Capelleta que es conserva al Museu de Rubí |
Aquesta entitat religiosa estava composada per una sèrie de cors de 30 famílies cadascú, que designaven una zeladora que recollia les almoines dipositades a les capelletes que es distribuïen. El director de tots els cors era el rector de Sant Pere. Un dia al mes una família de feligresos rebia una capelleta amb la imatge de la Sagrada Família que la col·locava en un lloc digne de la casa i la custodia durant 24 hores. Shi dipositava una almoina que serviria per pagar la capelleta i també per les obres de reconstrucció de l'església, i al capvespre s'hi resava el rosari davant d'ella. Al dia següent era portada cap a una altra llar.
Aquestes estructures eren de fusta amb el frontal obert i un timpà abatible, la majoria de les vegades d'estil neogòtic, i darrera d'un vidre estaven les imatges del Nen Jesús, de la Verge i de Sant Josep.
Després de la guerra civil, Mn. Pere Brugal va restablir la tradició, interrompuda durant el conflicte. Se sap, segons Miquel Rufé, que el 1962 hi havia a Rubí 26 capelletes de la Visita Domiciliària, acollides per 600 famílies. I a finals dels anys 80 encara es comptaven 16 capelletes que recorrien 240 cases de feligresos, amb la presència de 14 zeladores (Nadala de Miquel Rufé, 1989).
Amb la laicització progressiva de la societat, aquest costum es troba en perill de desaparèixer. No obstant, encara hi ha famílies que acullen la Sagrada Família a Rubí.
Nadala de M. Rufé, 1989 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada