Va ser tota una institució a Rubí, no només pel que fa a l'aspecte estrictament de venda de queviures i altres productes, sinó també respecte a les seves activitats culturals, recreatives i esportives, especialment a partir de mitjans del segle passat.
Però comencem des del principi. Va néixer a causa del descontent de diversos pagesos de Rubí respecte a l'activitat especulativa de molts forns de la població i els fundadors foren Antoni Nicolau, Joan Munner, Josep Mulé, Antoni Torres i Pere Lladó. Era l'any 1893 i d'aquesta manera va néixer la Cooperativa Individual de Forners, instal·lada al carrer de la Creu, 11, i el 1894, traslladada al carrer de Sant Antoni (actual passeig de Francesc Macià), que en aquells moments ja estava en obres per ser eixamplat. El 1897 els socis varen adquirir un casalot al carrer de Sant Pere, al número 12, on ara es troba la Schola, i començaren ja a vendre queviures de tota mena, no només pa i derivats. Així, a partir del 1898 varen rebre el nom de Cooperativa de Consum La Rubinense, que es mantindria fins a la seva desaparició.
 |
| Primer edifici de la Cooperativa, al carrer de la Creu. |
Aquests locals serien ampliats el 1903, quan era president Joan Munner, i començaren també a vendre vi, de tal manera que pocs anys després, el 1908, van obrir un celler a la ciutat comtal a fi de vendre el vi dels socis de Rubí, però el projecte no va tenir èxit.
En una època d'auge del cooperativisme a casa nostra, hem de dir que l'activitat, a la primera meitat del segle passat, era quasi frenètica. A la Cooperativa es venien queviures des de les 6 del matí fins a la 1 del migdia, i des de les 3 de la tarda fins a les 9 del vespre. El 1922 varen iniciar el servei de repartiment a domicili amb carro propi. El 1929 es va establir l'obligatorietat entre els socis de pagar setmanalment les seves quotes.
 |
| Edifici de la Cooperativa al carrer de Sant Pere a la primer meitat del segle passat. |
Amb l'arribada de la guerra civil l'activitat no s'estancà. De fet tenien cinc seccions de vendes: la primera, de xocolata, conserves, ultramarins, adrogueria i perfumeria; la segona, de grans, carboneria, sabons, lleixiu, esparteria, vins, fruites i verdures; la tercera venia espardenyes i elements de merceria i confecció; la quarta era de cansaladeria, i la cinquena era la fleca. També venien bombetes elèctriques, carn congelada i aviram.
Durant la guerra també començaren a néixer seccions com el grup femení, que repartia roba i aliments per als soldats.
A causa de l'escassetat de moneda durant aquells temps bèl·lics, alguns establiments de Rubí van ser autoritzats a admetre la moneda social de la Cooperativa.
També és d'aquests anys de guerra quan trobem sucursals al carrer de Villacampa (actual de la Creu), des de 1937 i al carrer de Barcelona (actual sabateria Bendranas), des de 1938. La seu central seguia estant al carrer de Sant Pere.
 |
| Interior de la sucursal del carrer de Villacampa (actual de la Creu) |
El 1939, amb l'arribada de les tropes "nacionals", es va clausurar i el seu president Joan Turu fou empresonat.
El 1945 va tornar la Cooperativa al seu funcionament normal i amb un gran impuls, també en l'aspecte cultural i recreatiu. És en aquests anys quan va néixer el seu grup de teatre, que a partir de 1949 va rebre el nom d'Estudi de Teatre Selecte i fins i tot va tenir una efímera secció infantil. Les monedes socials de la Cooperativa, per altra banda, se seguien utilitzant en aquella època tan difícil. Moltes són encunyades el 1945.
 |
| Sucursal de la Cooperativa creada el 1938, a l'actual sabateria Bendranas. |
Però fou l'existència de la "Pista Polideportiva" de la Cooperativa a l'actual plaça de Salvador Allende, molt propera a la sucursal del carrer Fondo, la que feu que la institució cobrés un gran protagonisme en l'activitat cultural i esportiva de Rubí fins a la dècada dels 80. Inaugurada el 1957, sembla ser, segons testimonis com Joan Calaf, que des de finals dels 40 ja acollia alguns esdeveniments. Es tractava de competicions d'esports, balls per la nit i actuacions de l'Estudi de Teatre Selecte. El cafè, però, es trobava a la plaça del Dr. Pearson, molt proper al Teatre Cinema Domènech, el qual també freqüentaven els assistents a aquest local.
 |
| La Pista de la Rubinense, anys 50-60. |
En mig d'aquesta activitat, es va construir el 1969 un nou edifici a l'actual carrer de Pere Esmendia (abans, de Víctor Pradera), que seria inaugurat el 9 de novembre d'aquell any. S'abandonaria el vell local del carrer de Sant Pere. Aquest nou edifici, actualment, allotja sis dels jutjats de primera instància i instrucció existents al partit judicial de Rubí.
 |
| Edifici on des del 1969 i fins als anys 80 estigué allotjada la Cooperativa. |
A partir de ben entrats els 60 la Pista acollí concerts de la Nova Cançó, que organitzava la Secció Joventut Rubinense, com el famós que va oferir Lluís Llach el 1977.
També, entre els 60 i 70 l'Associació Recreativa Cultural de la Cooperativa organitzava partides d'escacs i tenia una coral i una secció esportiva. D'aquí va néixer precisament l'actual Agrupació Rubinenca d'Escacs.
Durant els anys 70, la Cooperativa es va implicar força en totes les activitats i moviments durant la Transició: acollia en una sala d'actes múltiples mítings i conferències de persones pertanyents a diverses formacions polítiques, així com assemblees de treballadors.
 |
| Una assemblea de treballadors el 1977, a la Cooperativa. |
I qui no recorda, dels nascuts als anys 50 i 60, el lliurament de la carta als Reis Mags que rebien a la Cooperativa els il·lusionats infants pocs dies abans de la cavalcada!
 |
| La nena Lluïsa Pernas amb el Rei a la Cooperativa. Anys 60-70. |
Als anys 80 (ja ho hem dit al principi) la Cooperativa, que havia estat, a més de la seva funció social, un dels motors de la cultura de Rubí, va començar a entrar en decadència a causa de l'aparició dels grans centres comercials i la modificació dels hàbits de consum i finalment tancaria les seves portes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada