Els socis i sòcies de les nostres entitats

Les nostres dues entitats, el Centre d'Estudis Rubinencs i el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, comparteixen socis i sòcies, quasi en la seva totalitat.

En el moment d'ara som 76, 52 homes i 24 dones. Tots són de diferents edats i nivells educatius. Comptem amb llicenciats en història i doctors en aquesta matèria, però també amb jubilats/des que ens ajuden, per exemple, en l'atenció al local, i moltes persones de mitjana edat que també recolzen, amb la mòdica, però necessària per nosaltres, quota anual, les nostres activitats.

Assemblea del Centre d'Estudis a l'auditori de la Bibilioteca

Trobem a faltar, però, un sector que ens agradaria tenir com a element fonamental en la nostra massa social, i són els joves i, en particular, els estudiants d'història. Si bé durant els inicis de la nostra activitat, als anys 80, era un grup força interessat en els objectius que ens vàrem marcar, al llarg del temps ha anat minvant la presència d'aquest col·lectiu.

La nostra, a l'igual que moltes altres entitats d'origen reculat (portem donant batalla des del 1980), ha anat veient com els socis i sócies originals, com és obvi, s'han fet grans i de vegades s'ha perdut una mica el vigor i la il·lusió juvenils, si bé les ganes de treballar i la disciplina en continuar portant a terme les activitats anuals de les nostres entitats es mantenen.

Dinar de germanor el març de 2013

Per tant, caldria fer algun gest, estudiar els mecanismes, per tal d'integrar a les nostres entitats aquest grup de persones més joves que mostren interès per conèixer la història de Rubí, i que fins i tot cursen estudis universitaris relacionats amb aquesta temàtica.

Així, estaria assegurada la continuïtat del Grup i el Centre en el temps, i noves idees contribuïrien a fer més efectiva la consecució dels nostres objectius.

La difusió del nostre llegat patrimonial, una eina bàsica

La divulgació del patrimoni cultural de Rubí és un aspecte importantíssim per tal de conscienciar el gran públic de la necessitat de preservar el nostre llegat cultural.

Per tal de fer efectiva aquesta difusió, les nostres entitats, des del seu mateix naixement, hem implementat diverses activitats.

Per una banda, la nostra publicació, el Butlletí, que des de 1981 porta divulgant els resultats de les nostres investigacions.

També, tot un reguitzell d'exposicions que cada any hem anat oferint a tothom interessant per la cultura i la història de Rubí, i on hem abraçat molts temes, des dels fòssils fins a la guerra civil.

Exposició sobre minerals de Rubí al local del CER

Les conferències també han tingut el seu lloc en aquesta tasca de donar a conèixer aspectes del nostre passat. Fins i tot, hem convidat persones que han explicat temàtiques no relacionades amb Rubí, però igualment interessents.

No hem de  deixar de ressenyar les nostres activitats de carrer a la Festa Major, mostrant al públic els oficis dels nostres avantapassats.

La col·laboració amb altres entitats també ha estat un factor bàsic, Esmentem, a tall d'exemple, la nostra aportació a les caminades nocturnes o les passejades literàries-musicals.

Caminada nocturna

I últimament, la nostra pàgina de Facebook, on continuament fem esment de notícies i aspectes relacionats amb els elements patrimonials i els petits detalls de la nostra història.

Però encara manca molt més, ja que el públic en general es mostra cada vegada més exigent, i cal cercar noves fórmules, perquè la nostra temàtica deixi de ser un àmbit massa restringit a uns pocs i cada vegada estigui més oberta. D'aixó, i també d'altres factors, com és obvi, depèn la continuïtat del nostre llegat i del coneixement de les nostres arrels.

Els fons del Museu de Rubi (i III)

En aquesta tercera i última entrada sobre els fons del Museu de Rubì, descriurem de manera succinta els materials relatius a la indústria local i el fons de pintures i imatges, a part de la col·lecció fotogràfica.

Els objectes relatius a la indústria de Rubí tenen una cronologia situada entre els segles XVIII i XIX i mostren l'evolució de les manufactures local, especialment la tèxtil, de tanta importància al nostre país.

En destaquem unes filoses de fusta, tres rodes de filar, un gran teler de finals del segle XVIII procedent de cal Basses, una tricotosa de finals del segle XIX i principis del XX... El seu estat de conservació és dolent en la majoria dels casos, encara que algunes han estat restaurades en virtud del conveni subscrit amb l'Ajuntament.

Teler de cal Basses, al Museu de Rubí antic

Pel que fa a quadres podem comptar amb moltes imatges religioses, vistes fotogràfiques del Rubí de principis del segle passat, i alguna del segle XIX; retrats de diverses personalitats, com Mn, Joan Malet, Ferran VII, Mn. Cinto Verdaguer, la família Malet, i altres persones del segle XIX que ens són malauradament desconegudes; quadres de temes diversos (com una litografia de Piranesi que representa el Coliseu); un plànol del segle XIX realitzat per Mn. Joan Malet amb la indicació de totes les propietats rurals de Rubí; una butlla policromada de 1571, de la Confraria del Roser; la taula de la processó dels xatos; exvots de Sant Muç, i plànols que representen l'evolució de la planta de l'església de Sant Pere de Rubí, i d'altres ermites properes.

Taula pintada de la processó dels Xatos a Sant Muç

Per altra banda també hem de ressenyar altres elements museístics com estendards d'agrupacions corals locals, la bandera dels xatos (segle XIX), la de la germandat de Sant Roc, una figura de bronze dedicada a Josep Sentís, dues reixes de ferro de l'antiga presó de Rubí, una aparell de televisor fabricat a la nostra població (de la Supersond), un harmònium de l'antiga església evangèlica, aparells de cansalader... i material bèl·lic de la guerra civil.

Estendard del Parnaso Rubinense, s. XIX

No podem acabar aquesta somera descripció sense fer esment dels elements museogràfics com peanes de fusta i les antigues vitrines, que foren dissenyades per Puig i Cadafalch. De fet, el Museu de Rubí, va ser un dels primers museus locals del nostre país, i avui resta malauradament tancat.

Els fons del Museu de Rubí (II)

Quant a ceràmica i vidre catalans, posseeix el Museu de Rubí una extensa col·lecció datada entre els segles XVII i XIX. Pertanyen als fons antics del Museu i són producte de donacions populars i del Dr. Guardiet mateix (fundador del Museu).

Destaquem les porecellanes valencianes i catalanes (plats soperes, jocs de cafè i de te...), peces de vidre català (porrons, alomorratxes, gerres, un bastó de vidre verd...), càntirs, gibrelles, piques, rajoles catalanes...

Quant a material etnogràfic, és el fons més important del Museu, quantitativament parlant. Es tracta de peces datades entre el s. XVII i el XX. En ressenyem una caixa de música del segle XIX, diversos morters de ceràmica i de ferro, mesures de cereals, un molí per fer xocolata de pedra, un rellotge de paret, mobles diversos (un escriptori del segle XIX, un armari de notari pintat del segle XVIII, una cónsola amb mirall d'època d'Isabel II, caixes de núvia, un bressol amb gibrella...). xocolateres, màquines antigues de cosir, un banc d'espardanyer, pasteres, instrument agrícola....

Una de les col·leccions més vistoses i valuoses del Museu és la que correspon a art religiós. Procedeix de la parróquia de Sant Pere es tracta de material que era fora d'ús litúrgic i fou donat al Museu. Moltes foren restaurades a principis del present segle en virtud d'un conveni entre la Fundació i l'Ajuntament.

