dimarts, 20 d’octubre de 2020

Els Torrelles, senyors de Rubí

L'any 1297 Dalmau de Sant Martí i la seva muller Elisendis van vendre el castell de Rubí a Arnau de Torrelles, amb la qual cosa s'inicia el període del senyoriu d'aquesta important família al terme de Rubí, que duraria fins a mitjans del segle XV, quan ja no serien senyors feudals de Rubí sinó només propietaris del castell i les seves terres. Cal apuntar aquí, no obstant, la possibilitat que fos en una data potser no tant antiga, ja que, com ens explica Josep Maria Vila (1993) de vegades, a l'edat mitjana, es falsificaven documents, de tal manera que aquest estudiós sospita si en realitat els Torrelles ja estaven al nostre terme com a senyors a principis del segle XIV.

Reconstrucció del primer castell de Rubí, segons Pere Bel

Hem de dir també que en aquells anys en torn al 1300 aproximadament les tres quartes parts de la propietat alodial de les terres del terme era del castell, mentre que la restant quarta part pertanyia al monestir de Sant Cugat del Vallès. No hem d'oblidar, però que el nostre castell, com tants d'altres de la geografia catalana, estava infeudat al poderós vescomte de Cardona, a la vegada vassall del comte de Barcelona. Per altra banda, alguns terrenys de l'actual terme de Rubí eren feus de la catedral de Barcelona i és que en l'època del feudalisme les institucions religioses com monestirs, esglésies i catedrals també tenien les seves terres i vassalls. 

En aquella època l'edifici actual del castell era una domus o residència dels Rubí, des de 1233. El castell pròpiament dit, el que compraren els Torrelles, es situava al costat de l'ermita de Sant Genís, que era la seva capella castral. Sembla ser que abans de l'arribada dels Torrelles, la vella fortalesa es trobaria en cert mal estat (de fet havia estat construït al segle X o fins i tot al IX), ja que segons un document de 1328, per ordre d'Arnau de Torrelles, que no sabem si era l'Arnau que comprà el castell o el seu fill, del mateix nom, va manar a través del seu batlle, que tots els homes del terme participessin en una obra per reparar-lo.També s'ha de ressenyar que els Torrelles, al segle XIV, no vivien al castell, sinó que aquest era administrat per un saig que feia les funcions d'un masover. Pel que fa a tasques administratives del féu de Rubí, se n'ocupava el batlle.

Escut heràldic dels Torrelles

Arnau fill, que, per cert, havia participat a l'expedició a Sardenya de 1324 promoguda pel rei Jaume II, és esmentat el 1336 i el 1346 com a senyor de Torrelles i de Rubí i sabem que el 1342 va servir al rei Alfons III com a diplomàtic i militar.

Ramon de Torrelles, germà d'Arnau fill, figura com a senyor de Rubí en documents datats entre 1347 i 1383 Un nét d'aquest Ramon, amb el mateix nom, va ser l'últim senyor del castell de Rubí a principis del s. XV, a més de tenir els de Sant Boi i Castellví de Rosanes. 

El 1361 Ramon de Torrelles es va emparar (a causa d'uns plets) del casal dels Rubí (l'actual castell, com hem dit) i abandonaren el vell castrum. Més endavant, cap al 1380 els Torrelles també es varen apoderar d'alguns drets i pertinences de la casa dels Togores al terme de Rubí. 

L'actual castell, abans dels Torrelles, residència de la
família Rubí, en una foto de principis del segle passat

Cal ressenyar també que ja des dels anys 70 del segle XIV, quan els Torrelles estaven establerts a l'actual castell, va començar a formar-se un conjunt de cases al voltant de l'església de Sant Pere anomenat la Sagrera.

El 1383 uns 24 pagesos del terme del castell de Rubí es van redimir dels mals usos feudals per venda de Ramon de Torrelles, representant (com hem apuntat anteriorment) del vescomte de Cardona. Una mica més tard, el 1394, el rei Joan I el Caçador va vendre la jurisdicció del castell de Rubí a Joan de Togores, però els propietaris del vell casal i les seves seguiren sent els Torrelles, només que ara ja no tenien la jurisdicció feudal, sinó que simplement posseïen el castell com a residència senyorial. Per cert, durant el segle XV varen embellir el cos de ponent de la vella fortalesa amb finestrals gòtics i destacats grafits que representen vaixells, tot i recordant la tradició militar i marinera dels Torrelles.

Un dels finestrals del segle XV
del cos de ponent del castell

El 1424 un altre Ramon de Torrelles, últim senyor del castell, i que havia estat cambrer i conseller del rei Martí l'Humà (que regnà entre 1396 i 1410), va participar a les campanyes bèl·liques promogudes pel rei Joan de Navarra, però a canvi d'un cobrament de 100 florins d'or. 

Finalment, l'edifici passaria el 1443 als Jesualdo a través d'una sentència expedida pel rei Alfons el Magnànim. No obstant, consta que en una data tan tardana com el 1479 la família Torrelles encara tenia algunes terres a Rubí.


Bibliografia

- Margenat, F., 1982: "Notes històriques del Rubí medieval (ss. IX-XV)", Butlletí Grup Col·laboradors Museu Rubí (BGCMR), 6, Rubí, setembre de 1982, p. 119-120.

- Ollé, J., 1986: "Rubí medieval. Segles X-XV", a Aproximació a la Història de Rubí, Ajuntament de Rubí, p. 57-87.

- Vila, J.M., 1993: "Estudi historico-arqueològic del castell de Rubí", BGCMR, 36, Rubí, març de 1993, p. 143-191.

- Margenat, F., 1994: "L'evolució de Rubí fins al segle XIV", a Rubí a l'Abast

- Garcia, L., 1995: "Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV", BGCMR, 39, Rubí, març de 1995, p. 309-318.

- Casas, M., i Ponce, N., 2001: "Els llinatge dels Torrelles i les seves possessions", BGCMR, 45, Rubí, desembre de 2001, p. 15-51.

- Margenat, F., 2001: "Els Torrelles i el castell de Rubí", BGCMR, 45, Rubí, desembre de 2001, p. 9-14.

3 comentaris:

  1. Molt interessant per saber d'on venim! Gràcies per compartir totes aquestes històries i anècdotes!

    ResponSuprimeix
  2. Moltes Gràcies per deixar compartir la nostra identitat rubinenca

    ResponSuprimeix