La recerca dels noms de lloc de Rubí

Des de fa quasi 8 anys un grup de persones de Rubí que estimen el nostre territori i el patrimoni cultural de la ciutat està fent una gran labor de recerca de noms de lloc populars que, en moltes ocasions, han desaparegut o bé resten només en la memòria de la gent de més edat.

Aquests noms de lloc són els anomenats topònims, és a dir, les denominacions amb les quals, especialment a la primera meitat del segle passat, els pagesos, caçadors i homes de camp en general descrivien el territori on vivien i que trepitjaven: noms de camps o vinyes ("vinyes del castell", "vinya del Tarradelles", "camp del Mirot"...), camins ("camí del Segataire", "camí de la peça del Mates", "camí de la vinya del Vicenç Sec"...), boscos o agrupacions vegetals singulars ("bosc de la Mare", "bosc del Govern", "avellanosa del torrent de Can Roig"...), torrents ("torrent de Can Xercavins", "torrent de Cal Cairot", "torrent de la Pola-va-calenta"...), turonets i elevacions ("carena del mig", "pujada del Miret", "les muntanyes russes"...), fonts ("de la Magnèsia", "del Coco", "de la Garsa"...), etc, etc.

Les "muntanyes russes". Foto Jordi Vilalta

La idea inicial va ser de Pau Sànchez, del Centre Excursionista de Rubí, i fou molt ben acceptada, tant que de seguida es van posar en ferm a iniciar, a la tardor de 2010, la tasca de recerca oral. Aquest grup de persones, que formaven part d'entitats com el Centre d'Estudis i Protecció de la Natura, el Centre Excursionista, el Grup de Col·laboradors del Museu, el Grup Fotogràfic El Gra i el CRAC, van iniciar les entrevistes amb persones grans de Rubí. Es van adonar, com explica Rubí d'Arrel a la revista L'Esquitx, núm. 1, que a mapes com el de l'Institut Cartogràfic de Catalunya o d'altres institucions només apareixien noms de masies, torrents i denominacions lligades a grans propietats (i algunes defectuoses), mentre que els petits noms de lloc que conservava la gent gran a la seva memòria no hi eren inclosos (la microtoponímia de boscos, camins, camps...); és per això que començaren a fer entrevistes a persones que havien viscut intensament al territori: pagesos, ramaders, pastors... però també a altres homes i dones de Rubí que, encara que no haguessin estat gent de camp, recordaven perfectament aquells llocs (per cert també hi ha topònims lligats al nucli de Rubí, com "el racó de les mentides", "el carrer de les pedres"...). El grup de recerca situava els noms de lloc sobre el mapa i també anaven sobre el terreny per identificar-los, acompanyats d'informants com Joan Raventós o Joan Lladó, entre d'altres). Aquestes persones grans recordaven perfectament moltes vegades els llocs o topònims que havien viscut a la seva jovenesa i infància i foren de suma importància per elaborar el mapa toponímic de l'entorn de Rubí.

Exemple de mapa de l'ICC amb topònims que calia corretgir.

La feina feta s'havia de donar a conèixer i així el 2011 es va fer una primera exposició al CRAC amb el resultat de les indagacions; més endavant també es va presentar al casal d'avis del carrer del Primer de Maig, i el 2016, quan la feina ja estava més avançada, Rubí d'Arrel va publicar a L'Esquitx (foto inferior) un resum de la investigació efectuada amb l'esment de molts topònims.

En un futur que esperem proper caldria, un cop acabada la feina, elaborar una publicació en forma de llibre amb tots els resultats, que constituïria sense cap mena de dubtes una font d'informació i un document sumament valuós del nostre patrimoni oral i cultural.