 |
| La xemeneia de l'Escardívol. Font: rubiinforma.com |
Rubí, com a ciutat de tradició industrial, des del segle XIX, ha comptat amb nombroses xemeneies a les seves fàbriques i tallers; moltes d'elles han desaparegut, però encara en romanen algunes, que queden com a record d'aquella activitat fabril que va marcar l'existència de moltes persones a la població.
Les xemeneies, que sorgiren al nostre país a partir de 1833, van lligades a l'aparició de la màquina de vapor i es varen construir per millorar el tiratge de les calderes. No només varen aparèixer a les fàbriques tèxtils, sinó també a llocs com bòbiles (a Rubí tenim l'exemple de la Saltó), molins (com el dels Bessons) i altres indústries, com ara els forns ceràmics (cal Gerrer).
 |
| La bòbila Saltó als anys 40. |
Eren separades de les altres construccions de la instal·lació industrial, però connectades a través de conductes soterranis (com està constatat, per exemple, a l'Escardívol).
A principis del segle XX van començar a entrar en decadència, si bé encara se'n varen construir moltes de noves. La causa de la seva progressiva desaparició fou la substitució gradual de les màquines de vapor pels nous motors dièsel o elèctrics.
Veiem les més importants que encara subsisteixen a Rubí. Gran part de la informació per redactar aquesta entrada està extreta del llibre Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització, de Carlos Pereira Castro, editat per El Castell. Ecomuseu Urbà el 1998.
Cal Corrons
La fassina de cal Corrons, a l'Escardívol, es va construir el 1860 i de finals del segle XIX és la xemeneia, de secció quadrada i de 13,30 m d'alçada. Avui en dia encara es conserva, però es troba lleugerament torçada.
Vapor Nou
Construïda a principis del segle passat, és troncocònica i de secció circular, encara que de base quadrada. Té una alçada de 24,30 m i és l'única que queda a l'altra banda de la riera (després de desaparèixer la de la Seda). Servia per evacuar els fums dels forns i les calderes de la fàbrica.
Bòbila Saltó
Està integrada avui en dia a la plaça de Josep Tarradellas i és l'únic element que encara subsisteix de la bòbila. De 25,82 m, és la més alta de Rubí que es conserva actualment. Els anys 70 causava molta contaminació, però avui en dia és un bonic i curiós element que ens recorda l'existència d'aquell centre productor de maons.
Centre Cultural Escardívol (antic Rubí Industrial)
Es tracta de la xemeneia que serà objecte d'intervenció. Va ser construïda el 1921 pel paleta (i arqueòleg aficionat) Joan Roura, quan es va constituir la societat "Rubí Industrial SA". De secció circular i base quadrada, té 20,34 m d'alçada i és la segona més alta de Rubí.
Can Sedó
Fou construïda a la postguerra i es troba davant del col·legi de primària de Ca n'Alzamora. Té una alçada de 16 m i, com la de la bòbila Saltó, és l'únic element que encara es conserva de l'antiga fàbrica tèxtil. És de secció rectangular i servia per evacuar els fums del bullidor on es tractaven els teixits. Les parets interiors estan arrebossades per protegir-les de la condensació.
Xemeneies desaparegudes
- La de cal Gerrer, de secció quadrangular, enderrocada el 1982.
- La de cal Viloca (Vapor Vell), pertanyent a una de les fàbriques més antigues de Rubí, de 1836, encara que la xemeneia molt possiblement fos d'època posterior.
 |
| La fàbrica Viloca, al Vapor Vell, amb la seva xemeneia, el 1958 |
- La de cal Mosques (fàbrica de Miquel Villà), possiblement de 1919, quan es va instal·lar la indústria, desapareguda a causa de la rierada.
 |
| Cal Mosques i la seva xemeneia |
- La de la Seda (Pich Aguilera), a l'altra banda de la riera, a partir de 1892, de secció circular.
- La del molí de la Bastida, de secció quadrangular, possiblement de principis del segle XX.
- La del molí dels Bessons, que des de finals del segle XIX seria una fàbrica de bales de pedra. Era de secció circular i possiblement data de finals del segle XIX o principis del XX.
 |
| El Molí dels Bessons amb la xemeneia al darrera |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada