Les obres d'art de Rafael Solanic a l'església de Sant Pere de Rubí

Després dels tres anys de guerra civil, el temple parroquial de Sant Pere de Rubí va ser obert al culte novament. D'això fa ara quaranta anys. Les obres de restauració començarien el març de 1939 essent rector Mossèn Pere Brugal.

370 famílies catòliques de Rubí (i algunes residents fora), especialment fabricants i industrials, varen aportar mitjans financers per sufragar les obres i l'elaboració de nous altars i elements artístics de caire religiós.

Reinauguració de l'església després de la guerra civil

Entre els artistes que contribuïren més en aquest aspecte cal destacar la figura de Rafael Solanic, nascut a Barcelona el 1895 i mort el 1990.  A part de la seva tasca a l'església parroquial de Sant Pere de Rubí, va realitzar moltes obres a temples de Lleida i de l'Hospitalet, a més del monestir de Montserrat. A més d'art religiós, hem de destacar treballs seus a Barcelona com la font de Domènec Sanllehí (1928) o la font dedicada a Carmen Amaya, entre altres. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Rafael Solanic

Abans de detenir-nos a enumerar les obres de Solanic que encara podem contemplar a Sant Pere de Rubí, hem d'esmentar les aportacions d'altres artistes que varen contribuir a refer el temple al llarg de la postguerra: el pintor Francesc Fornells, Santiago Pedrós (mosaics), Josep Salsas (als seus tallers treballaren els rubinencs Jesús Sabatés i Eulàlia Colomer pel que fa al metall repujat), els escultors Jordi Baró i Miquel Gomita, els fusters Joaquim Gili i Lluís Miranda i el serraller Joan Torra.

Si comencem la nostra visita entrant per la porta romànica de ponent, a la part dreta de la nau trobem en primer lloc la capella de la Mare de Déu del Roser, on Solanic va esculpir la imatge policromada de la Verge i als seus costats, les de Sant Francesc i  Santa Llúcia. Els 15 misteris del Rosari en terracota que rodegen el conjunt també són del barceloní.

La capella següent, de la Mare de Déu del Carme, inaugurada el 1941, conté les escultures de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ramon Nonat, a més d'un relleu de ceràmica que representa l'alliberament de les ànimes del Purgatori, tot obra de Solanic.

Si avancem una miqueta més, la capella de la Immaculada ens presenta la imatge de la Verge, també realitzada per l'escultor protagonista d'aquesta entrada.

Ja a punt d'entrar al presbiteri, a la part dreta del creuer i recolzada a la paret que dóna a la sagristia, es troba l'altar de la Verge de Fàtima, inaugurat el 1953. L'escultura també és de Rafael Solanic.

Capella de la Mare de Déu de Fàtima.

Arribats ja a l'altar major, es troba l'obra més important que Solanic va deixar al temple parroquial. L'altar va ser totalment destruït durant la guerra i ara calia refer-lo de nou. L'escultor va deixar una bella petjada del seu talent en fer la imatge de Sant Pere d'alabastre, la qual porta a la mà esquerra un llibre i les claus del Regne. Va ser beneïda l'any 1942 i es troba inclosa dins el gran retaule de marbre, de quatre metres d'alçada i compost de relleus d'alabastre que representen símbols de l'Església i de la vida de Sant Pere. Tot el projecte de l'altar fou obra de Solanic, malgrat que la fusteria Miranda, de Rubí, s'encarregaria del baldaquí. A cada banda de l'altar major es troben les imatges de fusta policromada del Sagrat Cor i de Sant Josep (de 1942 també), amb uns altarets de marbre de Burriol que foren desmuntats el 1965 en aplicar-se les normes del Concili Vaticà II.

Altar Major de Sant Pere

Estàtua de Sant Pere

Abans d'avançar per la part nord de la nau (la que es situa a la banda esquerra si entrem a l'església per la porta de ponent), ens hem de detenir en la sepultura del beat Dr. Josep Guardiet, dedicada el 1945. Solanic fou l'autor del projecte i de la imatge de l'Àngel de la Guarda amb un nen i una nena.

Al seu costat es troba la primera de les capelles de la part esquerra de la nau de l'església, la consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, en base a un projecte del nostre escultor. La imatge de la "Moreneta", situada sobre un setial de marbre negre i sota un baldaquí de fusta elaborat per la fusteria Miranda, sostingut per quatre columnetes, és obra seva.

I finalment, per acabar d'enumerar les obres de Solanic a la nostra església de Sant Pere, esmentarem el disseny de les catorze llànties de ferro forjat que pengen del sostre de la nau central, que varen ser elaborades per Joan Torra.

Nau central amb les llànties dissenyades per Solanic

Com vegeu, si ens fixem bé, el temple parroquial no només és important per la seva història i la seva arquitectura que remunta al temps del romànic, sinó també per les aportacions artístiques que rebé després de la guerra, producte de les ajudes que moltes famílies aportaren en aquell temps.