Així, tenim constància (i em remeto al treball de l'estudiós Lluís Garcia al llibre El bestiar, de la quadra al taulell, Rubí, 2013) de cavalls per a la muntura de l'host del castell de Rubí. Per cert, tant el senyor del castell com l'abat del cenobi de Sant Cugat gravaven amb censos i impostos els animals domèstics dels pagesos que treballaven les seves terres.
 |
| Els cavalls medievals eren més petits que els actuals |
Veiem, doncs, com els bous, que eren utilitzats per llaurar els camps, estaven sotmesos a un impost per parella d'aquestes bèsties que es deia bovatge. Pel que fa a ovelles i cabres, d'on s'extreia carn, llana, llet, formatge i, en ocasions, pell per fer pergamins, eren gravades amb el carnalatge. Les gallines, capons i pollastres tampoc s'escapaven d'aquests gravàmens.
Ressenyem que els propietaris dels masos o alous, encara que sotmesos a la jurisdicció feudal del castell o del monestir de Sant Cugat, també podien vendre i comprar animals entre ells, com ens assenyala amb nombrosos exemples Lluís Garcia a l'estudi abans esmentat.
Finalment, al segle XV, quan el règim feudal ha havia estat abolit a la nostra població, el batlle reial de Catalunya va concedir la carnisseria de Rubí a Antoni Clapers, que després passaria a dependre directament del consell municipal (1448). Poc després, el 1454 s'hi instal·laria l'escorxador més antic que es té constància a Rubí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada