dilluns, 24 de juny del 2019

Ramon Rusiñol (1916-1996), una persona al servei de Rubí

Ramon Rusiñol, un actiu home del Rubí de finals del segle passat, ens va deixar un important llegat pel que fa a la història recent de la vila que es va transformar en ciutat el 1986.


Va néixer a la nostra localitat el 1916 i era de ca l'Acanador, al carrer de Pau Claris. Va ser alumne de les prestigioses Escoles Ribas i després cursà estudis tècnics a l'Escola Industrial de Terrassa. Fou delineant de professió, però la seva activitat a Rubí en el terreny cultural fou immensa.  De caràcter potser una mica esquerp, tenia un gran cor i era una persona molt bondadosa. Va pertànyer a nombroses associacions; així, entre altres coses, fou secretari de la delegació local d'Òmnium Cultural, president de la Cooperativa La Rubinense, vocal de cultura del Casal d'Avis de Rubí, col·laborador en temes lingüístics del setmanari Rubricata, i regidor de la primera legislatura democràtica en representació de Convergència i Unió, en la qual va impulsar notablement el Pla General d'Ordenació.

Ramon Rusiñol a l'esquerra durant la constitució del primer Ajuntament democràtic.
A la dreta, Pere Aguilera. Foto Ajuntament de Rubí/Rubricata,

També va col·laborar amb els seus escrits en moltes publicacions locals, especialment Rubricata el butlletí del Casal d'Avis. A la primera de les esmentades, ho feia, quan va ser regidor, sota l'epígraf "Racó del Regidor". Aquesta secció, quan va deixar el càrrec, va passar a anomenar-se  "Racó obert". Aquí exposava totes les seves observacions, en petits i contundents texts, sobre el que passava a Rubí; parlava de problemes urbanístics, de les masies, de les fonts, de racons amagats de la població, dels boscos, dels molins... Amb tot això, potser sense adonar-se'n, estava construint maó a maó la micro-història de Rubí d'aquells temps. Aparegué un bon recull de tots aquests petits articles a la revista Rubricata  l'any 2000,  sota el títol Rubí a vista de "Rossinyol" pocs anys desprès que Rusiñol morís a Terrassa (1996), a manera d'homenatge a aquest rubinenc infatigable i que estimava la ciutat com ningú.


També hem d'esmentar dues obres seves: el llibre Motius de Rubí. Una ullada amable a la gent d'abans (1993), i Rubí de Vila a Ciutat (1994), elaborat conjuntament amb el gran fotògraf Ignasi Marroyo (amb el qual compartia les seves idees polítiques, per cert), que ens mostra un bon recull d'imatges referents a 100 anys d'història de la població, des de 1894 (quan va rebre el títol de vila) a 1994. En base a les fotografies d'aquest volum també es va organitzar una exposició al que era l'Aula Cultural de la Caixa de Terrassa (actualment Espai Expositiu Aula Cultural).



El 1999 es va inaugurar una plaça a Rubí, al costat del carrer de Sant Sebastià dedicada a aquest prohom, on van ser presents familiars, amics i entitats ciutadanes. Bé s'ho mereixia!

Plaça de Ramon Rusiñol. GoogleMaps

dissabte, 15 de juny del 2019

Pintors i pintores del Rubí del segle XXI

Rubí és una ciutat farcida d'artistes, dedicats a diferents especialitats. Alguns d'ells conreen diferents branques de l'expressió plàstica, i altres, la majoria estan dedicats en cor i ànima a una d'elles. En aquesta entrada presentem una selecció dels principals homes i dones rubinencs (alguns nascuts fora de la ciutat però residents a Rubí) que més han destacat en l'art de la pintura. Sabem que potser ens deixem alguna persona i en demanem disculpes, però és que la ciutat és molt prolífica en artistes i el futur de l'expressió plàstica està assegurat.

Joaquim Conca

Nascut a Barcelona, va viure una bona temporada a França, és un il·lustrador especialitzat en dibuix científic, concretament en l'àrea de la botànica. Ha exposat en nombrosos països: França, Portugal, Estats Units, i, com és lògic també a Catalunya. Les seves obres formen part de diversos museus del món.

Joaquim Conca. Font: joaquimconca.net

Xavier Espínola

També és escultor. Ha viscut molt temps a Cuba, illa de la qual ha tret molta inspiració per a les seves obres.  A més, és un gran aficionat al jazz. Com ell diu, les seves pintures han anat de l'abstracció a la figuració, i al revés.

Les seves obres han figurat en moltes exposicions arreu del món.

Xavier Espínola. Font: Diari de Rubí.

Toni Grau

Des de 1983 ha exposat a Barcelona, Bilbao, Sabadell, Terrassa, etc. i també a països com Alemanya, França o Itàlia. També ha guanyat molts premis. La seva especialitat és l'art abstracte. També destaca per les seves fotografies artístiques d'elements patrimonials i llocs de Rubí.

Toni Grau. 

Carme Llop

La seva principal font d'inspiració és la natura i això hi veiem plasmat en els seus olis de paisatges o jardins, on copsem un acurat tractament de les llums i ombres. Va fer una important donació de la seva obra al Museu Municipal Castell.

Carme Llop. Font: Diari de Terrassa

Miquel Mas

Un dels pintors més importants de la ciutat a la segona meitat del segle XX i l'actualitat, té un estil molt peculiar i innovador. Artista prodigi des dels 13 anys, va exposar a Rubí per primera vegada a la mítica Sala Doble Sis, i després les seves exposicions han circulat per Barcelona, Terrassa, Mallorca, Girona, Madrid i fins i tot per Alemanya. Ha rebut molts premis i distincions al llarg de la seva vida.

Miquel Mas. Font: miquelmasmarti.com

Sergi Marcos

Resideix a Rubí i les seves pintures abstractes presenten un ambient atmosfèric on predominen figures geomètriques com el cercle o l'esfera. Ha exposat a molts llocs de Catalunya i també a França.

Sergi Marcos. Font: elmon.cat

Antoni Marsal

Aquest artista rubinenc té actualment el seu estudi a Terrassa. Està especialitzat en paisatges, natures mortes i, concretament, retrats, molts d'ells fets per encàrrec. Ha pintat personalitats com Montserrat Caballé, Rafa Nadal, el pare de Julio Iglesias, etc.

Antoni Marsal, autoretrat. Font: Diari de Rubí

Anna Tamayo

Una de les artistes més internacionals de la nostra ciutat, els seus quadres, molts d'ells de gran format i amb influències naïf, reflecteixen el seu estat d'ànim. A part de Rubí, ha exposat a Barcelona, Japó, Regne Unit, Madrid, Santiago de Compostela, Sitges... En la seva obra predominen els paisatges imaginats, les ciutats, les cases, els arbres...

Anna Tamayo. Font: Europa Press

Altres pintors i pintores

Destaquem altres rubinencs i rubinenques que han aportat el seu gra de sorra a la creació pictòrica local, com Miguel Aguilera, autodidacta, amb obres on abunden els paisatges rurals, les natures mortes i les figures; Sandra Bea, especialista en retrats de gran format on es reflecteixen emocions diverses; Josep Comellas, que va realitzar la seva primera exposició el 1971 i que pinta bellíssims rams de flors; Pepe Farrés, dedicat a l'art dels retrats al crbonet (tant d'animals com de persones!) des de 2012; Sigfrid Querol, que també ha treballat en el camp del disseny gràfic i la publicitat, o Lupe Villaret, activa castellera que ara està involucrada en un interessant projecte de pintar totes les masies de Rubí.

Miguel Aguilera. Font: Diari de Rubí
Sandra Bea. Font: Diari de Rubí

Com hem dit som conscients que potser ens deixem més noms, però creiem que aquesta entrada dóna una bona perspectiva de l'actiu humà que posseeix Rubí quant a la creació pictòrica als nostres dies.


dilluns, 10 de juny del 2019

Les vil·les romanes de Rubí

Durant l'època romana el territori de Rubí va estar poblat per molts assentaments rurals, precedent de les masies.

A partir de la segona meitat del segle II aC es va produir la colonització del nostre camp al voltant del petit nucli iberoromà que es trobava entre el que ara és el barri de la Plana del Castell i l'església de Sant Pere, travessat pel curs de la riera.  Aquests petits assentaments van créixer en nombre al llarg del s. I aC i en època d'August, el primer emperador romà, ja es poden considerar com a vil·les (uillae) pròpiament dites. El seu naixement fou afavorit per la presència al nostre territori de l'antiquíssima via Heraclea, que travessava tota la península ibèrica.

Mapa dels assentaments rurals a Rubí datats en època romana republicana

Destaquem entre aquests nuclis el que ara és Can Ramoneda i Can Serrafossà sud (és a dir, els camps situats al sud d'aquesta masia). Altres restes trobades pel terme de Rubí podrien correspondre a assentaments més petits o simples cabanes.

Roda de molí trobada a Can Ramoneda.

Durant els dos primers segles de l'imperi va tenir lloc el màxim apogeu de les vil·les a casa nostra, lligades al cultiu del famós vi laietà, que era exportat a través d'àmfores a molts llocs, com, per exemple, als campaments de legionaris situats a les fronteres del territori dominat per Roma.

Poblament rural durant els segles I i II dC.

La  situació de les vil·les seguia les indicacions de l'escriptor d'època romana Columel·la, ja que eren ubicades al costat de torrents i cursos d'aigua. Les de Rubí estarien habitades cadascuna per unes 15 persones i tindrien una extensió d'unes 25 ha.

Hem de destacar a Rubí el jaciment de Ca n'Oriol (on es van trobar diverses inscripcions, monedes, lacus o cups de vi, i un bell tors de marbre del déu Bacus), el de Can Bosch-Can Feliu (amb la troballa d'un rellotge de sol i d'un cap de marbre africà també del déu Bacus), el del castell de Rubí, el de Can Sant Joan, molt relacionat amb el de Ca n'Oriol (podrien formar part del mateix assentament) i, especialment, a partir del segle II, la gran vil·la trobada al centre urbà de Rubí, de la qual s'han trobat restes als carrers de Sant Sebastià, Dr. Turró, Santa Llúcia, Torrijos i Sant Joan. Aquesta última, curiosament, va aparèixer precisament quan el nucli de Can Fatjó (on possiblement hauria estat la Rubricata que esmenta Ptolemeu a la seva Geografia) va entrar en decadència. Moltes altres masies i llocs de Rubí presenten indicis d'haver estat vil·les o altres tipus de nuclis rurals datats en aquesta època (Can Sant Pere, la Llana, Can Pòlit, les cotxeres dels ferrocarrils, la Bastida, etc.).

Lacus o cup de vi trobat a la vil·la de Ca n'Oriol.

Hem d'assenyalar que a partir del segle II les vil·les començaren a ser autosuficients, si bé el comerç del vi encara es va mantenir, i varen tenir fins i tot necròpolis pròpies, on s'enterraven els esclaus i treballadors de la hisenda.

Durant el segle III, que és un període marcat per una gran inestabilitat a l'imperi, es mantenen moltes vil·les, que seguiran actives fins a la caiguda de l'imperi, però altres desapareixen. Així continua la constatada a les actuals cotxeres dels ferrocarrils, la de Can Ramoneda o la de Can Sant Joan, i, amb un renovat auge, la del centre de Rubí, que abraçaria una àrea compresa entre l'església de Sant Pere (on hi hauria la pars urbana o residència del propietari i la seva família) i la plaça d'Anselm Clavé i comprendria el jaciment ja esmentat abans que se situava entre els carrers de Torrijos, de Sant Sebastià i del Dr. Turró, on estaria la pars rustica (la destinada a la producció agrària i al bestiar). Cal destacar que al costat de l'església es van excavar unes termes o banys privats que es daten entre el segle III i principis del V.

Termes romanes de la plaça del Dr. Guardiet

Als dos últims segles de l'imperi el nombre de vil·les va disminuint a causa del fenomen de la concentració de la propietat rural en poques mans. A Rubí continua l'assentament del centre urbà, de la qual, a més dels banys esmentats, s'han trobat moltes restes al voltant de la plaça del Dr. Guardiet (algun capitell, un fust de columneta de marbre, ceràmica...).

Poblament rural al baix imperi

A partir del segle V es constata, segons alguns autors, la vinguda de noves gents (potser relacionats amb les incursions visigòtiques) i poc després varen desaparèixer molts nuclis rurals, llevat d'alguns que varen sobreviure fins a principis del s. VI, com el de Ca n'Oriol.