Al Rubí de principis dels anys 30 del passat segle, l'activitat fabril ja constituïa un dels principals motors de l'economia local, prefigurant un futur, ja a la segona meitat del segle passat, bàsicament centrat en la indústria. Tenim dades que el 1932 una tercera part de la població de Rubí encara treballava al sector primari, però un 55 % ja prestava els seus serveis a alguna fàbrica, o bé estava emprat en la construcció o en oficis artesanals (fusters, ferrers, forners...). L'any següent, 1933, en què es va celebrar el centenari de la primera fàbrica instal·lada a la població, que era considerada la de "les Fonts" (actuals naus de l'Escardívol) i no la de "la Llana" com està establert actualment en la historiografia local, el setmanari Endavant va publicar una edició especial dedicada a les indústries de Rubí, entre molts altres aspectes de la vida de la població.
 |
| Naus de Rubí Industrial, SA, el 1933. Font: Endavant, 31-12-1933 Acolorida mitjançant IA |
Aquell any Rubí comptava amb 1.700 treballadors i treballadores, la majoria de Rubí però també acudia gent dels pobles de la rodalia a prestar els seus se serveis a les fàbriques de la nostra vila. Existien 45 indústries i tallers a Rubí, la producció més important de les quals, i la que ocupava més persones, era la tèxtil, concretament els teixits de llana i cotó. Les empreses que es dedicaven a altres sectors tenien un caràcter més familiar. Així, tenim els tallers "d'en Gaspar", el de l'"avi Llorenç", etc.
Rubí comptava amb una gran diversitat industrial. D'aquestes 45 fàbriques i tallers, 20 es dedicaven al tèxtil; 2 a la confecció de la pell; 5 eren del sector de l'alimentació, una a les arts gràfiques; 6 al material de construcció (mosaics, pedra artificial...); 9 eren metal·lúrgiques i 2 eren de material elèctric. La força total emprada era d'uns 2.000 cavalls de vapor.
Als anys 30 ja la majoria de les fàbriques funcionaven amb corrent elèctric, que havia arribat a Rubí a finals del segle XIX, i algunes tenien la seva pròpia central productora d'electricitat. Però també hem de dir que moltes indústries de Rubí, seguint la tradició iniciada al segle anterior, estaven situades al costat de la riera, ja que l'aigua sempre havia estat la principal font d'energia per a moure la seva maquinària.
La proximitat amb nuclis com Barcelona i Terrassa (gràcies a la línia ferroviària) facilitava el comerç i la integració al cinturó industrial català. A aquest efecte s'ha de dir que també hi havia un altre lligam especial amb Terrassa, atès que molts tècnics de les fàbriques rubinenques van rebre formació a l'Escola Industrial d'aquella població.
No tot van ser flors i violes no obstant. El 1934 va esclatar una crisi industrial que va unir-se a la gran conflictivitat social i política del moment. També és l'any de proclamació d'un fallit Estat Català i de la gran revolta dels miners asturians. La crisi va afectar molts sectors de l'economia i també les butxaques de moltes persones. Moltes fàbriques van haver de tancar i acomiadar obrers i obreres, també a Rubí, com veurem en estudiar els casos concrets que veurem més avall (Rubí Industrial, Casa Serrat...). També fins i tot hi hagueren alguns atemptats amb bombes casolanes. I com hem d'oblidar l'esclat de la guerra civil i el procés de col·lectivització de moltes empreses, ja el 1936, a penes dos anys després! Però això ja seria tema d'una altra entrada.
Tot seguit passem a enumerar, sense pretensions d'exhaustivitat, les principals indústries que operaven a Rubí durant els anys 30, començant per les que ja estaven instal·lades des de feia temps, i, en un segon apartat, les que es van crear durant la dècada que estem tractant.
Empreses ja existents amb anterioritat
Començaren per enumerar les que es dedicaven al sector tèxtil, el més important de l'activitat industrial de l'època per seguir després amb les consagrades a a altres activitats, com les de materials elèctric, ceràmica, arts gràfiques... Moltes van ser creades als anys 20, un període de notable expansió de les manufactures nostrades, potser dins del context de pacificació social creat per la Dictadura de Primo de Rivera.
- SA Rubí Industrial
La fàbrica havia estat construïda entre 1836 i 1837 mercès a la societat Menard i Vall. Després de passar a ser gestionada per moltes societats i canviar de propietari, el 1921 va passar a ser la Societat Anònima Rubí Industrial. Instal·lada al carrer de Cadmo i regentada els anys 30 per Joan Arch, elaborava teixits de llana, de seda, de cotó, mescles, aprestos i, sobre tot, estampats. També feia blanqueig i acabats. A la revista Activitas d'octubre de 1932 la defineix com uno de los primerísimos valores del Arte Téxtil Catalán. El 1933 va patir un incendi i l'any següent va fer suspensió de pagaments. Durant la guerra civil seria incautada i s'hi fabricaria material de guerra.
 |
| Sala d'acabats de Rubi Industrial. Font: Endavant 31-12-1933. Millorada a través d'IA |
-Josep i Francesc Serrat (cal Serrat)
Des de 1891, es trobava ubicada a la zona de can Rosés i elaborava teixits de cotó i de seda artificial per a empreses. Les oficines i magatzems es trobaven a Barcelona.
- Pich Aguilera Hermanos (la Seda)
Activa des de 1896, el 1932 tenia una plantilla de 300 obrers i obreres. En època de la II República el gerent era el regidor Miquel Segura, de tendència republicana federal. La seva gran producció eren els teixits de seda.
 |
| La fàbrica Pich Aguilera als anys 30. Arxiu fotogràfic del Museu de Rubí |
Joan Bertrand havia adquirit el 1914 les naus dels germans Ribas, a l'altra banda de la riera, que serien a partir d'aleshores anomenades "el Vapor Nou", en contraposició al complex del "Vapor Vell", situat a la zona de Ca n'Alzamora. La fàbrica , que produïa llençols, teixits de cotó i panes, va tenir el nom de Bertrand Comercial Anònima des de 1933 i tenia oficines a la ciutat comtal. Joan Bertrand era molt religiós i va efectuar obres benèfiques com la guarda de treballadors malalts, que va encomanar a les monges carmelites de Sant Josep. A la guerra civil l'empresa seria col·lectivitzada.
 |
| El conjunt del Vapor Nou a la primera meitat del segle passat. Postal d'Àngel Toldrà. Arxiu GCMR-CER |
- Ramon Prat, SA ("les Vetes")
Al lloc on actualment hi ha un descampat utilitzat com a pàrquing al carrer de la Plana de Can Bertran, fa més de 30 anys s’hi trobava l'empresa Ramon Prat, SA, coneguda popularment com “les Vetes” o “cal Prat”. Fundada el 1914 per l’empresari manresà Ramon Prat Galtés, la fàbrica realitzava tot el procés de producció tèxtil, des del tractament del fil fins a l’acabat i l’emmagatzematge dels teixits. El sobrenom de “les Vetes” provenia dels seus productes més destacats: les cintes de cotó i de goma elàstica, comercialitzades com a “Cintes Rubí”, així com altres tipus de cintes com les de “dentetes de rata” i les ondulines. La fàbrica va mantenir la seva activitat durant tot el segle XX, però va desaparèixer als anys 90.
 |
| La fàbrica de "les Vetes" als anys 20 del segle passat. Font: Anuari 1924-1925 Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona. |
- Fàbrica de Miquel Villà ("Cal Mosques")
Situada al costat de la riera (concretament l'adreça social era el carrer de la Riera, 15) i desapareguda el 1962 a causa de la rierada, aquesta empresa tèxtil propietat de Miquel Villà ja existia des de 1921 i donava feina a 100 persones. Durant els 30 s'hi va fer una nova construcció a fi d'instal·lar-hi 20 telers automàtics procedents d'Alemanya, a fi de teixir cotó i elaborar matalassos. No obstant, el 1935 es va enfonsar la biga principal que sostenia l'edifici i es va parar un temps la producció de la fàbrica per tal de reparar aquest incident. En Josep Sapès ens indica una dada curiosa: en aquell temps unes naus de l'empresa van allotjar una petita fàbrica de pells que era regentada per la família Ribó.
- Cal JorbaEra la delegació a Rubí de l'empresa "P. Jorba i fills, SA", que introduí a Catalunya el concepte de grans magatzems. En un primer moment, des de 1922, quan l'empresa era dirigida per Joan Jorba, es trobava a l'actual carrer de Maximí Fornés, i produïa teles de llana, cotó i seda que eren venudes als magatzems dels Jorba a Barcelona i Manresa. El 1928 es va traslladà al carrer del Dr. Gimbernat i seria col·lectivitzada a la guerra civil. Aquesta empresa desapareixeria definitivament el 1978.
 |
| Interior de la fàbrica de Cal Jorba. Font: Anuari 1924-1925 Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona. Millorada a través d'IA |
- Blondes Martí, Montmany i Gaju, SL
Des de 1926 estaven situades al carrer del Dr. Gimbernat, entre le basses de la Seda i la font del Bullidor, i els propietaris eren Pere Gaju, Joan Monmany (alcalde de Rubí durant la Dictadura de Primo de Rivera) i Josep Martí (tècnic industrial). Elaboraven blondes que eren tenyides a Barcelona. El 1935 la f'àbrica va patir una petita crisi i Monmany i Gaju van abandonar la societat. Tot i així aquesta empresa va subsistir fins a l'esclat de la guerra civil i el 1939 Josep Martí marxaria a Barcelona,
- L. A. Sedó en comandita (Can Sedó)
Una sucursal de la colònia Sedó d'Esparreguera fou instal·lada a Rubí el 1928 prop de Ca n'Alzamora, impulsada per Antoni Sedó Peris-Mencheta, que adquirí la fàbrica de teixits de seda de Joan i Josep Tey i la va ampliar per dedicar-se a la producció de teles de cotó, llana, seda i barreja. El 1932 hi treballaven 132 persones i dos anys després es va ressentir de la crisi de 1934 i es va produir algun episodi de conflictivitat laboral. L'energia elèctrica era subministrada per la "Cooperativa de fluido eléctrico".
- Altres fàbriques tèxtils o tallers de menor importància
Constatem l'existència de petits tallers o "fabriquetes" dedicades a la producció tèxtil, de caire familiar, amb poc personal a la seva plantilla, com és el cas del taller de Joan Debant, situat al carrer de la Riera, 2-4 ,que des de 1927 produïa gèneres de punt com peces de roba interior, vestits, boines... També hem de destacar el taller de Josep Bartra, que des de 1930 estava situat al carrer de Víctor Balaguer i es dedicava a elaborar cintes de cotó; el de Pere Salom, des de 1922, al carrer de Concepción Arenal (passeig actual de la Riera), 14, que tenia una plantilla de 28 obrers i fabricava teixits de seda, llana i cotó; Cal Pere de la Fàbrica o "la Fabriqueta", propietat de Pere Escayol, creada el 1915, que estava situada al carrer de Quevedo, 16 i produïa folres i jocs de taula endomassats, i l'adoberia de pell de Benet Ribó, instal·lada al carrer de la Riera, 11, des de 1920.
- Miquel Palau
L'antic molí fariner medieval dels Bessons, que era al costat de la riera, al segle XIX fou
transformat en una fàbrica de bales de pedra per a jocs infantils, que seria durant
molt de temps l’única de l’estat espanyol en el seu gènere. Als anys 30 del
segle passat fou traslladada al centre de Rubí, al carrer de Frederic Soler (ara Sant Sebastià), 18, i estava a càrrec de Miquel Palau.
