Un bon llibre: "La vinya a Rubí. Un passeig per la història"

El passat dimarts dia 29 de setembre va tenir lloc a l'Auditori Vallhonrat un acte que culmina anys d'esforços per part de l'autora rubinenca Núria Julià. Ens referim a la presentació del llibre "La vinya a Rubí. Un passeig per la història".

Les quasi 240 planes de l'obra fan palesa la gran labor de recerca, no només a la bibliografia existent a la ciutat sobre el tema, sinó que també veiem el resultat de les entrevistes als últims pagesos, que van fer de la relació amb la terra i concretament amb el cep, la raó de la seva existència. El llibre comença amb la història del cultiu de la vinya a Rubí per enllaçar amb una explicació de les labors principals relacionades amb l'art de la viticultura, resultat sobre tot d'abundoses entrevistes i converses amb persones lligades a aquest món. Abundoses fotografies acompanyen els textos, a través de les quals ens submergim en aquest passat agrícola que va morir a finals del segle passat potser per retornar,,, alguna vegada? Qui sap! Res se li escapa a la Núria: les vinyes de Rubí, els cellers, les tasques que s'hi feien, les botigues, la comercialització del vi (fins i tot algunes receptes de cuina relacionades amb el preuat producte del cep!)...

Un moment de la presentació del llibre

Els annexos, que versen sobre diversa i interessantíssima documentació del Celler Cooperatiu i del Sindicat Agrícola són també una font d'informació de cara als estudiosos que no podrà ser deixada de banda a partir de la publicació del llibre. Finjalment, un glossari d'elements relacionats amb el món de la viticultura i la bibliografia completen l'obra.

Construcció del Celler Cooperatiu, una de les moltes
fotografies que es troben al llibre de la Núria.

Cal dir que també hi ha col·laborat estudiosos locals com Jordi Vilalta, Eduard Puigventós, Jaume Parras, Falet Bosch, Enric Escofet (estudiant d'Història) i Enric Xercavins, i, especialment Lluís Garcia, el nostre més important especialista en el món agrari rubinenc,

Un altre aspecte de la presentació, on podeu copsar la gran
assistència de públic (unes 150 persones)

Compreu el llibre si no el teniu. Tindreu a les vostres cases un magnífic estudi sobre la història i no només la història, sinó una documentadíssima visió sobre un dels aspectes en el qual Rubí ha destacat més: el vi.

Sortida a Banyoles

El passat dissabte es va fer una nova sortida del cicle "Conéixer Catalunya", destinat a descobrir racons interessants del nostre país.

Aquesta vegada ens vam dirigir a la població de Banyoles, capital de la comarca del Pla de l'Estany. L'objectiu era copsar la desconeguda per molts, però no per això menys important, arqueologia de la ciutat, siutada a la riba del "llac de Banyoles".

L'estany des del parc de la Draga. 

Compta amb dos museus, que foren visitats. En primer lloc, l'Arqueològic Comarcal, en un vell palau medieval del segle XIV. Aquí poguérem admirar uns gegantins fòssils de mamífers del terciari i quaternari, del jaciment d'Incarcal, A la planta superior hi ha exposats una sèrie de panells que ens mostren l'evolució humana i de les cultures prehistòriques. En una vitrina hi ha la famosa mandíbula de Banyoles, pertanyent a una dona Neanderthal, amb tota probabilitat. En altres espais es poden veure altres restes de les diferents etapes de l'edat de la pedra i dels metalls, procedents de la comarca.

Sala de Paleontologia del Museu Arqueològic de Banyoles

El Museu Darder està consagrat a dues grans temàtiques: per una banda hi ha un modern centre d'interpretació de l'estany de Banyoles, amb un audiovisual, i, a la planta del soterrani podem contemplar la curiosa col·lecció del naturalista Francesc Darder: animals dissecats, cranis humans.... elements de taxidèrmia, Cap al·lusió, però, al famós "negre de Banyoles".

Aus dissecades al Museu Darder

Si sortim a l'exterior dels equipaments museístics, els dos llocs més destacats quant al patrimoni arqueològic de Banyoles, i que vàrem visitar, són el parc neolític de la Draga, on un grup d'arqueòlegs ha reproduït unes cabanes de fa 7.200 anys i on es fan visites guiades, i les restes de la vil·la romana de Vilauba, a la localitat de Camós, En aquest cas (a l'igual que a la Draga) encara es fan excavacions, però ja hi podem observar una sèrie de panells explicatius que fan una mica més entenedora la visita.

Parc Arqueològic de la Draga

Per concloure l'excursió, ens vam aturar al poble de Palol de Revardit, on vam poder copsar l'esmerada cura amb què ha estat restaurat el conjunt de l'església de Sant Miquel i del castell dels Palol. És una mostra de l'elevat nivell de vida i benestar de la comarca del Pla de l'Estany, que cuida com pocs llocs es fa, el seu patrimoni cultural.

Conjunt medieval de Palol de Revardit

"La vida a pagès. L'estudi de la masia catalana"

Al Museu Municipal Castell podem contemplar des del passat 15 de setembre una exposició sobre les masies de Catalunya i les illes Balears: "La vida a pagès. L'estudi de la masia catalana", de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el grup BBVA.

Aquesta mostra, que es pot visitar fins el 25 d'octubre, ha estat cedida per la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, que administra els fons de l'obra social de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell.

Es tracta de presentar al públic els fons d'un gran projecte d'investigació sobre les masies catalanes i baleàriques que l'industrial Rafael Patxot va tenir "in mente" i que va encarregar al Centre Excursionista de Catalunya, amb l'objectiu de publicar una gran obra que analitzès la masia en tots els seus aspectes, tant arquitectònics com socials, culturals, etc. Els treballs s'iniciaren el 1923 i quedaren avortats el 1936 per raons que tots coneixem. Així, al llarg d'aquells anys un grup d'investigadors del CEC, de la secció Estudi de la Masia Catalana, van recòrrer tot el nostre país i les illes Balears per documentar la vida dels pagesos i plasmar en aquell projecte el que consideraven l'essència de la catalanitat.

Varen poder catalogar 1.500 masies i en resten d'aquella meritòria feina e més de 7.700 fotografies, fetes per prestigiosos professionals de la imatge d'aquella època (aquí en mostrem tres). Tot aquest fons, resultat de la recerca interrompuda per la guerra i el posterior exili de molts que hi treballaven, fou cedit finalment el 1975 per Núria Déletra-Carreras Patxot, descendent de Rafael Patxot, al Centre Excursionista de Catalunya.

A Rubí, com ja hem apuntat en anteriors entrades, també conservem bastants testimonis de l'antiga vida a pagès, en la forma de velles masies que encara romanen en mig dels camps i boscos del nostre entorn. No obstant, no poques d'elles es troben en un estat lamentable quan no totalment esfonsades o simplement desaparegudes.

Can Calopa, masia de Rubí en estat de degradació.
Foto Jordi Vilalta

Cal conscienciar, tant a la gent com a les administracions, de la importància de preservar aquest ric patrimoni arquitectònic i també etnogràfic, ja que conforma un dels pilars de la nostra identitat com a poble. Què seria dels camps de Catalunya sense les seves entranyables masies?

Can Pi de Vilaroch el 2010. Foto Jordi Vilalta.

La celebració de l'11 de Setembre, una festa de tots i totes


El passat 11 de setembre, com és habitual cada any, el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí i el Centre d'Estudis Rubinencs van dipositar la seva ofrena floral davant l'estàtua realitzada per Pepa de Haro, a la plaça de l'11 de Setembre.

D'aquesta manera, ens sumem a tota una sèrie d'entitats que desitgen cada Diada, retre homenatge a totes els persones que han lluitat al llarg de la història per la defensa de les nostres llibertats nacionals.

Ara bé, dins del context actual, en què sembla que s'han radicalitzat les postures tant catalanistes com unionistes, i en què les qüestions que afecten a la política copsen cada vegada més els medis de comunicació, és ètic que una entitat com la nostra, que sempre ha defensat la pluralitat ideològica entre els seus membres i que ha de donar com a resultat una sana postura neutral davant el coneixement i la divulgació de la història, participi en un acte polític?

