |
| La fàbrica de la Supersond a Rubí. Foto: Jordi Vilalta |
Electrotècnica Josa, SA
Encara que ja existia a la ciutat comtal des de 1928 fundada per Bonaventura Josa Camarasa (d'aquí les sigles BJC amb la qual es coneix actualment), la planta de Rubí va néixer el 1952. A la nostra població va ser en principi un taller situat al galliner de la finca que Josa posseïa a Rubí, dirigit pels seus fills. Fabricaven cargols en els primers moments, però el 1954 la fàbrica es va engrandir notablement i va passar a partir de 1956 a la producció de material elèctric com interruptors i timbres. En aquells temps tenien unes 500 persones treballant-hi. El 1957 varen introduir nova maquinària i l'any següent demanaren autorització per ampliar novament les instal·lacions. Entre el 1961 i el 1963, a càrrec de l'arquitecte Francisco Portillo, es varen aixecar les noves naus. Durant les dècades dels 60 i els 70 va ser la fàbrica més important de la població i va arribar a tenir 1.800 treballadors/es. No detallarem en aquesta entrada els conflictes laborals dels anys 70, que tanta incidència tingueren a Rubí, ja que és tema per una altra entrada.
 |
| Vista aèria de les instal·lacions de la Josa el 1962. Foto: Institut Cartrogràfic de Catalunya |
El 2002 les instal·lacions es varen traslladar al Polígon Industrial La Llana (la seu social és troba concretament al número 95 de l'avinguda de la Llana) i el 2008 l'empres va ser adquirida per Siemens. Les naus situades al centre de Rubí han estat enderrocades, llevat d'una que allotja actualment la Biblioteca Mestre Martí Tauler.
Els polígons industrials. Industrias Vicente Campos
Els anys 60 i 70, quan la Josa estava en el seu esplendor, tingué lloc el fenomen de l'aparició dels polígons industrials, amb l'objectiu de traslladar i agrupar les diverses empreses a zones situades a la perifèria de Rubí, ocupant antics camps agrícoles. D'aquesta manera la producció es va diversificar i sorgiren noves empreses, entre les quals hem de destacar Industrias Vicente Campos, la primera que es va edificar al polígon industrial de Can Jardí, concretament entre 1965 i 1966, i que fabricava electrodomèstics.
 |
| Vista aèria de la fàbrica de Vicente Campos. Institut Cartogràfic de Catalunya |
Bibliografia
- Batalla, R., 2015: "Rubí: creixement i transformació de la ciutat industrial durant el franquisme-2, Butlletí, 64, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, juny de 2015, p. 2- 38.
- Bel, 1996: El carrer Sant Pere, edició de l'autor.
- Bel, P., 2007: "Comerços que han fet història", Butlletí, 51, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, p. 10-44.
- Bel, P., 2023: "Bonaventura Josa Camarasa", en premsa.
- Giménez, N., 2023: "Francisco Portillo, arquitecte municipal durant la República i el franquisme a Rubí", en premsa.
- Molinero, C., i Ysàs, P., 1986: "Rubí al segle XX: una vila en transformació", a Aproximació a la Història de Rubí, Ajuntament de Rubí, p. 221-280.
- Parras, J., 1997: "1897-1997. Un segle d'electricitat a Rubí", Butlletí, 41, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Nadal de 1997, p. 40-64.
- Rufé, M., 1997: "Centenari de la llum a Rubí", Butlletí, 41, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Nadal de 1997, p. 39.
- Torné, M., 2002: L'Abans. Rubí. Recull gràfic 1872-1965, ed. Efadós, el Papiol.
- Vilalta, J., 2017: "Els Timbres", Butlletí, 69, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, planes de publicitat.
Webgrafia
Ignacio Martin - Director General de Fábrica Electrotécnica Josa (BJC) (proinstalaciones.com)
Siemens compra la empresa de material eléctrico BJC a Ahorro Corporación (elconfidencial.com)
