Les masies més antigues de Rubí

Aquesta vegada us oferirem una llista de les masies més antigues del terme de Rubí, ordenades per data. Ens situem als segles X, XI i XII, quan la nostra zona estava dominada pel règim feudal. Eren fonamentalment els senyors del castell, l'església de Sant Pere de Rubí i el monestir de Sant Cugat qui detentaven els dominis sobre els masos esparsos pel nostre territori, si bé algunes altres institucions com la catedral de Barcelona o fins i tot l'ermita del Papiol (parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida en aquells temps) també hi tenien interessos.

Hem de dir, però que moltes d'elles, com Ca n'Oriol, la Bastida, can Rosés, can Sant Joan, can Xercavins, can Pi de Vilaroc, etc. ja havien existit com a vil·les romanes, si tenim en compte les troballes arqueològiques efectuades a les terres que les envolten o a la mateixa casa pairal.

La data més antiga d'època medieval correspon a Can Canyadell Vell, esmentat el 956 com a Cannedells, si bé en altres documents trobem el nom de Cannadel, Canatellum i Kannatellum. Actualment es troba enrunada i en molt mal estat.

Restes de Can Canyadell Vell. Foto Jordi Vilalta

També del segle X tenim el topònim més antic del que ara és la Torre de la Llebre: Libra, esmentat al cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès. Al segle XII ens apareix un cert Arnalli Guillelmi de Libra.

El Molí de la Bastida data almenys del 986 i era la domus o residència fortificada de Vilamilanys, prop de l'ermita. Pertanyia al monestir de Sant Cugat i posseïa un molí fariner. Com a vassalls del monestir, el 1172 ens apareix la família Bastida (encara que, curiosament, en provençal la paraula Bastida vol dir casa de camp).

El molí de la Bastida al segle passat.

Can Sant Joan té el seu document més antic el 1064 i era el mas Fontanelles, que formava part de la parròquia de Santa Maria de Campanyà, però que pertanyia al monestir de Sant Cugat del Vallès.

Can Barceló, el 1104, surt esmentat al cartulari del monestir de Sant Cugat com Canalis i el 1121 com a Canalias. Era un alou del castell de Rubí (curiosament un alou en principi era una propietat que era lliure de servituds feudals, però a partir del segle XI, quan passaren a dependre d'altres senyors, continuaren mantenint l'antiga denominació).

Del 1132 data almenys el que ara és Can Carreras, però que en aquella època era el mas Vilanova. Amb el mateix nom surt esmentat el 1166. Era també alou del castell de Rubí.

Can Xercavins, que pren el seu nom del rierol que el segle X (concretament el 996 en tenim un document que així ho prova) es deia Exercavins, té el seu document més antic, no obstant, de l'any 1152, quan Guillem de Xercavins va signar el testament de Deosdat de Tamarit. Aquestes dades es poden comprovar al seu cartulari. Era un alou lliure, és a dir, un veritable alou, i a més tenia terres als termes de Sant Cugat i de Cerdanyola. El 1171 Guillem va designar hereu de les terres al seu fill primogènit Bernat. Aquesta nissaga s'ha mantingut en línia directa fins als nostres dies.

Can Xercavins al segle passat. Rubiidentitat.cat

De 1159 és la data més antiga de Can Rosés, esmentat com a mas Canals.

El 1160, Pere Roig és el primer membre conegut de la família que sempre ha regentat la masia de Can Roig fins als nostres dies. És un cas similar al de Can Xercavins, doncs. 

Can Roig al segle passat.

Cases Besses era l'antic nom de la masia de Ca n'Oriol, esmentat el 1161. Ramon de Vallvidrera i la seva muller Dolça varen fer donació de la meitat de les terres al monestir de Sant Cugat del Vallès. Sabem, però que les tres quartes parts eren del castell de Rubí, mentre que la quarta part pertanyia al monestir.

Ca n'Oriol

El 1164 és l'any més antic documentat de dues masies: Can Balasch (subjecte al castell de Rubí fins el 1383) i Can Pi de Vilaroc, que es deia en aquella època Villarab i era un alou depenent de la catedral de Barcelona. En aquest any 1164 Guillem de Vilaroc era vassall de la prepositura d'aquesta catedral. Altres terres de la masia eren del castell de Rubí, del monestir de Sant Cugat i de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida (ermita de la Salut, actualment).

Can Pi De Vilaroc el 2010. Foto J. Vilalta

Can Cabanyes surt esmentat per primera vegada el 1172 com a mas de Montagut i pertanyia al monestir de Sant Cugat del Vallès.

El 1173 és l'any en què apareix documentat per primera vegada el desaparegut mas de Can Claverí (abans Can Serrallach) al cartulari de Sant Cugat com a mansum de Trui, potser perquè hi hauria un trull o molí d'oli. Aquest mas pertanyia directament al castell.

El desaparegut mas de Can Claverí

I, finalment, esmentarem Can Ramoneda, que el 1187 surt esmentada com mas Clapera (paraula que indica "munt de pedres").

La resta de masies apareixen documentades en segles posteriors, si bé aixó no vol dir que ja existissin en èpoques tan antigues com les que hem ressenyat en aquesta entrada.