- Antoni Pons ("Cal Ferrer de Tall")
El taller era situat al carrer de Fermín Galán (actual de Narcís Menard), 6, des de 1885 i elaborava eines de paleta i de tall.
- Artur Canela
El seu taller era situat al carrer de Rafael de Casanova des de 1920 i elaborava eines del camp i altres elements de forja.
- Ramon Melio ("la Serra")
També dedicat al ram del metall, fabricava serres mecàniques des de 1928. El taller estava situat al carrer de J. Nàkens (ara de Sant Pere), 61.
- Silvestre Torra
Aquesta serralleria instal·lada des de 1925 al que als anys 30 era l'avinguda de la República (ara avinguda de Barcelona), núm. 23, es dedicava a fabricar premses de vi, cuines econòmiques, romanes i treballs de forja.
- Serralleria Solsona
Situada al carrer de Cervantes, 53 (actual número 49) des de 1925, estava regentada pels germans Josep i Ramon Solsona i fabricaven elements de forjat d'altíssima qualitat.
 |
| Interior de la serralleria Solsona a l'actualitat. Encara es conserven molts elements antics. Foto: Jordi Vilalta |
- Les bòbiles
Està documentada l’existència de la bòbila de Joan Vallhonrat, situada on actualment hi ha la benzinera Julià, a la sortida de Rubí en direcció a Sant Cugat. També es té constància de la bòbila que, des de 1920, era propietat de l’industrial terrassenc Jaume Almirall i d’un enginyer tècnic de la Companyia de Ferrocarrils de Catalunya. La seva funció, entre altres,era elaborar material ceràmic de construcció per tal de construir el túnel de la via del ferrocarril elèctric cap a Sabadell. Posteriorment varen llogar el terreny per a la cria de xampinyons, fins el 1935. El 1936 es trobava en procés de ser adquirida per Josep Saltó, que no en va prendre possessió fins després del parèntesi de la Guerra Civil, període durant el qual havia estat col·lectivitzada.
- La terrisseria de "cal Gerrer"
Ja existia des de mitjans del segle XIX al lloc que seria posteriorment el carrer de Cervantes, 75. Als anys 30 estava regentada per Lluís Duran, que va substituir la força manual per fer atuells per l'electricitat. Tenia la botiga en aquell temps al passeig d'Alfonso Sala (ara de Francesc Macià), que després seria Electrodomèstics Castellana.
- Marian Altés
Des del 1923 es dedicava a elaborar mosaics i es trobava al carrer de Cervantes.
- Miquel Solà ("Cal Dents")
Un altre fabricant de mosaics era Miquel Solà, que tenia des de 1923 el taller al passeig de Prat de la Riba, 2 (era l'actual bar "La Cantonada"). Eren produïts mitjançant "màquina a palanca", tal com ens diu l'Endavant abans esmentat. Tenia la representació a Rubí de les marques Uralita, Asland i Ciments Samson.
- Josep Pernas
Era un fabricant de pedra artificial situat al carrer de Coello des de 1926.
- La impremta de Salvador Casanovas
El 1906 Salvador Casanovas adquirí la impremta de Màrius Bas al carrer de Pi i Margall, 24 (actual de Maximí Fornés) i hi esablí una impressora tipogràfica. Als anys 30 editava publicacions com Endavant i Saba Nova.
- Editorial Rubí (impremta Torrella)
Des de 1925 estava situada al carrer de la Unió, 6, i era una impremta regentada per Sebastià Torrella. Entre les publicacions que imprimia destaca el setmanari Endavant.
- Fassina de Pau Aguilera
Es trobava al carrer de la Parellada, a l'altra banda de la riera. Es dedicava des del 1893 a la destil·lació d'alcohols i també a produir misteles.
- El Celler Cooperatiu
Atesa la funció dels cellers cooperatius consistents en elaborar el vi a partir del raïm dipositat pels cultivadors, formen part de l'anomenada indústria agroalimentària i no podem deixar d'esmentar-lo en aquesta entrada. L'edifici va ser construït entre 1919 i 1921, amb disseny de Cèsar Martinell a iniciativa de la junta local de la Unió de Vinyaters de Catalunya, vinculada a la conservadora Cambra Agrícola Oficial. El 1932 el celler es va desvincular definitivament de la Cambra Agrícola i es va constituir com a sindicat agrícola; també shi construí un edifici d'oficines. En aquests anys de la República, presidit per Vicenç Fontanals (1930-1934) i Lluís Boguñà (1935-1936), es disparà la seva activitat i a les portes de la guerra civil arribà a aplegar una gran quantitat de socis (550 el 1936).
 |
| El celler cooperatiu de Rubí els anys 30. Foto Roset/Arxiu Municipal de Rubí |
El 1922 Ramon Ratés va començar a dedicar-se a la fabricació de begudes carbòniques a l'establiment situat a la font del Bullidor, que després ell mateix repartia per Rubí amb un carret. Poc després la va traspassar al seu germà Xies i posteriorment la fàbrica es traslladaria al carrer de Mendizábal (actual de l'Historiador Josep Serra), on seria regentada per Joan Ratés als anys 30. Una altra fàbrica de begudes carbòniques era la de Joan Martí, al passeig de Francesc Macià, 48.
- Fàbrica de pastes de sopa "Fill de J. Aliart"
Va ser fundada el 1883 i des de 1905 es trobava al carrer de Víctor Hugo (actual de Sant Jaume), 5-7. Produïa pastes per a sopa (fideus, macarrons, betes sevillanes...), de la marca "Ibur" ("Rubí" a l'inrevés).
- Manufactura d'articles de goma EFG ("les Gomes")
La fàbrica era situada al carrer de Balmes, 23-25 des de 1917 i elaborava objectes de goma amb finalitats ortopèdiques, entre altres.
- Pere Martí ("el Cadiraire")
Fabricava malles, cadires i feia torneria de fusta en general. Estava situat al carrer de Cabrinetty (actual de Pere Esmendia), 11, des de 1918.
Empreses sorgides als anys 30
A més de ressenyar les indústries i tallers aparegut en aquesta dècada, també farem esment de les instal·lacions preexistents que en a l'època que tractem inicien un canvi d'activitat a causa del canvi de propietaris o altres raons que esmentarem. Començarem per les dedicades al tèxtil i seguirem per les que estaven incloses en altres sectors,
- Fàbrica de Miquel Serra ("Cal Segura")
Des de 1932 estava situada al complex del Vapor Vell i elaborava teixits de seda, llana i cotó.
- Gaspà, Oliart i Bustindui SL ("Cal Gaspà")
Va ser fundada el 1931 a la zona de Ca n'Alzamora, al Vapor Vell en una nau que ja existia des de 1833. El propietari principal era Josep Gaspà i Parramon i, amb una plantilla inicial de 14 treballadors i treballadores sota la direcció de Ricard Boldó, produïa teixits de cotó i seda artificial (folres, ornamentació per a vestits, gorres i boines...).
- Cooperativa "La Primitiva"
La fàbrica Foz i Cia, creada el 1923 a la zona de Can Rosés dins d'un petit complex industrial existent des de finals del segle XIX (cal Serrat, ja esmentat anteriorment), va adquirir el 1933 forma d'una cooperativa que va ser anomenada "La Primitiva", que es dedicava a fabricar blondes i d'aquí venia que popularment rebés el nom de "les Blondes". Donava feina en aquell moment a 130 treballadores, 3 manyans, 8 contramestres i 15 mossos i xofers, segons dades ofertes per l'historiador Eduard Puigventós. També aquí va tenir ressò la crisi de 1934, ja que l'empresa va tancar portes deixant sense feina a 170 persones.
- Antoni Gimo
La seva fàbrica es trobava al passeig de Prat de la Riba des de 1931 i es dedicava a la maquinària tèxtil: corrons i gravats per estampar teles.
