Document de 957
Es troba al cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès i es tracta d'una venda d'una terra de Remeser a Seniofret que està situada al comtat de Barcelona, concretament a Aqualonga (nom medieval de Valldoreix) i prop de RIO RUBIO, és a dir de la riera de Rubí, i també de Mischideles, que vol dir "mesquita" segons alguns estudiosos i que sembla que es pot identificar amb l'ermita de Sant Llorenç de Fontcalçada (al costat de la masia de Ca n'Ametller).
Aquesta referència no fa esment al nucli de població de Rubí, que en realitat seria només l'església i els masos dispersos pel territori, sinó a la riera. Per tant, no es considera com al document més antic, però cal ressenyar-lo per al seu interès.
Document de gener-febrer de 986
És un precepte del rei franc Lotari (els comtats catalans formaven part encara en aquella època de l'imperi carolingi) en què confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès tots els seus bens després de la incursió d'Al Mansur del 985. Apareix el nom de CASTRO RIORUBEO" (és a dir, el castell de Rubí), el terme del qual limita amb el de Terrassa, Aqualonga i la riera (Rio Rubeo). Això ens demostra que en aquella època ja existia aquesta fortificació o castrum, que s'identifica amb tota seguretat amb les runes trobades el 1980 al costat de l'ermita de Sant Genís.
Documents del 986 |
Juny de 986
És una venda d'una terra situada a Aqualonga, al costat del terme de Sant Pere de Rubí, feta per Mir i Escolàstica, al bisbe Gotmar. És la referència més antiga de l'església parroquial, que és esmentada com SANCTI PETRI INRE RUBIO.
L'església de Sant Pere |
Testament de Muç (986)
Finalment, també del 986, disposem d'un testament fet per un tal Mocionem, és a dir, Muç, on s'enumera les seves possessions, entre elles SANCTI PETRI DE RIALIA, és a dir, Sant Pere de la riera de Rubí.
No serà fins al segle XIII que Rubí apareixi com a Rubí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada