dijous, 9 d’abril del 2020

L'agricultura a Rubí entre 1900 i 1920

En aquesta entrada intentarem oferir una visió del que va ser l'agricultura de Rubí (basada essencialment en el cultiu de la vinya), en el període que va des de la superació de la crisi ocasionada per la fil·loxera fins que es decideix la creació del celler, és a dir, en el període grosso modo comprés entre el 1900 i el 1920.

Rubí, l'any 1900, comptava amb 4.400 habitants i la població va créixer molt poc als dos primers decennis del segle passat, per les conseqüències de la crisi agrícola.  Molts pagesos hagueren d'emigrar a l'Amèrica llatina per provar de fer fortuna.

L'activitat econòmica més important de la població seguia sent, com sempre, l'agricultura, amb la vinya com a conreu més important (a banda dels horts disposats al costat de la riera). A partir del 1900, un cop superat l'entrebanc causat per la fil·loxera, es va tornar a incrementar el cultiu dels ceps. Rubí era ple de vinyes i els boscos eren pràcticament inexistents. A l'entorn d'aquesta activitat agrària es van desenvolupar oficis complementaris com el de fabricants de premses, boters, corredors i venedors de vi...

La vinya del Patilles, una de les últimes de Rubí. Foto CEPNA

Pel que fa a l'estructura social del camp de Rubí no diferia molt de la resta de Catalunya. Per una banda estaven els grans propietaris (el més important era el marquès de Barberà), molts d'ells no residents a la localitat, on tenien els seus masovers, i per altra banda hi havia els pagesos que cultivaven directament la terra i no n'eren propietaris sinó parcers (la majoria, rabassaires, és a dir, lligats pel contracte de rabassa morta, que durava fins que els ceps morien). Cada peça de vinya era cultivada per un pagès el qual hi anava cada dia des de casa seva, des de l'alba fins que es posava el sol. Normalment les dues terceres parts de la verema eren per al parcer i un terç era per al propietari, que aportava el sulfat de coure i el sofre per combatre el míldiu i la malura; també proveïa de fems per adobar el camp.

Les peces de terra, com sempre havia estat a Rubí, eren d'extensió petita o mitjana, atesa l'orografia del territori.

El 1906 es va fundar la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, que aglutinava els propietaris de terres.

La I Guerra Mundial va significar un període de bonança econòmica; per posar un exemple, a Rubí, el 1917 la collita de vi va ser de 37.400 hl. No obstant està constatada el 1915 una plaga de míldiu, que va ser combatuda amb l'anomenat "caldo bordelés" (una combinació de sulfat de coure i calç que es va inventar a Bordeus, França), elaborat en dipòsits sota terra. També, per lluitar contra les pedregades, es van fabricar una mena de "canons granífugs", però sembla que no van tenir molt èxit.

Pàmpols de cep ruixats amb el "caldo bordelés"
Font: es.123rf.com

El 1915 mateix es va crear una representació local a Rubí de la Unió de Vinyaters que, fins i tot, el mateix any va organitzar un curs a la Cambra Agrícola sobre viticultura i enologia.

Assistents al curs de viticultura i enologia a la Cambra Agrícola, 1915. L'Abans

Les idees cooperativistes, que preconitzaven la col·laboració de tots aquells qui estaven vinculats a la producció del vi, tant propietaris com pagesos, varen culminar el 1919 quan la Unió de Vinyaters va decidir construir un celler cooperatiu a Rubí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada