L'Arxiu Municipal de Rubí, una eina indispensable per escriure la història

Una de les eines més importants que tenim a Rubí per poder portar a terme una bona investigació històrica, pel que fa a l'època contemporània, és l'Arxiu Municipal de Rubí.

La seva missió és recollir, organitzar i conservar la documentació que genera l'Ajuntament. Una de les seves feines, i la que per nosaltres és més important, és la d'assessora els investigadors i estudiants. De fet molts treballs que hem publicat han estat resultat, entre altres aspectes, de la consulta dels estudiosos a l'Arxiu Municipal de Rubí (pensem, per exemple, en el Butlletí dedicat a la rierada, o tants d'altres que han tractat els segles XVIII, XIX i XX de la nostra història local). També és una altra tasca de l'Arxiu el participar en iniciatives culturals relacionades amb la història i el patrimoni local.

Document de l'Arxiu Muncipal

 En total són 1.500 m lineals, en els quals podem consultar els fons de l'Ajuntament, però també d'altres institucions i entitats de Rubí: els del celler cooperatiu, de la delegació local del "Movimiento", de la FECSA a Rubí, família Malet, Sindicat Agrícola de Rubí, i tants d'altres.

També posseeix, a l'abast de tothom qui vulgui accedir-hi, un bon arxiu fotogràfic amb imatges que reflecteixen la història de la ciutat al llarg del segle XX, i una col·lecció de fulletons d'entitats locals.

Riera de Rubí el 1910. Arxiu Municipal/Arxiu Roset

Hem de destacar la gran feina que està realitzant Judit Tapiolas, responsable de l'Arxiu Municipal. És mèrit seu la gran tasca de reorganitzar tota la documentació que fa uns decennis estava dispersa i mal catalogada. Ara l'Arxiu és una peça indispensable per a l'estudi de la nostra història. Cal comptar amb ell i donar-li la importància que es mereix dins l'entramat cultural de Rubí.

El 2008 tota la documentació es va agrupar en un local que està situat a la carretera de Terrassa, 116, a la sortida de la ciutat. Abans d'aquesta data, estava dispersa entre diversos locals: el Vapor Nou, els del carrer del Dr. Robert (números 20 i 33) i el celler cooperatiu.

Local actual de l'Arxiu Municipal de Rubí.

Què és el Centre d'Estudis Rubinencs

Ja des de la creació del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, l’any 1980, es tenia la intenció que l’entitat també es configurés com a un centre d’estudis local, a més de treballar conjuntament amb el Museu.

El 1986, en ocasió de la celebració del Mil·lennari, va comenár una dinàmica que va culminar el 1988, quan es va signar a l'Ateneu l’acta fundacional del Centre d’Estudis Rubinencs. El president de la nova entitat fou Joan Miquel Merino, el vicepresident, F. Xavier Arís, i el secretari, Isidre Rubío.

Les principals activitats que va portar a terme el Centre foren la proposta de creació d’un arxiu municipal de caire històric, l’edició d’un catàleg d’elements arqueològics i geològics i l’adequació de la bandera i l’escut de Rubí.

A partir de 1992, l’entitat va entrar en decadència i a partir de 1993 cessà les seves activitats, encara que no es va dissoldre oficialment.

Va confiar la documentació al Grup, el qual, des de 2001 ja es va començar a anomenar GCMR-CER (i així figurava a les portades del Butlletí des d’aquella data). Finalment, el 2007 el Grup comença a gestionar la revitalització de l’entitat, que es va fer efectiva el 9 de novembre de 2010, quan presentà un interessant programa d’activitats i projectes de cara al futur. L'acte va tenir lloc a l'auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, on actualment té el seu local, anomenat també "Oficina del Museu".

Assemblea de revitalització del Centre d'Estrudis, 2010

A partir d'aquesta data, les dues entitats caminen juntes. Si bé el Grup té com a objectiu bàsic la col·laboració amb el Museu de Rubí i la lluita per reobrir-lo, tot i establint negociacions amb la resta d'entitats i l'administació pública, el Centre d'Estudis fa tot el possible per organitzar activitats que tenen com a eix bàsic la història de Rubí i el seu patrimoni. Ambdues es complementen entre sí.

 Un projecte de Museu engrescador

La setmana passada es va presentar a l'Ajuntament un nou projecte museístic. El seu origen està en una trobada efectuada entre representants del GCMR-CER, el Museu Vallhonrat, l'alcaldessa, el regidor de Cultura i el tècnic responsable del Museu Municipal.

El consistori va sol·licitar un informe que justifiqués la necessitat d'obrir un nou espai que mostrés la col·lecció del Museu de Rubí, que seria tramès a l'Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, a fi que es pronunciès sobre la seva viabilitat.

De fet, l'objectiu primer de la reunió era demanar a l'Ajuntament que satisfès el lloguer mensual de les dependències del Museu Vallhonrat, on encara roman l'exposició sobre el Museu de la Història i la Vida de la Ciutat, així com una assignació anual per poder fer front a despeses de manteniment i poder fer activitats.

 Exposició sobre el Museu de la Història i la Vida de la Ciutat

No obstant, els representants municipals van optar per implementar un projecte de mès alçada. De fet, també està previst que es creï una oficina de patrimoni dependent de l'Ajuntament. Per això es va encarregar l'elaboració del projecte al qual fem referència.

L’informe consta de diverses parts: en primer lloc la contextualització prèvia de la sinopsi, on s’explica la trajectòria del Museu de Rubí com a centre de patrimoni, els objectius del Museu de la Història i la Vida de la Ciutat, les realitzacions del 90è aniversari del Museu de Rubí; els esforços i esperances actuals (un apartat on s’explica que es tracta d’un projecte de ciutat resultat de l’esforç d’entitats i aportacions econòmiques d’empreses, complementat amb l’ajuda de l’Ajuntament) i la trajectòria del Museu de Rubí com a museu-biblioteca, on s’exposa la connexió entre l’antiga biblioteca del Museu i el nostre local de l’actual biblioteca Martí Tauler.

Local del Centre d'Estudis i Oficina del Museu (Biblioteca)

En segon lloc es passa a l’informe pròpiament dit, titulat “Part museològica de la sinopsi”, en la qual es diu que el Museu vol renéixer en harmonia amb els altres museus de Rubí i eliminar qualsevol duplicitat negativa. 

La seu del Museu Municipal Castell

En tercer lloc està la “Part museogràfica de la sinopsi”, on es descriuen els espais i explica les dimensions del local: hi hauria un espai central dedicat a mostrar la vida de la ciutat amb les peces del Museu relacionades amb aquest tema, però que en moments posteriors podrien ser reemplaçades per nous elements que exposin la vida actual de la ciutat; també constaria d’un espai d’acollida, dels espais dedicats a la història completa de Rubí, amb elements que farien més atractiva la visita, com, per exemple, els panells, i, finalment, d’uns espais annexos (arxiu-biblioteca i un dedicat a la història del Museu de Rubí). L’espai d’arxiu-biblioteca és un complement que funciona també com a sala de reunions, ja que reunir-se al local de la Biblioteca no és viable perquè es podria trencar el silenci de la sala de lectura en celebrar les nostres reunions.

Actual sala de reunions del GCMR, al Museu Vallhonrat

També es fa referència als horaris d'obertura (l'atenció al públic es faria amb el voluntariat dels socis i simpatrizants de les nostres entitats) i la previsió del nombre de visitants. Es diu que han passat per les exposicions del 90 aniversari unes 4.200 persones, amb escàs marge d’error; la meitat van venir al primer mes d’obertura, i es calcula una mitjana de  500 persones mensuals.

Tanca el document els apartats sobre la viabilitat del projecte i, finalment,el de les despeses previstes.

Esperem que la presentació d'aquest informe obri una nova etapa en la solució del problema del Museu de Rubí.

 

Un nou número del Butlletí

El passat divendres, a l'Auditori Vallhonrat, es va presentar el número 65 de la nostra publicació semestral "Butlletí", que ja porta publicant-se 34 anys ininterrompudament.

Acte de presentació del Butlletí. Foto de J. Gracia.

Aquesta vegada, tal com va anunciar el director, Jordi Vilalta, la revista, quant als seus continguts, va evocar una tornada als orígens de la nostra entitat. El Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, quan va nèixer, el 1980, era, sobre tot, una associació que tenia com a eix fonamental de la seva activitat el salvament i la divulgació del patrimoni arqueològic. A poc a poc, al llarg dels anys, es va anar ampliant el seu camp i així en aquests ja 65 números s'ha abordat totes les temàtiques relatives al món de la història i del patrimoni en general.