- Taller d'Andreu Feliu
No sabem si va sorgir abans dels anys 30, ja que la publicació Endavant de 31 de desembre de 1933, que l'esmenta, no indica l'any de la seva creació. Es dedicava al desllanatge de pells i era situada al carrer de Pi i Margall (actual de Maximí Fornés), 68. Un cop despresa la llana, aquesta era portada a les fàbriques tèxtils, i la pell, a les adoberies.
- Fàbrica de Joan Fàbrega
El 1933, tal i com ens explica l'Endavant de 31 de desembre d'aquell any, elaborava productes de gènere de punt i roba interior de llana i cotó. Es trobava al carrer de Salvador Seguí (actual de Sant Cugat), 21 bis.
- Azamon, SA
Es trobava des de 1925 a les naus propietat de Bertrand, CA a l'àrea de ca n'Alzamora i en un principi era una societat anònima que importava i venia adobs nitrogenats. Va començar els anys 30, un cop adquirida per una empresa anglesa (Imperial Chemical Industries), a fabricar tanques metàl·liques per a roba, de les marques Relámpago i Cremallera. El director era el britànic George Held. Cal destacar que l'any 1935 (ja hem indicat anteriorment que e 1934 s'iniciaria un període de convulsió social a l'activitat industrial del país) hi hagueren dos atemptats amb bomba casolana, un consumat i una altre que es va evitar a temps.
Tot i així l'empresa va seguir endavant i va augmentar la seva plantilla, de tal manera que el 1936 comptava amb uns 70 obrers i obreres.
- Elèctrica Rubí, SA ("Els Timbres")
Creada i instal·lada a l'altra banda de la riera el 1932, entre la que en aquell temps rebia el nom de plaça de García Hernández (actual del Marquès de Barberà) i el passeig de Concepción Arenal (ara de la Riera), comptava inicialment amb una plantilla de 60 obrers i obreres i tenia oficines a Barcelona. Elaborava material elèctric de tot tipus: gramoles, timbres, interruptors, ventiladors, transformadors, elevadors, reductors, resistències, aparells de ràdio, innovadores planxes elèctriques amb termòstat de la marca Automàtica Rubí i Superautomàtica Rubí", etc.
Durant la guerra civil es va dedicar a fabricar material de guerra. Posteriorment, el 1941, seria adquirida per l'empresa alemanya AEG. Avui en dia està desapareguda a causa d'un incendi als anys 70.
- Josep J. Sicart
Un altra fàbrica de material elèctric va obrir els seus tallers el 1933 al carrer de Castaños, 1. Elaborava ràdios, timbres i altres elements. El despatx, com moltes altres indústries de Rubí, es trobava a la ciutat de Barcelona.
- Taller de Pere Ramoneda ("Cal Peretet")
No sabem la data de creació d'aquest taller, però figura esmentat a la publicació Endavant de 21 de desembre de 1933 com a plenament operatiu en aquell any. Estava situat al carrer de Frederic Soler (actual de Sant Sebastià) i fabricava pedra artificial i ciment armat.
- Joan Heil
També desconeixem quan es va fundar aquesta fàbrica de productes de metall i ferreteria naval situada al carrer de Nàkens (actual de Sant Pere), 71.
- Tomàs Piris
Situada al carrer de Cabrinetty (Pere Esmendia actualment), 25, des de 1932, fabricava joguines.
- Joan Jansà
Situat al complex delVapor Vell des de 1932, triturava grans per fer pinso per al bestiar.
- Successors de Francesc Vidal (La cartronera)
A la fàbrica més antiga de Rubí (1824), que abans s'havia dedicat a l'elaboració de llana, el 1932 la família de Josep Úrsul Vidal (l'empresa es va anomenar oficialment "Successors de Francesc Vidal")es dedicava a elaborar cartró. No tenim dades de quan va començar a funcionar aquesta activitat, però sabem que duraria fins a 1939 després d'un breu període en què l'empresa fou incautada.
