Joan Roura, un pioner de l'arqueologia a Rubí

Aquest anys, a més de commemorar els 100 anys de l'arribada del tren a Rubí, també rememoren el centenari de les primeres excavacions arqueològiques que l'Institut d'Estudis Catalans va fer a la zona de Can Fatjó, com a conseqüència precisament, del tall que es va fer al turó de Can Fatjó per poder instal·lar la via del tren.

Un dels protagonistes d'aquells moments va ser el rubinenc Joan Roura. Nascut el 1882, de pare paleta d'ofici, es va destacar notablement en l'art de la construcció. El 1912 va emigrar a Argentina, on treballar en edificacions de ciment armat. Va tornar al cap de dos anys a la nostra vila, on va dirigir diverses obres en fàbriques locals. Entre elles destaquem l'aixecament de la xemeneia de les actuals naus de l'Escardívol (a la seva època era la Pelleria). També (era membre de la Joventut Nacionalista) va edificar el local d'aquesta associació política, que ara és el Casal Popular. També va restaurar l'església de Sant Pere, el 1927.

Joan Roura amb part de la seva col·lecció. Arxiu Museu de Rubí

També, a part de la seva faceta constructora, hem de dir que, justament el 1918, amb motiu de les festes de l'arribada del tren, va organitzar una exposició de productes rubinencs.

La seva gran afició, que combinava amb la seva feina de mestre d'obres, serà sempre l'arqueologia. Ja abans i durant les obres de construcció de la via del tren, havia recollit objectes antics a la zona de Can Fatjó i també havia excavat alguna sitja, amb l'ajuda de Domènech Palet i altres membres del Centre Excursionista de Terrassa.

Excavacions de Can Fatjó el 1918. Arxiu Museu Arqueologia de Catalunya

Aquell mateix any de 1918 l'Institut d'Estudis Catalans va enviar els arqueòlegs Josep Colominas i Francesc Martorell a fer-se càrrec de les excavacions, però es van topar amb l'oposició de Joan Roura, que tenia la intenció d'instal·lar un museu pel seu compte a Rubí amb les peces que havia trobat. Poc després, a ran d'un article de Colominas que criticava l'egoïsme de certs aficionats locals, va canviar d'opinió i va decidir fer acte de donació de les seves troballes a l'IEC. I no només aixó, sinó que amb el temps, es va convertir en un gran col·laborador dels principals genis de l'arqueologia catalana dels anys 20 i 30, com en Bosch Gimpera. Així, va intervenir en excavacions fora de Rubí, a Barcelona (sitges de Montjuïc), Guissona (les restes de l'antiga ciutat romana), Boades (sepulcre romà), Ullastret (la ciutat ibèrica)...

Però no deixà mai de treballar pel nostre Rubí en aquest aspecte. Així, el 1924 el trobem formant part de l'equip de persones que va crear el Museu, juntament amb Josep Serra, Josep Vilanova, el pare Basili i el Dr. Guardiet, entre altres.

Una de les sales del primer Museu de Rubí

Al Museu de Rubí es conserva l'anomenada "col·lecció Roura", un recull de peces arqueològiques de diverses procedències, algunes de les quals són reproduccions.

Fragment de llàntia romana de la col·lecció Roura

En Joan Roura va morir el 1938. És un dels prohoms de la cultura local de Rubí de la primera meitat del segle passat, però que també es destacà en altres poblacions, especialment pel que fa a l'arqueologia.