Els articles que conformen el número que aviat veureu a les principals llibreries de Rubí són: en primer lloc, un treball de Francesc Margenat que invita a reflexionar sobre el significat de l'estela ibèrica trobada a Can Fatjó el 1968 i en el qual ofereix una nova interpretació dins el context històric de la invasió romana del territori hispànic.

 Segueix un article de Jordi Font sobre monedes de bronze romanes de la col·lecció del Museu de Rubí. A més de ser un estudi del material que conserva el nostre museu, pretèn ser també una reivindicació perquè les peces que romanen en els magatzems puguin ser algun dia exposades al públic. De moment, està la nostra publicació per fer saber que existeixen.

Projecció d'una moneda publicada al Butlletí. Foto J. Gracia

Un petit treball sobre toponímia gòtica mereix també ser destacat. El seu autor, Sergi Turiella, analitza una sèrie de noms de lloc de Catalunya que semblen, amb tota probabilitat, venir d'un estrat gòtic d'origen medieval, ja que segons qui signa l'article la noblesa i la monarquia nostranes eren d'origen germànic.

No manquen les altres seccions habituals: les bandes grises, el Noticiari de les activitats del primer semestre del 2015, i la fitxa de patrimoni, en aquest cas, sobre un interessant document d'un contracte d'emfiteusi, datat del 1824.

J. Vilalta i els autors dels articles del Butlletí. Foto R. Subirana

Qui estigui interessat en adquirir aquest nou número del Butlletí, estarà a les principals llibreries de Rubí a partir de principis de la setmana que ve.

 Les fonts de Rubí

Durant el segle passat i fins la tràgica rierada que assolà part de Rubí, la nostra població comptava amb un bon nombre de fonts, fruit de la gran riquesa freàtica del seu subsòl.

Era costum que molts grups de persones, excursionistes, caçadors, grups d'amics, famílies, etc.,  passessin bones estones al costat del raig d'aigua que sempre sortia dels brolladors de les fonts, moltes situades al costat de les masies, o no gaire lluny del poble. Eren les anomenades "fontades".

Fontada a la font de Sant Muç, anys 60.

Al programa de Festa Major de 1912 s'hi esmenten les fonts (no totes, però) de què podien gaudir rubinencs i també forans. Moltes d'elles foren greument afectades per les inundacions del 1962, i en pervisqueren poquíssimes, les més allunyades de la riera.

La font del Bullidor, afectada per la rierada. Foto B. Cucurull

Tot i així, la creixent urbanització, la construcció dels polígons industrials, l'abandó progrerssiu de la vida a les masies... i també els canvis de costums, feren que les antigues fonts a poc a poc anessin desapareixent o es degradessin.

Cal dir que la font més important i que més ressó va tenir quant a la vida social de la gent de Rubí fou la del Bullidor, de la qual, actualment només resta el nom d'un carrer. Aquell lloc on molts aprofitaven per reunir-se i organitzar festes i trobades, fou definitivament estroncat per la rierada després d'un època de degradació i abandó.

La font del Bullidor a principis del segle XX

No hem d'oblidar tampoc altres fonts emblemàtiques de Rubí: la font de Can Fatjó, desapareguda ja el 1918, quan es construí la via del tren; la de la Torre de la Llebra, també desapareguda amb la rierada, que era bellament ornamentada i envoltada de pollancres; la font del Felip, prop de Cova Solera i al costat de la riera, de la qual encara es conserva la deu, procedent de la zona de cal Notari (actual carrer de Josep Serra); les fonts de can Roig (una amb un bell mosaic de la verge del Carme); la font dels Enamorats, la font del Ferro (una de les poques que encara perviuen i es fan servir, al carrer de Mallorca), la de Sant Muç...

Una de les dues fonts de Can Roig. Foto J. M. Pérez.

Cal, no obstant, recalcar que els últims anys un grup d'entusiastes rubinencs, pertanyent a diferents entitats (Rubí d'Arrel, el nostre grup, CEPNA, CRAC, Centre Excursionista i Agrupament Escolta Guspira) ha fet una notable labor per posar una altra vegada en valor la font de Sant Muç.