En destaquem els vuit retaules de fusta del s. XVII (ara a la Capella del Santíssim, a l'església de Sant Pere), una talla de fusta policromada de Sant Pere datada al s. XVIII, una de Sant Cristòfol amb el nen Jesús, una de Sant Joan Evangelista, una de Sant Llop, una taula trobada a l'ermita de Sant Genís que representa la Circumcisió del Senyor, una imatge del misteri de la Santíssima Trinitat, una creu processional de fusta, diverses imatges de sants, verges i àngels, quadres que representen sants d devoció popular (com Sant Muç, Sant Andreu...), una notable col·lecció de creuetes...

Taula del retaule barroc de Sant Pere

Els fons del Museu de Rubí (I)

El Museu de Rubi compta amb una bona sèrie de materials que poden donar una imatge global de l'evolució del poblament de la nostra comunitat a tavés dels segles.

En primer lloc, pel que fa a l'aspecte de la geologia, comptem amb minerals, procedents de les recerques dels membres del Grup i per donacions. Molts d'elles procedeixen de la pedrera Berta (el Papiol), encara que també n'hi ha d'altres llocs d'arreu de Catalunya.

Cerussita de la pedrera Berta

Quant a fòssils, molts són el resultat de troballes efectuades pel Grup, moltes d'elles al "Llac dels Fòssils" (actual polígon industrial de Can Sant Joan), i també fora de Rubí.

La Prehistòria està representada per restes del paleolític inferior trobades al Pinar, Ca n'Amat (Les Fonts) i altres llocs; del paleolìtic mitjà (troballes entre Rubí, Sant Quirze i Terrassa); un conjunt de destrals polimentades i restes d'un sepulcre de fossa trobat a can corbera, del Neolític, i els materials trobats a una sitja del s. VII aC apareguda a la zona de Can Fatjó.

Eines del paleolític mig

D'època ibèrica i romana hi ha una gran quantitat de materials. El principal jaciment és Can Fatjó, d'on procedeixen les troballes efectuades al llarg del temps en aquesta zona (encara que molts materials, malauradament, es troben al Museu Arqueològic de Catalunya). Als amagatzems del Museu, pel que fa a l'època ibèrica i iberoromana, tenim diverses reproduccions, com la de l'estela ibèrica, la del pebeter o cremador de perfums, diverses rodes de molí, ceràmica d'importació i autòctona....

La romanitat a Rubí també ha deixat una gran petjada quant a elements representatius. Procedeixen de Can Fatjó, el casc urbà de Rubí, i els assentament rurals. També hi ha material procedent de les vil·les romanes de can Tintorer (el Papiol) i can Pedrerol de Baix (Castellbisbal). Peces importants d'aquesta època que conservem als magatzems del Museu són les incscripcions romanes aparegudes a diferents llocs del terma, moltes restes ceràmiques, especialment de terrissa fina romana, àmfores, dolia (grans gerres contenidores d'aliments), elements de tipus artístic com els fragments de cornisa romana de marbre de Carrara, un capet del déu Bacus trobat a can Feliu, la font romana en forma de cap de lleó, ares votives, un banc de pedra amb inscripció... No hem d'oblidar tampoc la col·lecció de monedes ibèriques i romanes.També l'època tardoromana hi està representada amb un fragment de columna helicoidal trobat a la plaça del Dr. Guardiet, entre altres interessants elements.

Banc romà amb inscripció

Aquests elements, al menys els que estan trobats al nostre terme municipal, estan inventariats i guardats en capses.

Pel que fa a la part arqueològica també hem de fer esment de la col·lecció Roura, que, encara que presenta objectes prou importants, no té valor historiogràfic, ja que moltes de les peces són falses i altres són de procedència desconeguda.

En properes entrades anirem fent una descripció solt somera dels fons del nostre Museu.

Donacions d'arxius particulars a institucions públiques: Sans, Fosas i Marroyo

Fa pocs dies, Albert Sants, coreògraf rubinenc estretament vincular a l'Esbart Dansaire de Rubí, va fer acte de donació del seu arxiu particular a l'Ajuntament de Rubí, mitjançant un conveni que va signar amb l'alcaldessa.

Es tracta de 40 capses amb material com notes de premsa, crítiques, pòsters, programes, etc. bàsicament relatius a l'esbart rubinenc, però també n'hi ha d'altres entitats dansaires de l'entorn.

Donació Albert Sans. Font: Rubi TV

Es dipositarà a la Biblioteca Mestre Martí Tauler, a fi que estigui a disposició dels públic i dels investigadors en la matèria. Posteriorment, possiblment es digitalitzi.

Fa poques setmanes, altres fons privats pertanyents a personalitats de la cultura local ingressaren en institucions públiques. En primer lloc, el passat març la família del famós coreògraf i ballarí Joan Fosas, recentment traspassat, va fer acte de donació del seu arxiu particular, composat de discos, CD, programes, fotografies i altres documente, a la Biblioteca de Catalunya.

Donació arxiu Fosas. Font: Rubí TV

I el febrer d'aquest any, l'extensíssim fons fotogràfic del nostre soci honorari Ignasi Marroyo (unes 75.000 imatges) era donat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb la promesa de fer-ne una exposició i un catàleg abans de 2024. Ja vam parlar-ne en una entrada en aquest blog fa setmanes.

Donació arxiu Marroyo, Font: Premsa SantCugat

Tot aixó ens fa veure com els fons privats pertanyents a diverses personalitats rubinenques han passat a ser públics. En un gest de generositat (no exempt, potser de cert orgull propi) Sans, Marroyo i la família d'en Fosas han posat a disposició dels investigadors i del públic general allò que, potser per estar en mans familiars, hagués estat una mica difícil d'accedir. Agraïm, per tant, des d'aquest blog aquesta lloable actitud d'aquests prohoms de la nostra cultura local.

El paper de la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí

La Fundació Museu-Biblioteca de Rubí va nèixer el 1986, com a continuació del patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. Aquest havia estat creat per voluntat del Dr. Guardiet, rector de la parròquia de Sant Pere i impulsor del Museu des de 1924.

El patronat del Museu estava integrat pels primers col·laboradors d'aquesta institució, el primer conservador (Josep Serra i Rosselló) i un bibliotecari.

La finalitat del Museu-Biblioteca era "recollir, guardar i exposar coses així com objectes notables per la seva antiguitat, qualitat artçística, científica o històrica, i contribuir a l'enaltiment de les lletres, de les arts i la cultura, en l'àmbit local i comarcal, en benefici dels rubinencs i de tothom en general, pel que estarà obert al públic els dies i hores que s'assenyalin".

Així donsc, des de 1930 el patronat de la Fundació té com a objectiu la custòdia dels fons museístics. I des del malaurat 1982, en què el Museu de Rubí va tancar les seves portes fins al moment present, ha continuat vetllant per assolir aquesta feina. De tal manera que, als primers anys del present segle, mitjançant un conveni establert amb l'Ajuntament de Rubí, s'han restaurant diverses peces de gran interès, especialment relacionades amb l'art religiós i etnogràfic.

També ha organitzat exposicions com la que es va dedicar precisament a l'art religiós de la nostra ciutat i on es presentaren diverses peces restaurades gràcies al conveni (setembre de 2009).

Cal destacar també l'edició d'un llibre on es recollien les nadales o petits escrits que Miquel Rufé,
conservador del Museu, desprès d'en Serra,  elaborava cada Nadal  i que tractaven de detalls de la nostra història relacionades amb el món etnogràfic i religiós.

Però amb les retallades i l'extinció del conveni, tot ha quedat paralitzat. De moment, no hi ha quasi comunicació entre consistori i patronat de la Fundació. Potser amb els actes que estem preparant de cara al 90 aniversari del Museu, tot es desvetlli una mica i es continuï per l'esperat camí de la col·laboració entre Fundació i Ajuntament, única solució per al Museu.