A manera de conclusió
Durant els anys trenta Rubí ja es trobava immers en un important procés d’industrialització. Mqalgrat que gran part de la població encara treballava encara al sector primari, l’any 1932 més de la meitat dels habitants ocupats ja presrtaven els seus serveis en fàbriques, en la construcció o en oficis artesanals. A més, el 1933 hi havia 45 indústries i tallers i uns 1.700 treballadors i treballadores, fet que demostra el pes que havia adquirit la indústria en l’economia local.
El sector tèxtil era clarament el més important, tant pel nombre d’empreses com per la quantitat de persones que ocupava. No obstant, Rubí presentava una indústria força diversificada, amb activitats relacionades amb la metal·lúrgia, els materials de construcció, l’alimentació, les arts gràfiques i el material elèctric. Ès a dir, la industrialització rubinenca no depenia exclusivament del tèxtil.
Un altre aspecte que cal destacar és la modernització de la producció. La majoria de fàbriques ja utilitzaven electricitat, encara que la riera continuava tenint importància per la tradició d'aprofitar la seva aigua com a font d'energia. Al mateix temps, la proximitat i les comunicacions ferroviàries amb Barcelona i Terrassa van facilitar el comerç, la formació de tècnics i la integració de Rubí dins del cinturó industrial català.
Finalment, aquest creixement industrial no va ser exempt de períodes difícils. Així, la crisi de 1934 va provocar tancaments d'empreses, acomiadaments i una gran conflictivitat laboral i social. Posteriorment, l'esclat de la Guerra Civil el 1936 va comportar la col·lectivització o confiscació de diverses fàbriques i, en alguns casos, la seva transformació per produir material de guerra, però això ja seria tema d'una altra entrada.
Per tant, podem dir que els anys trenta es poden considerar una etapa crucial en la consolidació de Rubí com a nucli industrial. La gran quantitat i varietat d'empreses, el predomini del tèxtil, la modernització tecnològica i les connexions amb altres centres industrials van establir les bases del desenvolupament fabril posterior de Rubí malgrat les crisis econòmiques i els conflictes polítics i socials de la primera meitat dels anys 30.
Bibliografia bàsica
- Batalla, R., 2015: "Rubí: creixement i transformació de la ciutat durant el franquisme", Butlletí, 64, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Rubí, juny de 2015, p. 2-37.
- Bel, P., 2003: "Ferrers i ferreries a Rubí: la seva història", Butlletí, 47, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Rubí, p. 6-31.
- Bel, P., 2025: "Ramon Ratés i la font del Bullidor. Història d'un desconegut prohom de Rubí", Butlletí, 90, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Rubí, juny de 2025, p. 26-29.
- Endavant, 31 de desembre de 1933.
- Giménez, N., 2020: "El Celler Cooperatiu de Rubí", Butlletí, 80, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Rubí, desembre de 2020, p. 6-12.
- Giménez, N., 2022: "Ramon Solsona, un home de ferro", Butlletí, 84, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Rubí, juny de 2022, p. 22-37.
- Julià, N., 2015: La vinya a Rubí. Un passeig per la història, Rubí.
- Molinero, C., i Ysàs, P., 1986: "Rubí al segle XX: una vila en transformació", a Aproximació a la Història de Rubí, Ajuntament de Rubí, p. 221-279.
- Pereira, C., 1998: Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització, Beques per a la Recerca, El Castell. Ecomuseu urbà, Rubí.
- Pi, A., 1989: "Breu estudi sobre la presència britànica a la fàbrica de cremalleres de Rubí", XXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, vol. II, Fundació Museu-Biblioteca de Rubí i Centre d'Estudis Rubinencs, Rubí, p. 289-291.
- Sapès, J., 1982: El Rubí d'ara fa cinquanta, seixanta anys..., Impremta Torrella, Rubí.
- Torné, M., 2002: L'Abans. Rubí. Recull Gràfic 1872-1965, Editorial Efadós, el Papiol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada