Com varen néixer els barris de Rubí

Als anys 50 a Rubí varen començar a aparéixer els primers blocs de pisos, situats, no a la perifèria, sinó al mateix casc urbà. El mateix 1950 el constructor Saumell va edificar els del carrer de Sant Cugat, que encara es conserven, als quals seguiren els d'en Fillol, al camí de Ca n'Oriol; els de Can Sedó, els de Pich Aguilera (Can Claverí), i finalment, ja entrats als 60, els del Pinar i els del 25 de Setembre.

El barri del Pinar, novembre de 2017. Foto de Jordi Vilalta.

És també a partir dels 50 que varen començar a aparéixer cases d'autoconstrucció aïllades a punts com l'actual Serreta, Ca n'Oriol o Can Fatjó, a més de les que també sorgiren al preexistent barri de l'Escardívol, desaparegut per la rierada.

Barri de l'Escardívol.

El fet és que, com ja hem comentat en entrades anteriors, fou en aquella dècada quan va començar la immigració massiva a la vila de persones procedents d'altres llocs de l'estat. Això donà peu a la construcció d'aquests habitatges, que, en un principi, no eren dotats de les infrastructures més bàsiques (quan començaren a edificar-se als afores) i  a més van ser un autèntic negoci per les immobiliàries locals. Abans de la rierada, totes les terres que ara ocupen els nostres barris perifèrics eren grans extensions cultivades de vinya, per la qual cosa sempre s'ha dit que aquella catàstrofe va marcar un punt d'inflexió en el desenvolupament urbanístic de la vila.

Cal dir que a principis dels 60 també va aparéixer el barri de Can Vallhonrat, que no estava constituït pels típics blocs de pisos, sinó per cases familiars. A més, va ser dels primers on es va instal·lar el clavegueram, els voravies, l'enllumenat públic...

Un aspecte del barri de Can Vallhonrat el 2009. Foto J. Vilalta

Les primeres urbanitzacions a la part més rural i boscosa de Rubí també sorgiren als anys 60, com és el cas de Castellnou. En aquest cas no eren blocs d'apartaments, sinó petites cases o "xalets".

No va ser fins a finals de la dècada dels 60 i principis dels 70 quan es produí la gran eclosió dels blocs de pisos a Rubí. Es construí, en diverses etapes, el "conjunt residencial" de Las Torres de Rubí, ja projectat des de feia anys i que comportà l'enderrocament de la masia de Can Cabanyes; aparegueren també els primers blocs a la zona de la Plana de Can Bertran, que convivien amb les velles cases modernistes, així com a la Serreta (els primers foren on ara es troba el bar Brasília), i d'aquesta manera, la perifèria de Rubí va anar transformant-se en una combinació de barris d'habitatges i polígons industrials.

Les Torres, vistes des de la Cova Solera, 2016. Foto Jordi Vilalta

És també als 70 quan aparegueren les primeres associacions de veïns, que tenien com a objectiu bàsic millorar les condicions de vida dels habitants d'aquelles petites aglomeracions recent nascudes. A partir dels anys 80, amb el nou ajuntament democràtic, i molt a poc a poc, es va anar treballant per implantar noves infrastructures a aquests barris.

Aquest és, doncs, un petit resum de com va crèixer la perifèria de Rubí entre els 60 i els 70.  Analitzar cadascun dels barris podria constituir una entrada per si mateixa.