En esclatar la guerra civil a casa nostra, el juliol de 1936, els anomenats Comitès de Milícies Antifeixistes (CEM), formats per partits d'esquerres, ostentaren aviat el poder "de facto" a moltes localitats i passaren a controlar tot allò referent a l'ordre públic, temes bèl·lics i subministres. Paral·lelament, els diversos comitès d'empresa (molts controlats per la CNT, la Confederació Nacional del Treball, un sindicat de natura anarquista) iniciaren una pràctica de col·lectivitzacions d'empreses, promogudes pels Comitès de Milícies. Es formaren, doncs, les diverses "col·lectives", agrupades en rams de producció.
Algunes d'aquestes fàbriques col·lectivitzades serien destinades a la fabricació de material bèl·lic. No obstant, el 7 d'agost del 1936 la Generalitat crearia una Comissió d'Indústries de Guerra, dirigida per Josep Tarradellas, per tal d'organitzar i coordinar una producció armamentista a fi de portar a terme la defensa de la República en front dels sublevats, que duraria fins l'agost de 1938, quan aquesta tasca passà al govern central de Madrid.
Així, entre els mesos d'agost i setembre de 1936, moltes fàbriques i tallers de la nostra vila passaren a ser destinats a la fabricació de material bèl·lic dia i nit, possiblement de manera coordinada amb el CIG ( i és que aquesta comissió només gestionava de manera directa 15 centres a Catalunya, cap d'ells a Rubí). Fins i tot es varen fondre les campanes de l'església de Sant Pere a fi de poder complir aquest objectiu. Malgrat l'aparició de la Comissió d'Indústries de Guerra, no obstant, continuaren tenint un gran protagonisme els Comitès de Milícies, que en la pràctica i fins la seva dissolució per la Generalitat l'octubre d'aquell any, eren qui ostentaven el poder "de facto" en moltes localitats catalanes.
 |
Granades de morter fabricades a les actuals naus de l'Escardívol. Foto Pere Bel. |
La Col·lectiva de Mecànics, Serrallers i Ferrers de Rubí era l'entitat que tindria cura de manera directa del procés de fabricació dels elements militars i fou creada dins les naus del Rubí Industrial (actual Complex Escardívol), que havien passat a mans dels seus obrers. El delegat de la Col·lectiva era Ramon Solsona, fill del prestigiós serraller local Martí Solsona i actiu militant de la CNT, i estava formada per Artur Canela, Lluís Girbau, Josep Marsal, Miquel Palau, els germans Pons, Josep Puig, els germans Martí i Josep Solsona, Silvestre Torra i Carles Valls. Ramon Solsona el 1938 esdevindria el president de la Junta de la Metal·lúrgia de la CNT local.
Abans de parlar de la fabricació d'armament en diverses indústries col·lectivitzades, hem de dir que a la casa Ymbert, que en un primer moment va passar a mans del POUM, un dels partits que integrava el Comitè de Milícies de Rubí, un conjunt de voluntàries elaborava roba per als milicians que eren al front.
Les naus de Rubí Industrial eren el lloc més important de fabricació d'armament a Rubí, especialment a partir de finals del 1937. Hem de dir, abans de tot, que es té constància de l'existència d'un túnel soterrani d'assecat que es feia servir de refugi per als treballadors. Les obres per fer un refugi com a tal, com ens indica l'historiador Eduard Puigventós, van ser executades per la XII Brigada Internacional (la Garibaldi) a finals de 1938.
 |
Actual nau nord de Rubí Industrial, on es fabricava armament a la guerra civil. Foto Jordi Vilalta, 2009 |
A Rubí Industrial es feia gran part del procés de fabricació de granades de morter del calibre 86, que en el llenguatge dels col·leccionistes són anomenades "de model alemany", ja que s'inspiraven en prototipus alemanys i italians, curiosament. El model fabricat a la nostra població portava el número identificatiu 58. Aquí es feia el tornejat, el roscat i el muntatge, mentre que la cua de cada projectil procedia de Manresa. Les granades, un cop elaborades, es traslladaven a Barcelona, on serien carregades d'explosiu. Segons ens indica l'estudiós local Pere Bel, a Catalunya s'han trobat granades fabricades a Rubí a diversos llocs.
Però el material més interessant que es fabricava a Rubí, ja des de finals del 1937 i durant el 1938, era el que es faria servir per al muntatge dels avions (caces) anomenats "xatos" (Polikarpov I-15), equipats amb dues metralladores lleugeres. Durant la guerra, a Catalunya es va crear el SAF (Servei d'Aviació i Fabricació), amb diverses seccions territorials, El SAF-10 era, entre finals de 1937 i durant el 1938, a Rubí, situat a les naus del Rubí Industrial i a la casa Ymbert, encara que segons les recerques de Puigventós és molt possible que fos la fàbrica d'Antoni Gimó, al passeig de Prat de la Riba (molt més a la vora del Rubí Industrial), i no la casa neogòtica del costat de la popular plaça del "Domènech".
El SAF-10 va ser dirigit en un primer moment per Tomàs López i posteriorment per Jaume Miralles, i tenia com a objectiu la fabricació de maquinària militar aeronàutica, mentre que el SAF-3/16 (resultat de la unió de la SAF-3 i la SAF-6) s'ubicava a Sabadell, on hi havia un aeròdrom molt actiu. Es tractava de protegir les poblacions, entre elles Rubí, de possibles incursions de l'aviació franquista i italiana (aliada dels sublevats).
Un Polikarpov I-15. Font: Viquipèdia.
El treball dels mecànics rubinencs que fabricaven les peces per muntar, els "xatos" era supervisat per enginyers militars espanyols de la Subsecretaria d'Armament, traslladats aquí amb les seves famílies (un dels responsables era José Esparza Millán) i també soviètics. Tot es feia en absolut secret.
A les naus del Rubí Industrial es rebien les peces desmuntades del caça per acoblar i s'hi fabricava el tren d'aterratge. En suma, s'iniciava el muntatge bàsic del Polikarpov I-15.
Els indicadors de vol possiblement eren elaborats a l'altre centre connectat amb el SAF-10, la fàbrica d'en Gimó si ens atenem a les recerques de Puigventós, o la casa Ymbert segons Pere Bel.
A més d'aquests dos punts de fabricació d'armament, hem de destacar que també "els Timbres", que, com moltes altres indústries al començament de la guerra havia passat a mans dels comitès obrers, es dedicava a fabricar material militar dia i nit, els 7 dies de la setmana. Lamentablement, no tenim informació sobre quin tipus d'element bèl·lic es tractava.
No vull acabar aquesta entrada sense agrair la gran ajuda que m'ha prestat l'historiador local Eduard Puigventós sobre molts aspectes.
Bibliografia
- Garcia, L., 1989: "Què passà a Rubí, durant la guerra?", Butlletí Grup Col·laboradors Museu Rubí (BGCMR), núm. 32, Rubí, març del 1989, p. 43-48.
- Moro, A., i Rialp, A., 1989: "Impressions infantils de reraguarda. Les Escoles Ribas de Rubí, 1936-39", BGCMR, núm. 32, Rubí, març del 1989, p. 49-60.
- Margenat, F., i Arís, F. X., 1989: "Documentació de l'arxiu corresoponent al Comitè Local de Milícies Antifeixistes (1936)", BGCMR, núm. 32, Rubí, març del 1989, p. 61-66.
- Batalla, R.: "Evolució social i política (segles XIV al XX)", a Rubí a l'Abast. 1. Ciències socials, Rubí.
- Bel, P. A., 2003: "Ferrers i ferreries de Rubí: la seva història", BGCMR, núm. 47, Rubí, p. 61-66.
- Bel, P. A., 2017: "La indústria aeronàutica republicana a Rubí", BGCMR, núm. 69, Rubí, desembre de 2017, p . 18-21.
- Vilalta, J., 2017: "Els Timbres", BGCMR, núm. 69, Rubí, desembre de 2017, planes de publicitat.
