Mostrarem en aquesta entrada de manera somera diversos trets de la vida personal de Josep Fortino Milà, qui fou alcalde de Rubí entre 1949 i 1962, així com de la seva actuació al front del consistori en aquells anys, de plena dictadura franquista, però caracteritzats així mateix, per una reobertura gradual del règim i una tímida potenciació de la cultura catalana. Aixó fa que, com apunten diversos historiadors locals, s'hagi considerat Fortino i el seu successor Rufé com als "alcaldes catalanistes" del franquisme, en contraposicio a l'exacerbat falangisme d'un Iglesias o un Murillo.
Tindrem molt en compte, en les línies que segueixen, l'exposició que ens va presentar Ramon Batalla en els eu article sobre els alcaldes Fortino i Rufé publicat al Butlletí del CER i del GCMR núm. 68 (juny de 2017) i que figura a la bibliografia de la present entrada, a més d'altres treballs generalistes publicats.
Josep Fortino i Milà va nèixer a Rubí el 1911 en el si d'una família catòlica i conservadora de botiguers. Va estudiar comerç als salesians de Sarrià i després a un centre de Terrassa.
 |
| Josep Fortino, alcalde de Rubí. Foto: Xavier Fortino |
No és d'estranyar que la seva vida social d'infantesa i joventut girés a l'entorn de la parròquia de Sant Pere de Rubí, on destacà la figura del Dr. Guardiet com a gran animador cultural d'aquesta institució eclesiàstica. Va crèixer, doncs, dins un ambient catòlic, catalanista i conservador.
El 1929 entraria a treballar a l'oficina de Rubí del Banc Comercial de Terrassa, el qual posteriorment seria absorbit pel Comercial Transatlàntic. Arribaria el 1941 a ser director de la sucursal de Rubí d'aquesta important entitat bancària, cosa que compaginaria després amb la seva feina com a cap del consistori local.
Va ser el 1948, en època de l'alcalde Luis Iglesias, quan va esdevenir regidor de l'Ajuntament. Iglesias, aquell any, havia caigut en desgràcia respecte al governador civil de Barcelona (qui anomenava els batlles de la província) i seria apartat del poder local en benefici d'en Fortino. Cal que diem que el nou alcalde, en principi, va ser reticent al seu nomenament, com havia passat amb Lluís Armengol nou anys abans, peró acabà prenent possessió del càrrec el 10 de febrer d'aquell 1949. Miquel Rufé, també de caire catòlic i conservador com Fortino, seria així mateix, designat cap de la Falange de Rubí, encara que el nou home de confiança de l'alcaldia seria Ramon Farran, amb el qual crearia el mateix 1949 la publicació Rubricata, lligada al partit del règim.
 |
| D'esquerra a dreta, Manuel Murillo, Ramon Farran i Josep Fortino. Foto famíliaTorra Muñoz-Farran |
Altres regidors del nou consistori serien Joan Torra i Joan Vila, els quals havien estat abans de la guerra civil, catalanistes i conservadors, lligats al moviment parroquial liderat pel Dr. Guardiet, i pertanyents a la classe mitjana (igual que Ramon Farran, eren propietaris de tallers o petites indústries). Un altre membre de la corporació era Manuel Murillo, molt més polititzat i addicte a les directrius del règim. Veiem, doncs de nou la contraposició entre les dues tendències (la conservadora d'origen catalanista i la falangista més recalcitrant). Murillo era el delegat local del Frente de Juventudes des de 1952 i de la Central Nacional Sindicalista entre 1953 i 1963.
El govern municipal encapçalat per Fortino fou fructífer en l'aspecte cultural i econòmic, però no tant en solucionar algunes problemàtiques socials derivades dels canvis que ja s'estaven produint al Rubí del snays 50, com la necessitat d'habitatge producte de la creixent immigració i conseqüent augment poblacional, la manda d'escoles públiques i l'absència de centres d'assistència sanitària, aspectes que curiosament sí abordaria amb més intensitat Manuel Murillo.
Així doncs, podem considerar que el balanç fou positiu si ens atenem a les múltiples actuacions fetes en els primers camps que hem esmentat al paràgraf anterior. Destaquem-ne les més importants:
- en el terreny urbanístic es va reformar la plaça de Primo de Rivera (actual de Catalunya) amb la instal·lació d'una font lluminosa (1954) i la del Dr. Guardiet amb un nou sortidor (1950), i es va ampliar el 1957 el vell mercat municipal dels anys 30, al costat de l'església de Sant Pere; també es va preocupar per solucionar l'estat deficient d'algunes infraestructures com el clavugueram, els centres sanitaris i la pavimentació dels carrers;
 |
| El nou mercat municipal inaugurat el 1957. Foto Xavier Fortino |
- pel que fa a l'expansió industrial, durant els anys 50 es van ampliar i modernitzar nombroses instal·lacions fabrils i en van nèixer moltes de noves; a aquest respecte ens remitim a la nostra entrada sobre aquest tema;
- culturalment va promoure concursos de caramelles, la inauguració del monument a Anselm Clavé, la de la nova biblioteca popular, els III Jocs Florals de Rubí, l'adquisició d'una parella de gegants, la renovació del Museu de Rubí (1956) on al mateix edifici (l'antiga fonda de cal Sabateret) també inclouria Cultura Femenina i una sala d'exposicions; la creació de l'Escola Municipal de Música (1956) i la d'Art... i tampoc hem d'oblidar, com ja hem fet abans esment, la creació del setmanari Rubricata el 1949, editat per la Delegación Local de Prensa y Propaganda i on hi havia alguns articles en català (per cert, hem d'afegir que als plens municipals es parlava en la nostra llengua).
 |
| Capçalera del primer número de Rubricata |
Si bé hem de tenir en compte alguns aspectes com la gradual pèrdua de l'afiliació a Falange i la progressiva falta d'interès de la població en les litúrgies del règim, les celebracions catòliques, expressió del nacional-catolicisme imperant, estaven a l'ordre del dia i eren les protagonistes dels carrers en dates destacades. No hem d'oblidar tampoc el "background" ideològic dels jerarques municipals ja des d'abans de la guerra. En aquest aspecte tenia un paper rellevant el Centre Parroquial d'Acció Catòlica (l'antic Casal Popular fundat pel Dr. Guardiet) i totes les entitats a ell vinculades.
 |
| El Centre Parroquial d'Acció Catòlica, actual Casal Popular. Foto: Arxiu GCMR-CER |
Hem de dir també que el Casino Espanyol, antiga Cambra Agrària dominada per famílies propietàries de terres i d'ideologia conservadora, estava molt unit a l'Ajuntament i hi tenien lloc abundoses activitats de caire lúdic.
I seguint amb l'aspecte de les entitats ciutadanes, ressenyem l'aparició de noves associacions com les agrupacions corals La Punxa, La Lira Rubinense i La Unió Rubinenca, Orpheus Femina (aquesta al si de la parròquia), així com diverses companyies teatrals que fins i tot representaven la majoria de les seves obres en català.
Així mateix, es va reobrir la Cooperativa La Rubinense, que desplegaria aviat una gran activitat cultural, amb la secció d'escacs, el sorgiment del Centre Excursionista de Rubí, la Secció Escènica, sessions de cine-fòrum (des de 1956), la creació d'una biblioteca i una pista polisportiva (actual plaça de Salvador Allende), etc.
 |
| Pista polisportiva de la Cooperativa La Rubinense. Arxiu GCMR-CER |
El 1961 Josep Fortino ja tenia la intenció de deixar l'alcaldia i per aquesta raó demanaria el relleu al governador civil de la província tot i proposant una terna de successors: Ramon Farran, Miquel Rufé i Jordi Ambrós (de can Xercavins). El 12 de març de 1962 l'escollit seria Miquel Rufé.
Un cop retirat de la política activa, Fortino seguiria amb la seva activitat professional a la banca i, mostra del seu catolicisme i devoció al Dr. Guardiet, escriuria el llibre Una vida d'entrega, biografia del rector, i presidiria l'Associació d'Amics del Dr. Guardiet.
Va morir el 2000, després d'haver consagrat una bona part de la seva vida a potenciar la cultura de Rubí dins dels marges que el permetia el règim. En la seva legislatura Rubí va crèixer, tant en el pla econòmic com en el cultural, com hem apuntat en aquestes línies, i val la pena tenir en compte aquesta actuació malgrat sigui, com Miquel Rufé, un alcalde del franquisme, més que un alcalde franquista (com em va fer veure l'amic Jaume Parras).
Bibliografia
- AAVV, 1994: Rubí a l'Abast. Ciències Socials, Ajuntament de Rubí.
- AAVV, 2001: Rubinencs del segle XX, Grup Fotogràfic El Gra, Rubí.
- Batalla, R., 2017: "La política oficial al Rubí dels anys 50. El temps dels alcaldes Josep Fortino i Miquel Rufé, 1949-1962", Butlletí, 68, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, juny de 2017, p. 16-29.
- Molinero, C., i Ysàs, P., 1986: "Rubí al segle XX: una vila en transformació", a Aproximació a la Història de Rubí, Ajuntament de Rubí, p. 222-280.
- Parras, J., 2000: "La llarga postguerra franquista (1939-1962)", Butlletí, 44, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2000, p. 53-73.