De fet algunes vegades ja hem estat cridats per alguna formació política local per tal de participar en alguna activitat com alguna xerrada o excursió (cas d'Alternativa Ciutadana de Rubí). Són casos puntuals en què hem intervingut per aportar coneixements relatius a aspectes històrics d'una qüestió determinada. A l'igual que si una persona particular ens demana algun tipus d'informació que disposem.

A banda d'aquestes col·laboracions, sempre hem defensat la neutralitat i el no posicionament ideològic, Això no vol dir que tinguem socis i col·laboradors compromesos amb determinades postures polítiques i que participen activament amb nosaltres, tant amb articles al nostre Butlletí com en conferències... Però la nostra línia és, en conjunt, el respecte i la neutralitat.

Pel que fa a la celebració de l'11 de Setembre, la considerem com una festa de tots els ciutadans, ciutadanes i entitats, de la mateixa manera que es fa a qualsevol país del món, sense defensar cap ideologia concreta. Honrem, com es fa a totes les nacions, els nostres predecessors, i això no treu que respectem les postures individuals dels membres de les nostres entitats.

La història de Rubí a través dels seus mapes

L'estudi de la cartografia antiga és una eina imprescindible per comprendre l'evolució del territori. També les fotogràfies aèries, que, com és lògic, tenen un límit temporal. Tot ens ajuda a percebre com les persones han anat conquerint la natura amb les seves edificacions, carreteres, ferrocarrils...

Sobre aquest tema, cal destacar una nova eina informàtica, que, a més del seu interès historic, també té una vessant "lúdica" i que està a l'abast de qualsevol persona: es tracta de "L'ull del temps", que ha presentat fa poc l'Institut Cartiogràfic i Geològic de Catalunya. Aquí en teniu el "link":

http://betaserver.icgc.cat/visor/catalunya_ull_del_temps.html#15/41.4121/2.2201

A través d'aquesta eina es pot veure l'evolució del territori català des de 1945. En realitat hi ha dues opcions: 1945 i 1956, a triar. En moure el ratolí per la pantalla de l'ordenador es visualitza una àrea circular que mostra com era en l'any que hem triat.

Es basa aquesta informació que ara s'ofereix al públic en els vols fotogramètrics realitzats per la força aèria dels EUA els dos anys esmentats.

No obstant, a part de l'Ull del Temps, l'historiador també compta amb moltes altres eines que proporcionen els arxius municipals i d'altres titularitats (parroquials, privats...). Ens referim a mapes però també a projectes de ciutat, que en molts casos no es varen realitzar, però que serveixen per veure les intencions dels dirigents de l'època en qüestió.

 En el cas de Rubí cal destacar el mapa cadastral de 1854 que es conserva a la rectoria de Sant Pere de Rubí i que pertany al fons del Museu de Rubí. Fou realitzat per Mn. Joan Malet i indica totes les propietats rurals de la població d'aquella època. D'èpoques posteriors també conserva, tant el  Museu com l'Arxiu Municipal de Rubí, interessants planells, com el de 1866, de rectificació del camí de Rubí a Martorell, que passava travessant la riera (Arxiu Municipal), o un altre de 1862, d'unes obres que es volien fer al carrer de Terrassa (Museu de Rubí), o el projecte de fer un carrer que connectés la plaça de la República (actual del Dr. Guardiet) amb el carrer de San Buenaventura (actual de Maximí Fornés), de 1873 (Arxiu Municipal)... i no diguem els grans plans urbanístics no realitzats: el de 1875 (que contemplava edificar a l'Escardívol, a l'actual plaça del Domènech, etc, etc), o el de 1965, en el qual també es preveia construir a la inundable zona de l'Escardívol.

"Proyecto de Reforma, mejora y ensanche del pueblo de Rubí", 1875
Arxiu Municipal de Rubí

La història de l'evolució de la nostra ciutat es pot veure reflectida en els mapes, tant del Rubí que va ser com del que es pretenia ser.