500 anys de mercat municipal a Rubí

 Aquest any celebrem el 500 aniversari de l'establiment del mercat de Rubí. El 22 de juny de 1516, el rector Baltasar Carballo va establir, a favor del batlle i jurats de la Universitat (municipi) de Rubí la plaça i també el lloc de la carnisseria, un dels primers comerços municipals que s'implantaren.

El mercat als inicis del segle XX.

Però ja a l'època romana, Rubí, a causa de la seva privilegiada situació tocant la via Heràclea, que després seria anomenada via Augusta, deuria ser molt probablement un lloc d'intercanvi de mercaderies, procedents de les vil·les dels voltants. Hi ha molts estudiosos que pensen que era un centre religiós, per la gran quantitat  d'ares votives trobades a la zona de Can Fatjó, però la religió i el comerç, des d'època antiga sempre han anat de la mà.

Així, a partir del segle XVI començaren a establir-se a la Sagrera, al costat de l'església de Sant Pere, els comerços municipals, que el Consell o govern de la població controlava i regia. Eren serveis bàsics per a la petita comunitat rubinenca.

La plaça major cap al segle XV. Dibuix al Museu de Rubí

Aquesta plaça o mercat va sofrir grans transformacions el 1884, en què l'església es va eixamplar i el cementiri que era a la part sud es va traslladar al que ara és la plaça de la Sardana. El lloc destinat a l'intercanvi de mercaderies va augmentar en superfície i es van col·locar 15 paradetes cobertes per un porxo amb una font enmig. Uns anys després es va instal·lar una pèrgola central on es venia el peix. L'aigua que servia per rentar els productes procedia rel rec del Clausell.

La plaça del mercat amb la pèrgola del peix

El 1930 s'iniciaren les obres per fer un edifici cobert, que seria inaugurat el 1931.

L'edifici del mercat el 1931

Entre el 1955 i el 1957 es va ampliar amb la construcció d'una planta superior. Aquest mercat estaria en funcions fins als anys 80. El fet és que a partir de 1975 ja s'havia començat a edificar l'actual edifici, prop de l'antic torrent de l'Alba, que seria obert al públic el 1980.

El mercat municipal els anys 60-70

El mercat sempre ha estat clau per la vida dels rubinencs i rubinenques. Encara avui en dia, malgrat la proliferació de grans centres comercials als afores de la ciutat.

 Les entitats de Rubí, un gran actiu de la nostra ciutat

Un gran tresor que té Rubí actualment és el nombre d'entitats ciutadanes que treballen de manera voluntària per donar vida a la ciutat.

Representants de diverses entitats a Festa Major. Font: rubiinforma.com

L'Ajuntament ha creat recentment a l'Ateneu una Oficina d'Atenció i Suport a les Entitats (OASE). Es tracta d'assessorar-les i informar-les davant canvis legislatius, així com d'ajudar-les a fer divulgació dels seus projectes i activitats. A tal efecte, s'impartiran cursos i tallers.

L'Alcaldesa i la regidora Marta Garcia presenten l'OASE

 Cal dir que, a més de l'Ateneu, el CRAC també és un lloc on les entitats poden reunir-se i fer activitats com xerrades o petites exposicions.

L'edifici del CRAC el 2013. Foto Jordi Vilalta

El fet és que comptem a Rubí amb unes 270 entitats. N'hi ha de molts tipus: les que revesteixen un caràcter ètnic (associacions de peruans, equatorians, senegalesos, magrebins...); les que cultiven l'art (entitats dedicades a la dansa, a la pintura, a la literatura, a la música, els grups de teatre...); les solidàries (Rubí Solidari, per exemple); les cases regionals (especialment les nombroses de cultura andalusa, i, en menor grau, extremenya o gallega) o les relacionades amb altres temes culturals i patrimonials (Rubí d'Arrel, Sant Galderic, o nosaltres mateixos). També cal destacar especialment els centres d'esplai, els clubs esportius (com la UE Rubí), les penyes esportives (dels principals equips de futbol de la lliga espanyola) i les abundants (afortunadament) entitats dedicades a la cultura tradicional catalana (l'Esbart Dansaire, els Geganters de Ruí, les colles de diables, els castellers....).

Els castellers de Rubí el 2007. Wikipedia

A part d'aquestes associacions hem d'esmentar les associacions de mares i pares de cada centre escolar (AMPA,s) i les diverses associacions de veïns de cada barri, que van tenir un gran paper durant la Transició els anys 70 i 80, i que ara encara s'uneixen de tant en tant per reivindicar temes d'interès per a la col·lectivitat.

Manifestació organitzada per les associacions de veïns. Font: RubíTV

No hem d'oblidar tampoc diverses plataformes reivindicatives que han anat formant-se al llarg dels últims anys, com la Plataforma Alous, No a l'Abocador de Can Balasch, Rubí sense Abocadors, la de Defensa dels Serveis Públics, etc. També organitzen nombrosos actes per defensar els seus objectius.

Manifestació organitzada per la plataforma contra els abocadors. Font: 772.cat

Aquesta enumeració, molt resumida, demostra que a la nostra ciutat existeix una gran vitalitat associativa i que som una població molt viva. Les entitats de Rubí, ara per ara, són un dels grans actius amb què comptem.

 L'Ajuntament proposa una solució per al Museu de Rubí

Cada persona té una visió del que ha de ser un museu. Especialment a Rubí, on el problema de la ubicació del Museu que es va crear ara fa més de 90 anys, un dels més antics de Catalunya, aquest asepcte és el que ara es troba dins del debat entre administració i Grup de Col·laboradors (GCMR-CER).

Exposició permaent al castell. Foto Jordi Vilalta

Fa uns dies, una trobada entre representants de la nostra entitat i el tècnic municipal Joan Gallisà va tenir com a resultat l'oferiment d'una proposta que ara cal debatre. L'Ajuntament de Rubí ofereix a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí (FMBR) poder dipositar tot el fons del Museu de Rubí a un magatzem de titularitat municipal, on estarien degudament controlades totes les condicions de llum, humitat, temperatura, plagues, etc. que mereixen les peces del fons de la Fundació. Nosaltres hem exigit, en cas que es porti a terme aquest pla, que tinguem un accés més o menys lliure al fons que és propietat del Museu de Rubí. Ens van respondre que calia entrar acompanyat de personal municipal. És un aspecte que caldria debatre.

Biblioteca Municipal, on es troba el magatzem esmentat.

Per altra banda, també es vol establir un gran conveni entre Ajuntament i entitats vindulades al Museu (FMBR i GCMR-CER) per tal de fer activitats de dinamització dels fons museístics, amb caire bianual. Gallisà ens va proposar establir unes reunions bimensuals entre Museu Municipal i nosaltres per tal de programar i portar a terme aquestes accions.

Exposició al castell: "Una mirada al patrimoni de Rubí"

Dins de la nostra associació, així com de la resta d'entitats relacionades amb el Museu de Rubí, hi ha diversitat d'opinions sobre l'oferta que ens ha fet el consistori. No obstant, creiem que és positiu que la casa gran tingui interès per solucionar un problema que fa més de 30 anys que resta obert dins l'entramat cultural de la ciutat.

Ara falta que tots ens posem d'acord i anem per feina, sempre de cara a l'enaltiment de la cultura de Rubí i deixant de banda actituds personalistes.

 L'estany dels Alous

El passat divendres l'entitat rubinenca Rubí d'Arrel i la Plataforma Alous va impartir a l'Ateneu la xerrada "Cap a la protecció del Parc del torrent i de l'estany dels Alous", a càrrec del naturalista rubinenc Falet Bosch.

 L'estany dels Alous ocupa una àrea d'unes 10 ha, compartida entre els termes de Sant Cugat del Vallès i Rubí, delimitada per l'autopista AP-7, la via dels ferrocarrils de la Generalitat, l'estació de la RENFE de Rubí, i la urbanització de Ca n'Alzamora. El conjunt de l'estany i del torrent abracen unes 45 ha. L'origen d'aquesta bassa o estany no és natural, sinó artificial: es va formar per la instal·lació en aquest lloc d'una argilera els anys 60, que funcionaria durant uns deu anys, i que va provocar l'aparició d'una veta d'aigua soterránia que donaria lloc a l'estany. Amb la construcció de l'AP-7 els anys 70 es va abandonar i es va transformar en un abocador de runa.

Foto de Joan Calaf

Conserva un important patrimoni faunístic i vegetal. Com a plantes hi ha canyissar i algun arbre de riera, entre altres espècies; i pel que fa a fauna hi trobem conills, fures, polles d'aigua, mussols i peixos com truites, carpes i perques, i també amfibis com granotes verdes, gripaus o serps verdes. El 2001, la Generalitat de Catalunya el va recollir en l'inventari de zones humides del nostre país. 

Des de fa un grapat d'anys, concretament des de 1995, diverses entitats, com l'Alternativa Artística Pinzell Verd, i, posteriorment l'anomenada Plataforma Alous, creada el 2012, han estat lluitant per preservar aquesta zona, una de les àrees humides no fluvials més importants de la comarca.

Activitat de la Plataforma, 2013

L'origen de la Plataforma Alous, integrada per diverses entitats (CEPNA, Rubí d'Arrel...), associacions de veïns, partits polítics (com Alternativa Ciutadana) i els Ajuntaments de Rubí i de Sant Cugat, està en l'aprovació per part del consistori antcugatenc, el 2012, d'una moció per netejar l'estany i el torrent dels Alous (frontera natural entre Rubí i Sant Cugat). El partit Alternativa Ciutadana, de Rubí, va presentar una moció a l'Ajuntament de Rubí per col·laborar en aquest projecte: a ran de la neteja, es plantejava organitzar unes jormades comunitàries per netejar la zona (a l'estil del que es faria a la font de Sant Muç) i crear la Plataforma per defensar l'espai, de gran interès ecològic. La Plataforma vetllaria, doncs, perquè es complissin els acords dels dos ajuntaments per protegir i rehabilitar l'estany i el torrent i, especialment, perquè s'inclogui al Pla d'Espais Interès Natural de la Generalitat.

Activitat de la Plataforma Alous, 2014

 
Esperem que tots aquests projectes algun dia es vegin plasmats a la realitat i poguem gaudir d'aquest espai natural, tan peculiar a la nostra comarca, i necessari per la conservació de la nostra fauna i flora.

Exposició sobre el Calendari dels Pagesos al Vallhonrat

Aquesta segona quinzena d'abril podeu veure a l'Auditori Vallhonrat una exposició itinerant sobre els 155 anys de la primer edició del mític Calendari del Pagès. Aquesta mostra, constituïda per 11 panells,  ja s'havia elaborat el 2011 amb motiu del 150 aniversari, però és ara quan la podem contemplar a les dependències del Museu Etnogràfic Vallhonrat.

La inauguració va tenir lloc el passat dia 13 d'abril, amb una conferència impartida per Lluís Garcia, membre del Grup de Col·laboradors i Centre d'Estudis, i també de l'Associació Sant Galderic. En Lluís ha dedicat la seva vida a l'estudi de la història del món rural al nostre terme municipal. La seva xerrada tractava de la història de les principals institucions catalanes que des del segle XVIII i fins a l'esclat de la guerra civil han tractat de millorar la productivitat i la qualitat tant de l'agricultura com de la ramaderia de casa nostra.

Tornant al Calendari del Pagès, cal dir que aquest es publica a Catalunya des de 1861 i es tracta d'un calendari solar, amb la descripció d'aspectes tant importants de la vida a pagès com les fases de la lluna, els solsticis, els equinoccis i altres dades astronòmiques. Tampoc es descuida del santoral, de les festes majors de cada població, dels consells i recomanacions de tipus agrícola, etc, etc. Era present a totes les llars pageses catalanes i encara avui en dia es publica cap a finals de cada any.

 

Vegem com, amb l'exposició del Calendari del Pagès, tant adient per al Museu Vallhonrat, que conserva molts elements materials relacionats amb el passat agrícola de Rubí,aquesta institució ja s'està consolidant com un dels principals agents culturals de la ciutat.

 "Anem al Museu"

El Museu Municipal Castell i l'Ateneu han engegat un programa anomenat "Anem al Museu" que tracta de fer visites guiades a les exposicions que es fan en aquests equipaments. Cal recordar que el Museu Municipal no només consta del castell (que és el Museu d'Història Local), sinó que també gestiona l'Espai Expositiu Aula Cultural i l'Estació Antiga.

El Museu d'Història Local

Segons la web municipal l'objectiu del programa és "oferir eines bàsiques per gaudir i fer una anàlisi de l'obra en qüestió des d'un punt de vista crític i contextualitzat, amb un to informal i divertit, aplicant l'explicació de conceptes teòrics a la pràctica de la visita".

La primera de les visites, el 14 d'abril, es fa a l'exposició sobre l'Holocaust que actualment està allotjada al castell mateix, mentre que el 28 del mateix mes es visitarà la mostra pictòrica "Viatge etern", que s'ubica a l'Aula Cultural; sembla ser que el mateix autor de les obres farà la visita. El 19 de maig tindrà lloc el Dia Internacional dels Museus, i al castell hi haurà una exposició sobre "museus i paisatges culturals".

L'artista de "Viatge etern" entre l'alcaldessa i el regidor de cultura

També hi ha més visites programades per a Festa Major, on curiosament intervè una entitat no municipal, el Grup Fotogràfic El Gra. Tampoc hem vist que es faci res a l'Ateneu...

Cal dir també que per participar en aquestes activitats, cal fer una inscripció prèvia.

Abns hem dit "curiosament" quan ens hem referit al Grup Fotogràfic El Gra, ja que es tracta d'una entitat privada. Tampoc el pintor Sergi Marcos pensem que sigui cap tècnic o funcionari municipal. El fet és que l'Ajuntament hauria de col·laborar més amb les entitats que, com nosaltres, ens dediquem a la història i al patrimoni. Una prova va ser el gran èxit que va tenir la passada celebració de les Jornades Europees del Patrimoni, organitzades entre el Museu Municipal i nosaltres, amb una notable assistència de públic. Esperem, doncs, que les diferències entre el Grup i l'Ajuntament acabin i volem veure en un futur una fuctífera col·laboració entre els dos.

 Els motius o malnoms de Rubí també formen part del nostre patrimoni col·lectiu

No només de monuments emblemàtics es composa el patrimoni cultural d'una comunitat. També hi ha un patrimoni immaterial composat d'elements tals com les cançons, les rondalles, els contes i, sobre tot la memòria de la gent gran. Però n'hi ha un que moltes vegades no ha estat molt pres en compte i que formava part de la vida quotidiana de moltes persones que ara ja ens han deixat o estan a punt de deixar-nos; ens referim als malnoms o motius de les cases. Qui escriu aquestes ratlles encara recorda haver sentit la pregunta, quan ens topàvem amb un avi o àvia de Rubí: "de quina casa ets?", i esperava rebre alguna resposta de l'estil: "de cal tal o de tal qual", amb l'expressió d'algun d'aquells entranyables motius.

La família de "cal Miliu Coix" o Bendranas

Ja el nostre erudit local Ramon Rusiñol (E.P.D.) va publicar un llibret sobre els motius de Rubí, però va ser ja fa uns anys que el Grup Fotogràfic "El Gra", per preservar aquesta memòria col·lectiva, va editar un volum anomenat "Motius de Rubí. Una ullada amable a la gent d'abans", on van recopilar gairebé 244 noms de famílies rubinenques. També van fer una exposició al local de l'Escola de Sardanes Flor de Neu sobre el amteix tema, amb l'ajuda de molta gent de Rubí, que hi aportaren fotografies i documentació.

Els malnoms de Rubí, tal com s'explica al volum editat per El Gra, responien a característiques especials. Així, es poden establir diversos grups: els formats per nom amb sobrenom ("cal Josep de la Pelleria", "cal Mariano Copes", "cal Milio Coix"...); per cognom amb sobrenom ("cal Guilera de la Plaça", "cal Pont dels Licors", "cal Rosés de la Bastida"...); per la deformació del nom o simpelement pel nom o cognom ("ca l'Arís Casanovas", "cal Culumines", "cal Fèlix"...); els qui indicaven la procedència, generalment una masia o població ("cal Cabanyes", "cal Fonollet", "cal Sant Joan"...); els que assenyalaven la pràctica d'un determinat ofici ("cal Ferrer de Tall", "cal Rellotger", "cal Barraquer"...), i, sobre tot, els que eren simplement malnoms, de vegades amb cert mal gust ("ca l'Advocat dels Pobres", "cal Camanyet", "cal Kapi", "cal Cagatomàquets", "cal Cul d'Or", "ca l'Estripacalces"...).

La casa de "cal Cul d'Or"

Aquest també és un element de la nostra memòria com a poble i que s'ha anat perdent. No obstant, un grup de persones ha fet una bona labor perquè es preservin, al menys, en el paper.