Rehabilitació de la font de Sant Muç per les entitats.

I, molt recentment, hem vist amb agradable sorpresa com l'administració pública està rehabilitant la deu de la font de can Tiraïres, al costat de l'autopista C-16, enmig d'un entorn natural molt interessant.

Restauració de la deu de la font de Can Tiraïrres

És molt difícil, o millor dit, impossible, que totes les antigues fonts que feien de Rubí un lloc ideal per gaudir de moments de relax amb els amics o la família, puguin ser restaurades. No obstant, caldria lluitar perquè les que es troben en estat de degradació puguessin tornar a fer la seva funció de lloc agradable on passar una bona estona. Difícil en aquesta època de noves tecnologies relatives al món de l'oci, però necessari si volem preservar un dels elements que marquen la nostra identitat.

La font de ca n'Oriol, encara en ús.

 Protegim el nostre entorn natural

 Aquesta vegada parlarem d'un gran tresor que té la nostra ciutat: el seu entorn natural.

Quant al seu relleu, la part nord del terme de Rubí, la més muntanyenca, es troba inclosa a la Serralada Transversal del Vallès, en què el seu punt més alt és el turó de l'Empalme, a 389 m sobre el nivell del mar. També forma part d'aquesta serralada la Serra de Galliners, que ocupa una part del nord-est del terme de Rubí (Penjallops-el Pinar). La part occidental del terme, ocupada per diversos terrenys de cultiu separats per torrents, està limitada per la serra de Ca n'Oleguera, la de Can Carreras i la de Can Balasc.

La Serra de Galliners des de Rubí. Al fons, la Mola.

Tot el territori de Rubí està vertebrat per la riera, la qual rep les aportacions d'una sèrie de torrents, que només porten aigua en períodes plujosos, per cert, ben escassos. Quant a hidrografia també hem de destacar la bassa dels Alous, d'origen artificial, però que compta amb un ric ecosistema.

La bassa dels Alous

El més important de la població quant a biodiversitat és que està inclosa dins el corredor biològic que travessa el Vallès des de Collserola al sud, fins al parc de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac, al nord.

La riera, a l'alçada de la Cova Solera.

Es conformen d'aquesta manera tot un seguit d'ecosistemes fruit d'aquesta diversitat natural (la riera, els torrents, els boscos, els camps de cultiu, algun penyassegat...). Els animals i plantes s'adapten a cadascun d'aquests ambients i així tenim rouredes, boscos de ribera, pinedes, avellaners.... tots amb la seva flora i fauna corresponent.

El bosc de ca n'Oriol

I a més d'aquesta riquesa, el poble compta amb una gran varietat de parcs i zones verdes. Un exemple és el gran parc de ca n'Oriol, amb els seus camps de cultiu i camins que són aprofitats per activitats com córrer o passejar les nostres mascotes.

Una vista del parc de Ca n'Oriol.

És un deure moral (però també necessari perquè ens va la vida) protegir aquesta diversitat natural, així com la nostra fauna i la nostra flora. Formen part del nostre patrimoni i no podem viure sense ells. Així de clar.

 Un rubinenc de 100 anys, memòria viva de la història de la ciutat

Aquesta setmana ha tingut lloc una entranyable celebració al domicili del rubinenc Josep Flotats. El dia 9 ha complert l'edat de 100 anys i ha rebut la visita de l'alcaldessa de la nostra ciutat, que li ha lliurat una placa commemorativa.

Josep Flotats amb l'alcaldessa i familiars (www.diariderubi.com)

Flotats va néixer a Rubí, en el si d'una família pagesa dedicada al cultiu de la vinya. Va combatre a la guerra civil i va patir també la repressió del franquisme. Durant el conflicte fratricida que colpejà el nostre país, va desaparèixer el seu germà Jaume, del qual no va saber mai més, fins que recentment l'historiador local Eduard Puigventós va descobrir que el seu cos era sebollit en una fossa comuna de Tarragona, cosa que va comunicar a en Josep.

Flotats amb la foto de la seva família (www.elperiodico.com)

Aquest centenari rubinenc, el mes de febrer, va rebre un reconeixement públic en l'acte que va impulsar l'escriptora local Gracia Pérez, on s'homenatjava els supervivents de la incivil guerra d'Espanya.

Josep Flotats és un arxiu vivent de tota la història de Rubí del segle XX. Per tant, és especialment interessant per ls historiografia local poder recollir les seves vivències. La història no és només la que es reflecteix als documents oficials, sinó també el conjunt de percepcions i records de la gent que ha viscut les vicissituds dels temps. Caldria establir un projecte de treball per recollir aquesta memòria. Molta gent gran de Rubí podria aportar una informació valuosa per captar el que ha estat el segle XX a la nostra població des del punt de vista de la gent que l'ha protagonitzat. Aquest projecte de memòria oral és un repte que caldria que assumissin les entitats vinculades a l'estudi de la nostra història, entre les quals ens incloïm.

Avis de Rubí en una xerrada sobre topònims (www.rubitv.cat)

 Les entitats de Rubí que tracten el nostre patrimoni i la nostra història

Durant els últims anys a Rubí han anat sorgint diverses associacions que no tenen per objectiu principal l'estudi de la nostra història i el nostre patrimoni cultural, però que en el transcurs de les sees activitats han abordat temes molt relacionats amb aquests àmbits.

Ens referim, per ordre d'aparició cronològica a l'escena cultural de la ciutat, a les següents entitats:

En primer lloc, l'Associació Sant Galderic, nascuda el 1995, que té com a temàtica fonamental el món de l'art i de la pagesia, i que cada any té la suficient capacitat organitzativa com per muntar diverses fires (la de Sant Galderic, la de Nadal, la de primavera...), així com una sèrie d'activitats relacionades amb la història de l'agricultura (bàsicament exposicions, conferències i publicacions). En aquest aspecte fan una gran labor de divulgació d'aquesta part del nostre patrimoni històric i cultural que ha donat com a resultat, per exmple, l'edició d'uns llibres de gran qualitat i rigor documental.

Una imatge de la Fira de Sant Galderic.

L'Associació per la Recuperació de la Memòria Història Neus Català, creada el 2007 i recentment revitalitzada després de dos anys d'inactivitat, té un caire de compromís polític, però dins dels seus objectius està la defensa de la dignitat de les víctimes del franquisme i altres règims de tipus autoritari o totalitari. Per tant, no cal dir que l'estudi de les diverses vicissituds del segle XX hi està clarament implícit. De fet, Neus Català, la persona a la qual està dedicada l'entitat, és una supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück.

Neus Català a Ravensbrück

Finalment, Rubí d'Arrel,creat el 2012, té com a meta principal la recuperació, conservació i dinamització econòmica del patrimoni natural i rural de la ciutat. Dins d'aquest projecte es troba l'entitat CEPNA, que té l'estudi i la conservació del món natural de Rubí com a línia bàsica de les seves activitats. Rubí d'Arrel ha organitzat activitats que tenen de vegades com a rerafons el nostre patrimoni cultural. Ens referim al món de les masies, a la història de l'agricultura i ramaderia, és a dir, el vell sector primari, o el de les fonts de Rubí, que són part indiscutible del nostre llegat.

Una xerrada del Rubí d'Arrel al CRAC

 Per altra banda també ha sorgit persones que a nivell particular també han posat el seu gra de sorra per a la digificació del nostre patrimoni. Només cal recordar la Núria Julià, amb el seu libre sobre la vinya a Rubí, o Blai Farran, amb els seus documentals sobre la rierada, el celler, el pagès Òscar Puig.., la qualitat dels quals està fora de qualsevol dubte.

Cal doncs que el Grup de Col·laboradors s'"espavili", parlant clar, i, que no només col·labori amb el Museu de Rubí, com tradicionalment sempre feia, sinó que, com a centre d'estudis que també és, es coordini amb totes aquestes entitats i persones. El nostre Centre d'Estudis, com ens va confesar un amic ja fa uns mesos, hauria de ser una mena de superestructura que ajudés i subministrés informació i mitjans (com per exemple, la nostra experiència en publicacions) a aquestes persones i associacions. D'aquesta manera deixaríem enrera una certa sensació de competitivitat, que hauria de ser subsituïda per la cooperació.