divendres, 24 de juliol de 2020

La riquesa arqueològica del barri de la Plana del Castell

El barri de la Plana de Castell, que va començar a ser edificat a principis del segle XX, compta amb una certa riquesa arqueològica que ha contribuït a explicar alguns detalls de l'evolució de la nostra comunitat al llarg dels últims segles abans de la nostra era, en el procés de canvi entre el món iber i la nova realitat imposada pel conqueridor romà.

Hem de tenir en compte que al segle III aC existia un assentament indígena al turonet del castell (que sembla datar probablement de finals del segle VI aC), que es complementava amb una sèrie de conjunts de sitges o forats per emmagatzemar cereals, els quals són molt més abundosos a la zona de Can Fatjó.

La zona que tractarem en aquesta entrada es trobava compresa entre el poblat situat al castell i el curs de la riera, que en aquells temps i fins a mitjans del segle XIX es trobava molt més a l'est, formant un meandre que discorria pels actuals carrers de Joaquim Blume i del Gimnàs. Aquest curs d'aigua sempre ha estat importantíssim en la nostra història: a més de ser una font de subministrament del líquid element, ha servit al llarg del temps com a via de comunicació.

Plànol de les diverses troballes iberes i romanes efectuades al barri de la Plana del Castell, segons J. Vilalta, 2008.

Així doncs, durant els segles XX i XXI diverses empreses arqueològiques i també erudits locals com Francesc Margenat i d'altres han efectuat troballes en punts dispersos del barri que indiquen un poblament humà entre els segles III i I aC.

Tot seguit indicarem per èpoques els diversos llocs de la zona on han aparegut restes d'època ibera i romana.

Segle III aC

Quant a troballes del segle III aC, hem d'esmentar les efectuades al carrer del Castell, números 29-31, el 2003, quan es van edificar en aquest indret uns blocs d'habitatges. L'arqueòloga que dirigia els treballs hi va trobar un mur datat en aquest segle amb ceràmica grega molt més antiga que procediria del turó del castell, on es trobava el poblat. Sembla ser que aquest mur s'hauria construït per tal de delimitar l'assentament situat al seu damunt, però que en un moment posterior hauria cedit. Per tant, en aquesta època a l'actual carrer del Castell es situarien uns contraforts del nucli humà que s'ubicaria on ara es troba la fortalesa. També cal dir que molt prop del mur també va sorgir en aquesta campanya d'excavacions una estructura de combustió (o forn) datat de la mateixa època.

Excavacions del 2003. Arxiu GCMR-CER

El 2004 van tornar a haver excavacions, però a un punt una mica més al sud, al carrer del Castell, números 7-11. Les restes trobades dataven entre els segles V i I aC i es tractava de ceràmica ibèrica i també de fora del país, la qual hauria estat arrossegada des del turó del castell, com també havia passat en el cas anterior.

Segles II i I aC

Al segle II aC el poblat situat entre el castell i Can Fatjó es va anar despoblant i els habitants es varen desplaçar cap a la zona actualment ocupada pel barri de la Plana del Castell. Estem parlant d'una àrea delimitada al nord pel carrer del Pont, a l'oest pel carrer del Castell, a l'est pel passeig de la Riera i al sud pel torrent de Xercavins. D'aquesta mateixa època d'han datat algunes restes també a la zona del centre de Rubí, concretament al voltant de l'església de Sant Pere i del carrer de Xercavins.

Analitzem de manera resumida els principals punts del barri on han aparegut restes datades en aquests dos últims segles abans de la nostra era.

Al carrer del Castell, 29-31 (el mateix lloc del qual hem parlat abans) van sorgir el 2003 materials com ceràmica de vernís negre, fragments d'àmfora ibèrica, vidre, ferro, ossos... I hi hem d'afegir també les restes recuperades al mateix indret per Francesc Margenat i que es troben al magatzem del Museu de Rubí, consistents bàsicament en ceràmica ibèrica i romana.

A la cantonada entre el carrer del Castell i el del Pont, a un lloc molt proper a la fàbrica Supersond, el 1985 es van descobrir fragments de ceràmica pertanyents a àmfores romanes i ibèriques, i també alguns trossos de teula romana.

Si ens dirigim a la plaça del Marquès de Barberà, hem de dir que Margenat hi va trobar fa bastant temps fragments de ceràmica de vernís negre del tipus campaniana A, àmfora romana i ibèrica, i una capa de cendres a la part nord d'aquest espai.

Al passeig de la Riera, número 105, cantonada amb el carrer de la Parellada, es va practicar un forat al jardí de la casa de la família Coll que va donar com a resultat l'aparició d'uns murs acompanyats per ceràmica de vernís negre, una àmfora romana, terrissa ibera i un petit fragment de tubet de coure.

Àmfora trobada al passeig de la Riera, 105.
Arxiu GCMR-CER

Un altre punt és el que es troba a la cruïlla entre els carrers de Santa Teresa i del Castell, prop del lloc on es van fer les excavacions del 2004 abans ressenyades. Ens referim a la troballa de diversos fragments d'àmfora romana i ibera, que es conserven al magatzem del Museu de Rubí.

Al carrer de Pau Casals, prop de la cantonada amb el del Molí, van sorgir un conjunt de fragments ceràmics que varen permetre reconstruir gran part d'una àmfora romana del tipus Dressel 1C, així com restes d'altres contenidors de la mateixa època acompanyats de ceràmica de vernís negre i altres bocins de terrissa de procedència itàlica.

Àmfora romana trobada al carrer de Pau Casals.
Foto Fundació Museu-Biblioteca de Rubí

Segle I dC

Al carrer del Pont, Francesc Margenat va localitzar un fragment de nansa d'àmfora romana pertanyent al segle I dC. Així mateix, entre aquest carrer i el passeig de la Riera, es van localitzar restes d'un petit bol de vidre romà així com una moneda romana de bronze molt desgastada.

En conclusió, com ja hem avançat anteriorment, hem de dir que aquesta zona del terme de Rubí va conèixer un poblament humà durant els segles II i I aC, que es molt possible que procedís d'un despoblament gradual de la zona del turó del castell i de Can Fatjó.

També es va començar a ocupar la zona al voltant de l'actual església de Sant Pere.

No obstant, comptem encara amb molt poques dades i molt poques excavacions efectuades per poder donar una visió més propera a allò que en realitat va succeir al que ara és Rubí durant aquell període de la nostra Història.

2 comentaris:

  1. Ostres segur q si excavesim més la zona i sota les cases i edificis, trobaríem moltes més coses. Quin blog! M'agrada

    ResponSuprimeix