diumenge, 3 de juny de 2018

Rubí als anys 50

Rubí, als anys 50 del segle passat era una vila que deixava enrera les privacions de la postguerra i a poc a poc veia augmentar la seva població i el seu nivell de vida.

Una vista del centre de Rubí als anys 50.

L'alcaldia, des de 1949, estava en mans de l'alcalde Josep Fortino, que havia estat designat, com tots els batlles del franquisme, pel governador civil. L'Ajuntament estava sota el control del cap de la Falange local, Miquel Rufé (que també seria diverses vegades tinent d'alcalde de Fortino) i del delegat de Sindicats. Els regidors eren triats pel sistema dels terços (familiar, sindical i d'entitats). Era un ajuntament típic de l'època franquista, però hem de dir que aquest alcalde es va preocupar notablement per augmentar el nivell cultural dels rubinencs i de millorar les condicions de la vila. Va reeixir més en el primer d'aquests aspectes que en el segon. Ara ho veurem.

Miquel Rufé i Josep Fortino. Foto Xavier Fortino

El fet era que el cost de la vida era encara força elevat, però cal dir que varen desaparèixer aviat les cartilles de racionament i de mica en mica va anar augmentar el benestar dels habitants de Rubí. No obstant, en aquella època, especialment a finals de la dècada, van començar a aparèixer problemes d'habitatge, ja que començà el fenòmen de la immigració, especialment procedent d'Andalusia. Si el 1951 Rubí comptava amb 6.953 habitants, el 1960 la població era ja de 9.907 ànimes, és a dir, va crèixer el 42,48%. El germe de la creació de nous barris a la perifèria, en un principi amb cases d'autoconstrucció, estava ja posat: l'Escardívol, Can Fatjó i part de Ca n'Oriol.

Hi havia més problemes que calia solucionar: la manca de suficients centres sanitaris i escoles públiques (estaven actives en aquella època les Ribas i la Montserrat, a més del col·legis nacionals situats a lactual carrer del Dr. Gimbernat) i també la pavimentació de molts carrers. Tot era efecte d'aquest creixement.

Però hem de ressenyar que l'equip de l'alcalde Fortino també va implementar un seguit de millores a la vila; per exemple, la inauguració de l'Escola Professional de Nostra Senyora de Montserrat; la reforma de la plaça del Dr. Guardiet (on es va reformar la font del sortidor); l'obertura d'una oficina de correus; la urbanització de la plaça de Primo de Rivera (actual de Catalunya), amb la creació d'un estany i un nou sortidor, i l'ampliació del mercat municipal (a la plaça del Dr. Guardiet).

Nou sortidor i mercat ampliat, obra de la legislatura Fortino.

I també va donar un gran impuls cultural a Rubí. A més de la creació el 1949 de la publicació Rubricata, per suposat vinculada al règim, es van potenciar els concursos de caramelles, es va inaugurar el monument a Anselm Clavé (amb una gran concentració de corals procedents de tot Catalunya), la Biblioteca Popular, el nou Museu de Rubí, la Sala Municipal d'Exposicions, l'Escola Municipal de Música... A més, van tenir lloc els III Jocs Florals i el bateig dels primers gegants. També es revitalitzaren diverses entitats (es va reorganitzar, per exemple, l'Esbart Dansaire) i en naixeren de noves com l'Agrupació d'Escacs, l'Associació de Pessebristes i diverses corals com la Punxa i la Lira Rubinense, a més de l'Orpheus Femina.  També les companyies de teatre amateur tingueren en aquesta època el seu moment de glòria: ens referim al grup Fortitud, al de la Cooperativa, al Bambolines Club... El 1959 es va començar a triar la pubilla de Rubí. Moltes activitats tenien lloc a la Cooperativa La Rubinense i el 1957 es va inaugurar la Pista Poliesportiva d'aquesta entitat.

Estrena dels gegants, 1956. Foto Xavier Fortino

Curiosament, com veieu, l'Ajuntament franquista de Fortino va impulsar notablement la cultura tradicional catalana i cal dir que als plens es parlava català. El fet és que molts regidors procedien del món del conservadurisme cristià més o menys catalanista. També hem d'apuntar que, com és obvi, la religió catòlica dominava el panorama social i cultural de la vila. Un exemple el trobem en la gran processó de la imatge de la Verge de Fàtima que va tenir lloc l'octubre de 1950, que congregà unes 2.000 persones en un Rubí de 7.000 habitants.

Processó de la Verge de Fàtima.

L'oci dels rubinencs i rubinenques es reduïa a passejar fins a la "plaça del Domènech" i prendre algunes begudes al Gori o a altres dels no abundosos bars o tavernes de la població, així com a assistir a les sessions de cinema del Domènech, i, com no, als balls que es feien al Casino Espanyol els caps de setmana i al que tenia lloc a l'envelat que es muntava per Festa Major a la plaça de Primo de Rivera. El Casal Popular de la parròquia també oferia els tradicionals "Pastorets" i representacions teratrals. El futbol, els caps de setmana, era també una gran passió de molts rubinencs seguidors del Rubí, especialment de sexe masculí.  I a l'estiu, pocs resistien la temptació de remullar-se a les piscines municipals, que en realitat eren les basses de la Seda adquirides per l'Ajuntament. La televisió no va aparéixer a l'estat espanyol fins al 1957 i per sentir les notícies i altres programes s'utilitzava la ràdio.

Ball al Casino Español

Com a aspecte negatiu, cal dir que moltes fonts tradicionals on la gent hi acudia per fer les típiques "fontades" es van anar perdent. És el cas de la famosa font del Bullidor, que va anar quedant abandonada paulatinament i patí diversos casos de vandalisme.

Quant a aspectes econòmics, els anys 50 van ser d'un notable auge de les empreses industrials, protegides per la legislació del règim. La majoria d'elles eren encara del ram tèxtil  i a les ja existents s'afegiren de noves com l'Azamon. No obstant, van començar a sorgir altres indústries vinculades al sector metal·lúrgic i elèctric, com Tymesa, AEG, la Josa... Venien a Rubí empresaris de fora, especialment de Barcelona, a instal·lar les seves indústries al casc urbà de la població (encara no havien sorgit els polígons industrials), ja que era un lloc ben comunitat. Pel que fa a l'activitat fabril, no hem d'oblidar el tràgic accident de l'explosió de la caldera de l'empresa Viloca i Batlle (a la zona del Vapor Vell, prop de Ca n'Alzamora), amb el resultat de 10 morts.

Accident a la fàbrica Viloca

D'oficines bancàries, només hi havia dues: la del Banc Comercial de Terrassa i la de "la Caixa", a la cantonada entre el carrer Fondo i la plaça de Primo de Rivera.

Podríem dir que el mandat de Fortino, que abraça el Rubí dels anys 50, es va caracteritzar més pels seus aspectes positius (impuls de l'acció cultural i establiment i creixement d'empreses) que pels negatius (nous problemes derivats del creixement demogràfic i de la manca d'equipaments bàsics).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada