La Unió de Vinyaters de Catalunya va ser l'origen de tot plegat. Fou creada el 1915 i justament el primer president fou Sebastià Ferrer, de la masia de Can Rosés. Entre altres accions, com especialment les relatives a la defensa del preu del vi de casa nostra i la lluita contra el frau, va impulsar la creació de cellers cooperatius per la geografia catalana. El fet és que tant entre parcers i propietaris de vinyes varen prendre enorme força aquells anys les idees cooperativistes a fi d'afrontar junts (amos i cultivadors de la terra) la producció i la comercialització del vi (que feia anys que havia superat el tràngol de la pesta de la fil·loxera). A Rubí, com ja hem dit, la junta local d'aquesta Unió, que estava activa des de desembre de 1919 i aplegava homes vinculats al conreu local del cep com Pere Pi o Magí Serra, a més d'Aguilera, es va posar mans a l'obra aquell mateix any. Van reunir 119 socis i una suma de 14.000 pts de l'època (tot s'ha de dir: també reberen alguna ajuda financera del Banc de Terrassa) i encarregaren la construcció del celler al gran arquitecte Cèsar Martinell, l'autor de les anomenades "catedrals del vi". Aquestes cellers que trobem escampats per nombroses poblacions de la Catalunya vinícola, tenien, com el de Rubí, una nau central formada per pilars de totxana massissa que acabaven en arcs de mig punt. En molts llocs, a més, presentaven una esplèndida decoració de caire modernista.
 |
| Projecte del Celler Cooperatiu, de Cèsar Martorell |
Les obres del celler, a uns terrenys pertanyents a la masia de Can Cabanyes, propietat de Frederic Llobateras, que ara ocupen l'illa formada pels carrers actuals del Pintor Murillo, del Pintor Coello, del General Prim i de Federico García Lorca, duraren entre el 1919 i el 1921.
 |
| Construcció del Celler Cooperatiu |
A Rubí no es va fer cap acte inaugural un cop acabat el celler, però de seguida ve tenir una activitat importantíssima. El 1920 va produir 1.202, 77 hectolitres de vi i és que fins a la seva decadència, a partir dels anys 70 del passat segle, sempre oscil·lava entre els 1.000 i els 2.000 hl anuals. En dos anys, concretament el 1960 (2.482,11 hl) i el 1961 (2.038, 68 hl) sobrepassà la línia dels 2.000. A partir de 1971 la producció va anar minvant fins que el 1987, un any abans de la seva dissolució, només resultaren 115,38 hl del raïm dipositat.
 |
| El Celler a la primera meitat del segle passat |
Les varietats de raïm que es collien a les vinyes de Rubí eren el sumoll, el cua-sec, el rosat, el xarel·lo i el picapoll.
Els carros entraven per la porta de l'actual carrer del Pintor Coello i abocaven el producte dels ceps a la vagoneta. Dins el celler es trepitjava el raïm i es deixava fermentar als cups (hi havia al seu moment unes 61 tines).
 |
| Interior de la nau principal als primers temps |
El 1929 el celler fou present a la mostra de vins de l'Exposició Internacional de Barcelona i va obtenir una medalla de plata. Rubí era un dels centres vinícoles més importants del país, des del segle XIX.
El 1932 el celler es va desvincular definitivament de la conservadora Cambra Agrícola Oficial i es construí un edifici d'oficines. Als anys de la República es disparà la seva activitat i a les portes de la guerra civil arribà a aplegar una gran quantitat de socis (550 el 1936). Ja entrada la guerra, es va crear el 1938 el Sindicat Agrícola de Rubí, format per la Unió de Rabassaires, la Cooperativa Primer de Maig i el Celler Cooperatiu de Rubí Societat Cooperativa Limitada. Podeu consultar al magnífic llibre de Núria Julià La vinya a Rubí. Un passeig per la història totes les dades referents a socis i producció de vi al llarg dels 67 anys de vida del celler.
 |
| Placa que es pot trobar a una de les tines |
Si bé el màxim de producció vinícola va ser assolit entre 1959 i 1961, a partir d'aquest any el nombre de socis va anar baixant. Si el 1959 eren 414, després d'un lent creixement acabada la guerra (però sense arribar a les xifres dels anys 30), el 1987 va acabar la història vinatera del celler amb només... 49 socis!
 |
| Finestral de la nau principal |
El novembre de 1988 el vell edifici fou comprat per l'Ajuntament de Rubí en virtut d'un conveni establert amb la junta que des de 1985 presidia Miquel Grau, i el 2007 varen començar les obres de rehabilitació, dirigides per l'arquitecte Joan Albert Adell, que durarien fins el 2013 (a Rubí les obres sempre duren una eternitat). Fou els dies 26 i 27 d'octubre d'aquest any quan es va inaugurar el celler com a nou equipament cultural per a la ciutat. S'hi varen adequar tres espais: la Sala de Tines, per actes de format gran i mitjà; la sala Cèsar Martinell (al soterrani), per fer exposicions, i l'Espai Tremuja (el lloc on es recollia el raïm), per a actes de petit format.
 |
| El celler, un cop rehabilitat. Foto de 2014. |
Parlem ara de l'estructura del celler. Es tracta de quatre àmbits connectats entre sí:
- una nau principal en de planta en forma de L, que abans de la rehabilitació presentava un sostre d'uralita, amb 20 tines que encara es conserven, a banda i banda d'un passadís central; al seu soterrani, ara habilitat, com hem dit, com a sala d'exposicions, s'hi trobaven 10 tines més, aquestes de fusta; els constructors de les tines foren ell taller J. Calero, de Reus, i José Montemar, de Barcelona; es troba coberta actualment amb vistoses teules de colors.
 |
| Teulada actual de la nau principal |
- una nau petita a la banda oest, que servia per vendre el vi en garrafes (fa uns anys s'hi feien espectacles de teatre de petit format) i que fou construïda als anys 50;
- un àmbit a la part nord de la nau principal que acollia dependències per recollir i tractar el raïm (actualment és l'Espai Tremuja);
 |
| Part nord de l'edifici del celler, on es troba l'Espai Temuja |
- a la cantonada nord-oest de l'anterior àmbit, el 1932 es varen adequar les oficines que hem esmentat més amunt, que després es transformarien en habitatges.
També s'han conservat alguns elements antics vinculats a l'elaboració del vi, com una balança per pesar el raïm, vagonetes i una premsa de mitjans del segle passat.
Finalment, direm que, a part d'exposicions i altres actes culturals, una de les activitats més singulars que s'hi fan, a fi d'homenatjat el passat vinícola de l'edifici i també del Rubí d'abans són els premis Vinari, on es fan tasts de vins catalans i es donen premis als millors. Aquest any, el del centenari, també es realitza cada tercer diumenge de mes una visita guiada, a càrrec de RubíGuiem. Per l'abril està prevista una exposició sobre la història del celler i una xerrada.
Val la pena conèixer aquesta joia arquitectònica de Rubí, testimoni del nostre passat vinícola.
Interesante y bien documentado tu artículo, Nuria.
ResponEliminaMi agradecimiento por tu visita y comentario en mi blog, en él te he respondido y aquí te dejo copia y pega:
"Apreciada Nuria:
Me costó tomar la decisión, llevaba meses preparando la presentación y tenia puesta en ella una gran ilusión, pero creo que sí, creo que era lo más responsable, pienso que ya habrá tiempo, siempre que el maldito virus nos lo conceda.
Gracias y un abrazo virtual"